La troballa: una revista tortosina per a dones feta per homes

Qui, com un servidor, és dedica a aixorejar papers vells, documents antics i diaris oblidats, sempre arreplega pols i de vegades alguna cosa curiosa que descobreix algun aspecte poc conegut o arraconat de la nostra realitat, que ens pot semblar significatiu o revelador, dins de la historia de les terres i la gent de les comarques de l’Ebre.

Les que ara denominem Terres de l’Ebre, i singularment Tortosa, reunien cap a finals del segle XIX i principis del XX un conjunt força nodrit de publicacions de premsa, això és ben sabut, però poc conegut a causa de que moltes d’estes publicacions i algunes anteriors només les tenim referenciades de nom i indirectament; una part substancial no ens ha arribat o no ha estat localitzada.

El Valle del Ebro és una revista literària setmanal, com bé indica a la capçalera, de la qual tenim notícia gràcies a la digitalització de l’Hemeroteca Municipal de Madrid. Editada a Tortosa a càrrec del seu propietari i director Alfredo de Losada i Pau, i impresa a diverses impremtes de la ciutat, com la de Llanes i la de Biarnés, tenia la seua redacció al carrer de la Rosa, 14, al mateix indret on, presumiblement, vivia o treballava el seu director, encara que posteriorment figuraria a la Costa del Castell.

De moment poc sabem del seu propietari-director, més enllà del que ens deixa intuir en la secció d’anuncis; indubtablement deuria de ser un lletraferit apassionat del periodisme. Manuel Ossorio i Bernard ens dóna una única notícia d’ell, a la seua obra de referència Ensayo de un catálogo de Periodistas Españoles del siglo XIX, en dir que al 1886 dirigia a València El Siglo XIX. Molt possiblement el seu treball l’havia portat a la ciutat del Túria i allí continuava amb la seua afecció.

Com indica Losada al primer número, El Valle del Ebro era la publicació successora d’una anterior denominada La Aurora -també de la seua direcció-, i tot ve a indicar que el dibuix de la portada és herència de l’anterior. Posteriorment canviarà el dibuix i en figurarà un altre de les mateixes característiques, signat per Masdeu. Luis del Arco a El periodismo en Tarragona. Ensayo histórico-bibliográfico (1908) ens proporciona la referència de que La Aurora s’havia començat a publicar el juliol de 1881 i a continuació diu que El Valle del Ebro és publicava cap al 1882. Com podem veure, la capçalera de La Aurora es va reconvertir al cap de poc de sortir en El Valle del Ebro, sempre sota la batuta de Losada.

No era una revista pensada únicament per a l’àmbit local, sinó que buscava una difusió més ampla.

És una revista de vuit pàgines, la darrera d’anuncis comercials, amb diversitat de continguts, no política, literària i satírica i dedicada, com diu Losada, con especialidad al bello sexo. Els seus col·laboradors, entre fixes i ocasionals, se compten en més de 25, són d’arreu d’Espanya i alguns figures de notorietat, com l’historiador i jurista alacantí Rafael Altamira. L’autor de la fonamental Historia de España y la civilización española es va estrenar a la revista amb articles de creació literària i assaig. Altres serien Joan Tomàs Salvany, fill de Valls, poeta líric i autor dramàtic, el publicista Juan Pedro Criado Domínguez, autor d’un Diccionario de Escritoras Españolas, que escrivia des de Vélez Rubio, o el tortosí Eduardo de Areválo Lledó, cronista de la ciutat, amic de Losada, assidu col·laborador de la publicació i el seu director a partir del número 22, encara que figurarà com a honorari, degut a que per la seua professió resideix a Málaga, sent el director efectiu Gonzalo Jovér. L’amistat es tornarà en parentesc al casar-se Losada amb la filla d’Arévalo. Amb motiu de l’esposori apareixerà un número especial dedicat al nou matrimoni. 

Entre els molts escrits al·lusius a la presa del nou estat, en prosa i en vers, carregats de bones intencions, consideracions i consells, citaria un fragment de dos roqueteros, que vindria a representar la visió de l’època sobre el paper de l’esposa en el matrimoni:

En definitiva, era una revista dedicada a les dones, però sense dones. Tampoc podem dir quantes d’elles la llegien. El contingut de fons s’emmarca en una concepció catòlica del paper de la dona des del punt de vista social, en sintonia evident amb el que era la visió habitual de la societat hispànica de l’època. Hi ha una voluntat alliçonadora i alhora enaltidora del paper de la dona en el sí del món social.

Tot i així no deixen d’haver-hi excepcions, com el seguit de màximes que oposen matrimoni i amor, formulades per Julio de Prado amb el títol de “Pensamientos” al número 27, en les quals el matrimoni resulta destructor de l’amor. Entre altres frases lapidàries se troben estes:

El amor es la esperanza de la felicidad.

El matrimonio es la realidad destructora de esa esperanza.

El matrimonio es el desengaño del amor.

El amor es todo poesia.

El matrimonio prosa.

Quererse y casarse , es soñar en un cielo y despertar en un purgatorio.

Tradicionalment se diu que Tortosa és una ciutat avorrida, si així és, ja ho era fa 130 anys. La següent notícia, apareguda en el número 8 de 25 de desembre de 1881, ho evidenciaria.

Al costat de l’anècdota hi ha la categoria. Tortosa, per la seua condició de plaça forta i durant molts d’anys, va veure la presència d’una guarnició, generalment composta per un regiment. Com hem vist amb l’exemple de dalt, els militars de la guarnició eren un element de dinamització cultural i social dins de la vida de la ciutat. Cultural especialment a nivell musical, amb l’existència de la banda del regiment que amenitzava desfilades, actes solemnes o feia concerts. En la mateixa revista se’n dona relació dels mateixos. A nivell social, les famílies tortosines no desdenyaven que les seues filles –pollas tortosinas– contraguessen matrimoni amb un jove oficial, no era mal partit en vistes als ascensos futurs del militar; l’únic inconvenient era la vida itinerant de la nova família, constreta a desplaçar-se de guarnició en guarnició segons les ordres superiors.

També cal ressenyar que Losada no es limità a publicar la revista, sinó que també va editar alguns llibres, desconec si molts o pocs, però a la vista de l’exemple de baix possiblement serien de temàtica sentimental i amorosa.

També solen sovintejar les poesies. Precisament entre les que el setmanari publica d’Eduardo de Arévalo, ens ha cridat l’atenció una, de títol La mendiga, que sembla una reminiscència d’una altra de les més preuades del poeta tortosí Jaume Tió, La niña mendiga. Arévalo, que se sentia profundament de la seua ciutat nadiua, a la que qualificava de reina del Ebro, tal vegada volia retre un homenatge al que en aquells anys es considerava el gran poeta tortosí del segle. Aquí en dixem un tast. 

Com és de suposar, Arévalo també va publicar algunes de les seues llegendes històriques a El Valle del Ebro, com Los Alfayates (Crónica tortosina) -denominació anacrònica de l’ofici de sastre-, una història de moros i cristians en temps de Jaume I i que, segons l’autor, vindria a explicar l’origen del nom de l’antic pont denominat de l’Alcance.

En definitiva, El Valle del Ebro ve a ser un bon exemple de tantes i tantes revistes de l’època, fetes per afeccionats, lletraferits i algun professional, que des de l’àmbit local volen transcendir més enllà, arreu d’Espanya, sense oblidar caracteritzar la idiosincràsia del lloc on sorgeixen. Són un bon reflex del pols cultural de les ciutats mitjanes i petites de l’època i de la seua vitalitat.

*ROC SALVADÓ POY és historiador.