La Taula de Consens del Delta ha rebut amb satisfacció l’Estratègia Delta del Govern, sobretot perquè “per primera vegada” es concreten accions a curt, mitjà i llarg termini. “Per fi tenen un horitzó temporal amb objectius i estratègies concretes”, ha destacat el portaveu Xavier Curto. També la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) considera positiu que el Govern concreti actuacions i inversions per al Delta (63 milions d’euros), però alerta que el temps s’esgota. L’entitat celebra que es convidi les entitats ambientalistes a una nova comissió si aquesta és efectiva i àgil. La Taula demana al Ministeri que replantegi el retorcés costaner previst en el Pla estatal de protecció del Delta i la PDE confia que les dues estratègies s’alineïn.
La nova comissió de protecció del delta de l’Ebre anunciada per la consellera Jordà ha de materialitzar la reivindicada comissió mixta de la Taula de Consens perquè sigui “punt de trobada i entesa” entre el Departament d’Acció Climàtica i el Ministeri per a la Transició Ecològica i es desencalli l’execució de les actuacions que necessita el Delta, ja que és Madrid que té realment les competències. Curto, de la Taula del Delta, ha destacat que “entenguin” que han de treballar “conjuntament” perquè “si les dues administracions no van de bracet, serà impossible implementar res que no sigui paraules i papers”.
Curto ha considerat que l’Estratègia Delta del Govern “s’acobla” bastant al Pla Delta consensuat pel territori i des de la PDE també defensen que ha “d’encaixar” amb allò que faci el Ministeri. “No poden ser plans separats i aïllats”, ha insistit la portaveu de la plataforma, Susanna Abella. Per al portaveu de la Taula de Consens, la visita tècnica que es va fer als Països Baixos el mes passat ha estat “un punt d’inflexió”. “Que hagin vist in situ el que els dèiem i que els ho hagin explicat els mateixos protagonistes, ha marcat petjada”, ha defensat.
Des de la Taula de Consens alerten el Ministeri que els plantejaments del Pla presentat el 2021 han de canviar – preveia un retrocés de la costa de mig quilòmetre-, si no volen topar amb l’oposició del territori. “Esperem que hagin canviat perquè si no, ho diem ben clar. Si no s’ha canviat ni un punt ni una coma, la contesta ja la tenen, calen canvis substancials en la concepció –del Pla- o el que vam dir l’any passat ho direm ara”, ha defensat Xavier Curto.
Des de la Taula de Consens han celebrat “que s’inclogui nous agents” a la nova comissió perquè és “com sempre hauria d’haver estat”. En aquest sentit, la PDE celebra que el Govern convidi entitats ambientalistes – amb previsió que se’ls inclogui-, sempre que aquesta sigui “efectiva” i no una maniobra de “dilatació” més, perquè el Delta s’esborra. Per a la PDE, la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre podria haver fet aquesta funció. “Hauria estat un bon camí i esperem que no sigui una estratègia per perdre el temps mentre es decideix que fa el nou grup”, ha assenyalat Abella.
Inversió de 63 milions d’euros
Les dues entitats també han celebrat que Acció Climàtica hagi quantificat el cost de les actuacions previstes – una inversió total de 63 milions d’euros- tot i que no hagi concretat de quines arques han de sortir. “Almenys hi ha xifres i vol dir que han valorat coses concretes, encara que no tinguem la relació de les partides”, ha valorat Curto. També la PDE celebra que sigui un “pressupost més ambiciós” que els “anecdòtics” 6 MEUR que encara es passegen dels pressupostos del 2020. “No sé si aquesta xifra és adequada o no, però sembla alguna cosa amb cara i ulls”, ha afegit el portaveu de la Taula.
Temps de descompte
Abella i Curto han tornat a recordar que “el temps” per al delta de l’Ebre s’acaba. “Anem molt pillats, i de llevantada en llevantada i dia a dia, el Delta desapareix”, ha advertit la portaveu de Plataforma de l’Ebre. El portaveu de la Taula de Consens ha lamentat que es continuï en “situació post-Gloria” més de dos anys després d’aquell violent temporal, però ha reconegut que les actuacions que sembla que Generalitat i Estat preveuen fer enguany “els tranquil·litzaran una mica”. “Si Costes reforça el litoral, encara que sigui de manera puntual, com està previst, ja és un respir”, ha reconegut.
D’altra banda, ha apuntat que “si la Generalitat emprèn seriosament el dragatge de la badia del Fangar” a més d’evitar que el tancament i el colmateig, es podrà aprofitar la sorra extreta per a zones fràgils com la Marquesa. Curto ha contat que el Govern ha iniciat els tràmits per executar un augment del nivell de les llacunes internes –que també són “un focus d’inundació”-, mentre ha de negociar “i discutir” amb el Ministeri, el projecte de les guardes.
En aquest sentit la PDE defensa que el reforç del litoral deltaic amb sorres ha d’anar acompanyat de projectes de restauració com el de la zona del Serrallo, amb un model d’aiguamolls i dunes que facin “d’espai tampó” davant els embats marítims. També insisteixen en els projectes per mobilitzar sediments a llarg termini perquè “són dos camins paral·lels, complementaris i necessaris, no excloents”.
Fes el teu comentari