Ahir els companys de la Diàspora Ebrenca i de Trens Dignes van anar d’excursió al Parlament de Catalunya a reclamar la tornada de l’Avant I l’Efímer. El hàmster ferroviari ebrenc, que torna a rodar, no fos cas que el territori no patís la febrada de l’Alta Velocitat elitista, que ho inunda tot i que si no t’hi afones no ets res ni ningú. Febrada, que d’altra banda, només patien dos gats —ni quatre— en uns Avant absolutament buits, i de curta vida un pèl fantasmagòrica. Però vaja, deu ser que natros també volem la nostra quota d’Alta Velocitat (Ebrenca), per no ser menys que altres territoris, i jo encara no me n’he adonat. Innocent de mi.
En fi, que respecto, com no podia ser d’altra manera, la seva posició i les seves reivindicacions, però em permetran que no les comparteixi ni les compri. Estic segur que ells són més experts en la matèria que no pas jo, i que si hom va fins al Parlament del nostre petit país de campanar a defensar aquesta posició, és que s’ho val i que és viable. Qui escriu és només un simple proletari, un petit bibliotecari, que li ha tocat patir i sobreviure cada dia —des de ja fa quasi vuit anys— a l’R16… que no és poc. I és des del dia a dia que penso que l’Avant no va solucionar, no soluciona ni solucionarà la mobilitat ferroviària diària a les Terres de l’Ebre. L’Avant és un tren elitista, amb abonaments molt cars per a la gran majoria de mortals, i que serveix únicament per a viatges puntuals i eficients a Tarragona i Barcelona. Per a viatges diaris, l’Avant no era competitiu, evidentment ni amb tarifes i ni tampoc amb temps de viatge entre ciutats: per exemple, Sants queda apartat del centre de Barcelona, i calia sumar-hi el viatge amb metro o bus fins el centre. En el meu cas, i ho vaig calcular, no guanyava més que 10 minuts de viatge respecte l’R16. I com comprendran… Només calia mirar l’ocupació que va tenir l’Avant en la seua curta existència.
Però pensaran, i segur que encertadament: “i doncs, què proposa aquest manso, que només fa que criticar?” Doncs som-hi: la clau de tot plegat, el desllorigador, és una racionalització dels horaris, i que la malla dels horaris de la R16 s’ajusti i es coordini a l’àmbit del nucli de Rodalies de Barcelona. Aplicant això, i amb l’actual situació de la línia, els dos semidirectes per sentit i dia que actualment hi ha (els trens números 30820 i el 30833), i parant a les mateixes parades que ho fan ara, podrien fer el trajecte amb 1h55m… i de centre a centre i passant per Tarragona ciutat. Però per a poder fer això, caldria posar sempre trens de la sèrie 449. Sempre. Això, amb l’actual situació, perquè una possible primera millora podria ser implantar dos semidirectes més per sentit i dia, però que en aquest cas fossin Tortosa-l’Aldea-Tarragona-Sants-Passeig de Gràcia-Estació de França. Aquests dos nous semidirectes podrien ser el 18084 al matí i en sentit nord, i a la tarda en sentit sud el 30837. I en paral·lel a aquesta primera millora se’n podria aplicar una altra: ampliar el nucli de Rodalies de Tarragona fins l’Ametlla de Mar, amb l’augment de connexions i freqüències que això suposaria.
Tot això pel que fa al servei, perquè en un altre ordre de coses hi hauria l’assumpte de les tarifes i els abonaments. I és que caldria aplicar de forma immediata la Llei 9/2003, i fer que a les Terres de l’Ebre tinguem una Autoritat del Transport, d’una vegada per totes, i en igualtat de condicions que la resta de territoris catalans. No pot ser que la nostra mobilitat diària estigui condicionada únicament per la distància que recorrem, i no per l’ús i la freqüència dels nostres viatges. Aquest fet, penso, és l’altre desllorigador de tot plegat, i que faria augmentar el nombre d’usuaris de l’R16; com s’ha vist amb l’inici dels Abonaments Recorrents. Amb preus racionals i/o amb importants descomptes, la gent respon i usa més el tren. Aquest últim quatrimetre del 2022 ho estem veient empíricament.
Ja acabo, que de ben segur tenen coses més interessants a fer que llegir-me. Només demano que no desenfoquem l’objectiu principal de les nostres reivindicacions ferroviàries, que són absolutament necessàries i estructurals. L’objectiu principal, i on hauriem d’invertir tots els nostres esforços de manera coordinada, és el de la millora substancial i profunda de l’R16, que és la línia (bé, només en tenim una, de línia) que agafa i usa el gruix de la població tots els dies, fins i tot per moure’s per dins del territori. A voltes penso que amb la reivindicació de l’Avant ens oblidem de la gent de l’Ampolla i de l’Ametlla de Mar. Que disposem o no d’Alta Velocitat hauria de ser, si més no, complementari a les necessitats principals del territori. Perquè no ho oblidem: el tren és també i sobretot i mitjà de transport de proximitat, que connecta i cus territoris i persones. Si ens focalitzem en una única reivindicació podem córrer el perill de crear túnels amb la buidor més absoluta, i on només s’hi pugui arribar per carretera. I m’imagino que això tampoc ho volem, oi?
*DANIEL GIL és bibliotecari.
Fes el teu comentari