En el món de la justícia subsisteixen expressions del Dret Romà que s’haurien de tenir en compte sempre com a base processal. Dues son essencials: Auctoritas i Potestas. La primera significa que la justícia mai s’imposa; la segona, en sentit contrari, és quan s’aplica pel poder de la força. Dues formes interpretatives que molt tenen a veure en el CGPJ quan “se’l controla per la porta del darrera”, com en va deixar constància l’exsenador Cosidó del PP.
Conseqüentment, en l’actualitat, la ideologia política dels jutges s’ha imposat sobre la igualtat i equitat, perdent l’essència de auctoritas. Vet aquí la lluita entre el PP i el PSOE quan sembla que passats més de quatre anys sense renovar-se el CGPJ, el PP no vol soltar el control que disposa, mentre que el govern del PSOE cerca la fórmula per canviar-ne els càrrecs caducats. Per mi, m’importa ben poc, qui l’integri. Pels demòcrates els que ens importa és que els controls polítics no puguin influir sobre la justícia. Seria desitjable que mai potestas relegui la vertadera essència judicial que s’ha de basar amb auctoritas.
I això ve al cas amb i les gravacions de l’excomissari Villarejo que demostren com determinats càrrecs del govern espanyol van muntar potestas per destruir l’independentisme català. Ho explicava en el darrer article: la feblesa de l’Estat Espanyol, quan davant de milions de catalans emprenyats, la resposta va ser mentir, crear proves policials falses, criminalitzar i castigar els adversaris polítics, ajudats per uns jutges capaços d’acceptar-ho, ratificant les falsedats com a bones i empresonant els nostres líders.
La majoria de catalans estan descontents de l’Estat perquè els seus impostos se’n van i no tornen, perquè no ens deixen parlar en la nostra llengua, perquè les poques obres que han de construir a Catalunya tarden o no arriben, ens espien, ens persegueixen judicialment i, a la fi, ens tracten com si fóssim ciutadans de segona.
Si fossin demòcrates, i per tant auctoritas, com es defineixen ells mateixos, “una gran Nación de plena democracia”, haurien d’obrar de manera diferent: dialogant, buscant solucions per cada tema i trobar punts de connexió per aproximar-nos. Però no; enlloc de persuadir-nos retornant els nostres impostos, tractar la llengua catalana com a pròpia i complint en les inversions pressupostades, ens reprimeixen, ens acusen falsament quan únicament demanem mantenir la nostra pròpia personalitat nacional. En contraposició ens imposen les seves lleis i ens castiguen, multen, inhabiliten els càrrecs i ens tracten com a súbdits.
No saben dialogar; imposen! Vet aquí la gran feblesa de l’Estat espanyol. I nosaltres hem d’assumir, contraris a la seva voluntat, el que ells imposen, amb voluntat de destruir la nostra idiosincràsia com a Nació. No són només les dretes (PP, Cs i VOX) els que ho fan. El PSOE no se’n dóna vergonya de seguir els seus passos i actua, si fa no fa, pitjor que ells. Ens ho ratifiquen quan afirmen públicament que dialoguen, inverteixen i, fins i tot, ens ajuda en la immersió lingüística. I també ens enganyen. Pel davant ens diuen blanc, amb pell de corder, i per darrera ens demostren el contrari, amb urpes de llop. Una cosa són les paraules i l’altra és la realitat.
Van donar suport al 155 perjudicant tots els catalans, tant els independentistes com els constitucionalistes, es van manifestar al costat de VOX, PP i Cs, amb Iceta i Illa al costat de Millo, Arrimadas, Sánchez Camacho i Garriga. I durant el seu mandat no deixen investigar l’espionatge telefònic dels nostres líders, diuen donar suport a la llei d’immersió però no aturen l’injustificat 25% de castellà a l’escola. I prediquen en un diàleg que no creuen ni practiquen; només ho manifesten de llengua i ens peguen la xurriacada pel darrera. Inverteixen el 34% a Catalunya, el 45% a València i el 70% a les Balears, quan a Madrid s’ha invertit el 184% del pressupostat. I no és només aquest exercici; això ve d’anys.
Per les gravacions de Villarejo coneixem de cert que Fernández Díaz, director en cap de l’Operació Catalunya, amb el suport de Sánchez Camacho, Cospedal i amb el vistiplau de Mariano Rajoy, la malignitat que van aplicar en “L’operació Catalunya”. Quina resposta donarà el PSOE a tanta maldat? M’atreveixo a dir “aquí no ha passat res” Aquesta és la seva política i la de la fiscalia que diuen dominar. Abans d’esclarir la veritat, contradir els jutges que van actuar només de part, i donar llum als foscos esdeveniments, calla, atorga i es posa al costat de la malignitat. Al fons, Alfonso Guerra i Felipe González, ja els van dictar la llei d’actuar sempre contra Catalunya, amb raó o sense. Aquells no ens deixaren parlar el nostre idioma ni a Espanya ni a Europa i els Iceta i els Illa continuen aplicant la mateixa política. Ens fan la “pamplina” i ens la foten pel darrera.
I on són les togues, quan les gravacions de Villarejo demostren que Fernández Díaz va mentir en comissió parlamentària? L’exsenador Cosidó tenia raó, “Estigueu tranquils que tenim controlats els jutges per la porta del darrera”. Quina fal·làcia de democràcia quan queden impunes les mentides, les proves falses, maquinar les eleccions i criminalitzar l’adversari i aplicant potestas!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari