1976, quan no existia la Residència: metges i clíniques a Tortosa

Soc petit, és un agradable diumenge de paella. Poso la mà allà on no toca i em tallo en rodó la punta del dit anular dret. Recordo crits, nervis i presses de tots els adults esvalotats. També un quiròfan en penombra on un cirurgià en actitud molt professional m’opera d’urgència assegut davant meu. Anys després, ma mare m’explica que m’operen a una clínica perquè quan tinc l’accident encara no existeix la Residència, així s’anomenava a l’actual Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC).

Ara tot això em fa pensar: on naixíem si no existia l’HTVC?. Faig una petita enquesta entre els meus coetanis: Cap ho va fer a casa, el 50% a la Clínica Monegal, el 22,2% a la Clínica Sabaté, un altre 22,2% a l’Hospital de la Santa Creu, i el 5,26% a l’Aliança “vella”. I també: on anàvem quan estàvem malament?

Anàvem, per exemple, a la Clínica Sabaté. inaugurada el 1916 a la Plaça Alfons XII en un magnífic edifici promogut pel Dr. José Sabaté Andrés, que també té una clínica al Carrer de l’Àngel, 16.  Al nou Sanatorio Quirúrgico Sabaté s’incorporen també els seus fills Primitivo i Secundino Sabaté Barjau que prendran les regnes del centre. Hi ha un vehicle per a urgències. Fins el 1926 també fan consulta al carrer de l’Àngel. Els germans Sabaté estaran molt vinculats a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús. Als anys vuitanta ja no funciona la Clínica, després d’haver passat tres generacions de la família. Avui és un edifici d’oficines.  

També anàvem a la Clínica Lluch, que obre el 1942 a la pujada de la Simpàtica. Anys abans el Dr. Lucas Lluch Abella té consulta a Barcelona i a Tortosa en caps de setmana, al carrer Croera. La clínica està activa fins l’any 1997, quan el doctor té ja 92 anys. Ara hi ha una notaria.

Un altra clínica és la Clínica Monegal, davant de l’estació de tren.  El 1945 el Dr. Monegal compra al Dr. Josep Abades Blanchart la clínica construïda recentment. Asistencia Quirúrgica Ramón Monegal Cerdà, S.A. ha estat fundada per aquest doctor l’any 1934 a Barcelona, el 1944 obre clínica a Tarragona. Als anys seixanta es desvincula de la clínica i ja es coneix com a Clínica Tortosa S.A.⁵ Als vuitanta l’Ajuntament acorda la compra de la clínica i la cedeix per a possibles serveis territorials o delegacions de la Generalitat. 

Anàvem també a la Clínica La Alianza (L’Aliança). Oberta el 1945 al carrer Llotja per la Quinta de Salud La Alianza-Mutualidad de Previsión Social³. Les coses van bé i el 1959 l’Aliança sol·licita comprar terrenys municipals a Ferreries. El 1969 ja està construint una nova clínica a la Plaza del Estadio (Ara 1 d’Octubre), inaugurada el 1971.  Les dues clíniques funcionen simultàniament alguns anys. El 1976 a la clínica vella es crea una escola d’infermeria femenina adscrita a la UB. L’Aliança és una gran entitat catalana de previsió⁴ amb un trist final. El 2012 ven les Clíniques de Sagrat Cor de Barcelona, Sabadell, Girona i Tortosa. Actualment la clínica del carrer Llotja és un edifici d’oficines i la de Ferreries va ser rescatada pel municipi i s’anomena Clínica Terres de l’Ebre, en ple funcionament.

Anàvem, per exemple, a l’Ambulatori (actual CAP Baix Ebre, era l’únic). El 1964 s’inaugura l’Ambulatorio del Santo Ángel. Tenia sis metges de medicina general, tres practicants i 28 especialistes¹. Jesús reclama un practicant propi al poble i ho aconsegueix. Es tanca el local que tenia el Seguro Obligatorio de Enfermedad al Carrer Màrtirs. Les hospitalitzacions es concerten amb les clíniques de la ciutat i hi ha serveis d’urgència les nits i els dies festius. Fa vint anys que l’Ajuntament ha cedit els terrenys² i la seva obertura és tota una petita gran revolució dins la sanitat local.

També hi ha petites clíniques o consultes, a vegades amb alguns llits: Fornós, Panisello, Parés, Oliveres, Llorca, Arraut, Cucala… la majoria estan totes pel centre històric de la ciutat. He començat a fer una llista⁶ de doctors, d’abans del 1936: medicina general, vies urinàries, oculistes, dentistes, enfermedades de la mujer, parts, dermatologia, etc. Alguns metges tenen formació i instrumental de l’estranger i utilitzen noves formes de curar: electroteràpia, electroscòpia, electròlisi intersticial, electrotèrmia o diatèrmia, seroteràpia, opoteràpia, ionoteràpia, raigs X…  Em costa molt trobar dades o informació sobre llevadores, infermeres i homeòpates. A la majoria de clíniques cuiden els malalts les monges de la ciutat.

I per acabar, també anàvem a l’establiment més veterà i encara actiu que es mereixeria un capítol a banda: l’Hospital de la Santa Creu. Amb orígens a l’edat Mitjana, absorbeix altres hospitals de la ciutat: el de la Grassa i el de Santa Maria.

