L’Ajuntament de Deltebre està duent a terme el segon dragatge en tres anys de la bocana de la desembocadura del riu Ebre. En dos dies es trauran 1.200 metres cúbics de sorra que es posaran a l’illa de Sant Antoni i el Garxal. A cada temporal es compliquen els problemes dels pescadors per sortir a la mar des del port fluvial, l’únic de Catalunya, i el consistori ha tornat a assumir una actuació que hauria de e fer-se de manera regular –al menys una vegada a l’any-. La gestió de la desembocadura del riu Ebre és competència de la Generalitat i es treballa “per trobar l’encaix legal” perquè ho assumeixi l’Institut pel Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) –que s’ocupa del manteniment del riu Ebre fins a Amposta.
Una màquina petita draga aquest dimecres i dijous la bocana de la desembocadura de l’Ebre per garantir un calat de 2,5 metres. Ho fa 350 metres més prop de la costa que fa tres anys, per la regressió, i pot assumir la mateixa funció que la gran embarcació del primer dragatge. Amb unes canonades de 700 metres porta la sorra fins a la platja, “unes quantitats grans i importants” per regenerar unes zones fràgils molt impactades pels temporals.
L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha recordat que han calgut dos anys més de tràmits perquè la Generalitat torni a autoritzar un dragatge de la bocana de la desembocadura del riu Ebre, tot i les dificultats que provoca cada temporal per a l’entrada i sortida de les barques. El batlle ha lamentat que els pescadors de la Confraria de Sant Joan s’hagin de “conformar” en atracar en altres ports, “posar-se en risc” entrant i sortint per una bocana amb poc calat, o deixar de feinejar.
Soler ha defensat que la bocana necessita almenys un dragatge anual, i fins a tres per una situació òptima. sobretot perquè tota la sorra que s’extraurà es pot fer servir per reforçar les platges, com ara se’ls ha permès a diferència del 2018. Els, mínim, 1.200 metres cúbics que es trauran, s’abocaran a l’illa de Sant Antoni, de la qual es van perdre dues terceres parts durant el temporal Gloria, i també a la zona del Garxal. L’Ajuntament va renunciar a un projecte que demanava permís per aquesta planificació.
“Es pot treure tanta arena perquè tenim tots els estudis fets i si la bocana és navegable se’n beneficien tots els pobles riu amunt, però ho paguem amb els impostos dels ciutadans de Deltebre. És molt poc digne”, ha reivindicat l’alcalde. També ha estat molt crític el secretari de la confraria de Pescadors de Deltebre, Pascual Chacón, que s’ha mostrat molt agraït pel suport de l’Ajuntament, però molt descontent amb la resposta de les administracions superiors.
Chacón i Soler han coincidit en què no es tracta d’una qüestió econòmica, perquè els dragatges costen entre 50.000 i 60.000 euros -el dragatge d’aquest mes de juny costa 43.439,91 euros. Des de la Confraria han assenyalat que el pressupost per al manteniment d’altres rius d’Europa, com el Po, és de 30 milions d’euros, mentre que a l’Ebre costa fins i tot rebre l’autorització per executar un dragatge pagat per l’Ajuntament.
Tot i els entrebancs per donar permís i la manca de responsabilitat, un manteniment regular de la bocana donaria solucions a la navegabilitat “del riu més importat” del país. “Comencem a fer país. Tenim un sector pesquer – la plataforma de pesca més important del Mediterrani-, un riu i un espai magnífic, però no perquè vinguin a menjar un entrepà. Nosaltres vivim aquí”, ha recordat Chacón.
L’alcalde de Deltebre ha agraït a l’IDECE que estudi “l’encaix legal” per assumir el manteniment i la navegabilitat del tram final de l’Ebre –ara ho gestiona entre Ascó i Amposta-. “Al Delta es poden fer les coses ben fetes, i no ens podem resignar a què els pescadors i el sector turístic no pugui entrar pel riu”, ha insistit Soler.
*També podeu veure la notícia de Canal 21 Ebre:
Fes el teu comentari