L’any que vaig néixer i essent alcalde Amable Arques, que ens va deixar fa unes setmanes, Deltebre celebrava els seus onze anys d’independència política de Tortosa. Semblava a finals dels vuitanta que tot estava per fer. I efectivament, el gran repte dels primers governs democràtics fou posar en funcionament aquells serveis bàsics, elementals que un poble jove administrativament necessitava per funcionar. Teníem el gran dilema de ser sense poder-ho demostrar. Eren anys convulsos, de dificultats de convivència que se sumaven a la falta de suport de les administracions supramunicipals. Tanmateix, eren els anys del verdader servei públic. El que ho feia per compromís i de forma altruista i no per assegurar-se una feina o un sou durant quatre anys.
Han passat quasi 34 anys i correspon fer una avaluació assossegada i sincera de quin camí i quins avenços col·lectius hem fet. Intento, cada any, quan commemorem el 20 de maig de 1977, fer-me la mateixa pregunta: cap on estem conduint Deltebre aquells i aquelles que estem implicats en la seva governança? La responsabilitat de traçar les línies estratègiques d’un poble, tinc claríssim que superen els límits geogràfics de la pròpia Plaça 20 de Maig. Ens interpel·len a tota la societat de Deltebre. Dels que ja no hi són, com els exalcaldes Jesús, Amable i Agustí, fins els que acaben de venir al món. Fer un judici acurat i just de la nostra autonomia política ha de respondre obligatòriament a una visió general i particular dels principals reptes que tenim, els que hem superat i els que encara avui, no hem sigut capaços d’encetar.
Som extremadament joves si ens comparem amb els municipis aliens als processos de segregació viscuts a finals dels anys setanta. Però això no vol dir que pel fet de ser-ho, deixem per d’aquí unes dècades el nostre propi balanç. Hem d’evitar la temptativa fàcil de l’anàlisi interessat, políticament parcial i que defuig de les seves responsabilitats per traçar un municipi que, conscient i orgullós del seu passat, mira davant sense por ni rancúnies. No es pot reescriure la història buscant vencedors a costa dels vençuts. Ni tampoc es pot construir un projecte de poble que pretengui eclipsar de forma interessada la realitat d’altres èpoques que en cap cas són comparables. O el que es pitjor, capitalitzar el sentiments i les emocions. Els projectes de poble que són fructífers i útils sñon els que s’estableixen sobre la base de la confiança mútua, de la llibertat, del respecte i tolerància cap als que no pensen com un mateix.
És bon moment, per repensar-nos. Repensar, corregir i, si cal, reorientar. Però sobretot, i el més important, és bon moment per reivindicar el nostre passat. El llegat dels que ens han precedit i el camí fet per tantes i tantes generacions. A Deltebre ja no ens satisfà només sumar. Tenim tots els elements per multiplicar-nos. En talent, en emprenedoria, en tenacitat, en determinació… No hem de demanar perdó per res. Al contrari, hem d’agrair-nos tots el poble que hem construït. Hem de felicitar-nos per haver fet el que hem fet i per estar disposats a seguir-lo impulsant. Estem disposats les dones i homes d’ERC Deltebre a seguir creixent i construint una terra d’oportunitats. Per això vaig assumir el repte de ser-ne de nou el candidat a l’alcaldia de Deltebre, perquè no només hi crec amb la gent que viu i treballa aquí, sinó que m’estimo aquest tros de paradís que mereix més. Molt més!
*JOAN ALGINET ALIAU és portaveu d’ERC Deltebre i candidat a l’alcaldia.
Fes el teu comentari