La seva ubicació va canviant: vora la Catedral (segle XIII), a Remolins (segle XVII), a la Plaça dels Estudis (segle XVIII), al Convent de Jesús (segle XIX)… El 1906 hi ha un acord municipal per traslladar-lo a la Casa de Misericòrdia de Jesús⁷. Es finança amb aportacions del municipi, donatius, llegats, captes, i del lloguer del Teatre de la Mercè ⁸  propietat de l’Ajuntament.  Fins i tot el 1958 hi ha una proposta, que no prospera, de fer una nova plaça de bous per a obtenir ingressos. Els anys seixanta i setanta es fan tómboles, rifes i actuacions musicals (Serrat actua el 1968 a La Noria de Plata o Fórmula V i Juan Bau a Festes de 1974, per exemple).

A vegades apareix nomenat com Hospital del Jesús, Hospital de Tortosa o també com Hospital Civil de Tortosa. L’any 1925 es rehabilita la façana i es fan millores a l’edifici. Els metges Primitivo i Secundino Sabaté de la Clínica Sabaté en seran directors. Secundino Sabaté serà nomenat Director Honorari el 1962; després, el seu fill Tomás també serà director.   

L’Ajuntament crea el Patronato del Hospital y Hogares de la Santa Cruz (1958) integrant les tasques d’Hospital, Beneficència i Asil, i això comporta una renovació completa de l’Hospital: Es planten dos-mil tarongers a l’hort (1962), es construeix un nou Pavelló d’Ancians (1964), es fan obres a l’antiga església avui desapareguda (1966), es fa una Residencia para Ancianos y Matrimonios (1972), noves cuines, bugaderia, l’edifici d’administració, els magatzems… i es completa la urbanització dels terrenys (1973-1977). Als vuitanta comença el servei d’hemodiàlisi, d’endoscòpia digestiva i es promou una primera campanya per aconseguir un centre oncològic. Avui segueix en actiu i és un hospital de referència sociosanitària.

I quan arribarà l’Hospital Verge de la Cinta? El 1976 -amb la denominació  Residencia Sanitària de la Seguridad Social Virgen de la Cinta– als terrenys on s’han enderrocat el 1963 els Quarters de Sant Francesc, cedits per l’exèrcit al municipi. 

És un projecte esperat i desitjat, sobretot per un greuge comparatiu: el 1967 s’inauguren la Residencia Sanitària de la Seguridad Social Juan XXIII  a Tarragona i la Residencia Sanitària de la Seguridad Social Nuestra Señora del Sagrado Corazón de Castelló.  En la forma i mesura que la dictadura ho permet, la ciutat i el territori reclamen una Residència a Tortosa mitjançant el Consejo Comarcal de Trabajadores (compte, no us deixeu enganyar pel nom, és un òrgan franquista). Ho demana a l’Instituto Nacional de Previsión i al Consejo Sindical Nacional. El 1969 es reitera la petició. Crec que la reclamació és acceptada com a compensació per haver ubicat la indústria petroquímica a Tarragona (1971), però això és estrictament una opinió personal.

Suposo que llavors a tothom li sembla bé el seu emplaçament perquè el 1970 es fan les primeres visites institucionals i l’obra s’inaugura pocs mesos després de la mort del dictador. És tot un gran esdeveniment al territori. El 1981 és traspassa a la Generalitat  i amb el temps la Residència canvia de nom, s’amplia, té una escola d’infermeria, un heliport… mil coses més. És l’hospital de referència que aviat queda ofegat entre muralles a la part alta de la ciutat. 

*FERNANDO JAIME SOLER.

Agraïments:

Joan Ramírez Montserrat, Eduard Mallén Barberà, Hospital de la Santa Creu, Grup Whatsapp 50 anys de joventut (nascuts el 1968).

Notes:

1. No tinc dades sobre número d’infermeres i auxiliars.
2. L’Ajuntament cedeix els terrenys l’any 1941.  El 1961 l’Instituto Nacional de Prevision anuncia l’edificació d’un Ambulatorio del Seguro Obligatorio de Enfermedad a Tortosa.
3. L’Aliança neix el 1904 com a mutualitat del gremi de cambrers de Barcelona. El 1915 ja té clínica pròpia a la capital i delegats per tota Catalunya.
4. L’Aliança té centres a Barcelona, Sabadell, Sant Sadurní, Girona, La Bisbal de l’Empordà, Lleida, Seu d’Urgell, Andorra, Tremp Palamós, Calella, Valls, Vic, Tortosa i Boltaña (Osca).
5. No he pogut contrastar si el Dr. Villamarín estava vinculat a Clínica Tortosa, S.A. 
6. Arraut, Balaguer, Bengoechea, Cavaller, Cedó, Cucala, Delsors, Fornós, Franquet, Fressinier, Garcia, Llorca, Maqueda, Marín, Mestre, Oliveres, Parés, Rosell, Rubio, Segura, Tallada… 
7. A l’antiga seu del Rastre, el 1915 s’instal·la l’Ajuntament que anys després el cedirà per a fer els Jutjats. A la Casa de Misericòrdia de Jesús, Rosa Maria Molas crea el 1858 la Congregació Germanes Nostra Senyora de la Consolació.
8. Verges Paulí diu que el Teatre de l’Hospital estava on ara està el Temple de la Reparació. L’Ajuntament el vendrà al Bisbat el 1878.