Un poblat preibèric sobre un turó al sud de la serra del Montsià, a 400 metres sobre el nivell del mar i amb una visió privilegiada sobre el curs baix del riu Sénia. Gràcies a aquesta ubicació, el nucli de la Cogula, al terme municipal d’Ulldecona, funcionava com com una atalaia de control sobre les Terres del Sénia fa uns 3.000 anys. Així ho constaten els arqueòlegs del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la UB després de tancar la segona campanya d’excavacions. La rellevància històrica del nucli seria molt més important del que pensaven inicialment: hauria estat poblat ja durant el neolític, força abans de la primera edat del Ferro, i tindria una superfície tres cops més gran que l’estimada originalment.
La Cogula formava part d’un grup d’almenys cinc nuclis durant la primera edat del Ferro –segles VIII i VII abans de la nostra era- a la zona del sud de la serra del Montsià i la depressió d’Ulldecona que mantenien una forta relació entre ells. Una acumulació de jaciments que considera com un “cas únic” en el conjunt del nord-est de la península Ibèrica. “És difícil trobar en aquestes cronologies un conjunt tan nombrós, ben conservat i transcendent en termes històrics”, reflexiona el professor de la UB, coordinador del GRAP i codirector de les excavacions, David Garcia.
Segons l’arqueòleg, aquests poblats haurien conformat en aquell moment, amb diferents funcions cadascun, una “entitat política”. Així, mentre Sant Jaume –a Alcanar- hauria albergat la residència del cabdill, la Moleta del Remei –també a Alcanar- acollia el principal nucli de població i la Ferradura controlava el pas d’una ruta estratègica.
Elevat per sobre de tots ells, amb una gran visió panoràmica crucial per poder controlar tot el territori al sud de la desembocadura de l’Ebre i el corredor interior paral·lel a la serra del Montsià, el nucli de la Cogula funcionaria, dependent del poder polític de la comunitat esmentada, com el poblat atalaia de vigilància sobre les explotacions agrícoles de les terres baixes.
Més antic i més gran
Després de la primera excavació el 2021, el poblat de la Cogula estava cridat a ser el “germanet petit” de la resta de jaciments –incloent el localitzat sota el castell d’Ulldecona-, objecte de nombroses campanyes des de fa anys. Enguany, però, els treballs finalitzats fa pocs dies han permès redimensionar a l’alça la rellevància històrica i arqueològica del poblat. “Havíem fet una campanya molt inicial i necessitàvem tornar-hi per treure l’entrellat de què significa, d’un jaciment amb una localització molt particular”, sosté Garcia.
Així, apunta, una de les principals troballes, a partir de l’excavació de substrats inferiors, ha estat la constatació que l’enclavament havia estat habitat amb anterioritat, a l’anomenada edat del Bronze, uns 1.000 anys abans de la nostra era i més enrere. “Des del neolític és un punt vital per a les comunitats humanes d’aquesta zona”, subratlla.
Més encara, les tasques de resseguir murs i els indicis destapats l’any passat han permès constatar que el poblat, finalment, tindrà una superfície molt més gran del que creien inicialment els arqueòlegs. Si, en un primer moment, calculaven que ocupava uns 200 metres quadrats, Garcia no descarta que arribi finalment als entre 700 i 800 metres quadrats, més que triplicant la previsió original. “Hi havia entre 20 i 25 cases aquí dalt. Això ens canvia molt la perspectiva del nombre de gent que hi viuria i l’entitat d’aquest nucli”, sentencia.
El model de trama urbana repetiria l’esquema ja conegut als assentaments de la zona: les construccions s’estructuraven i disposaven a banda i banda d’un carrer central allargat. “És un model típic d’aquestes comunitats assentades aquí. Venen del Baix Aragó i del Matarrranya fins la part baixa del curs del Sénia atrets per mantenir el contacte amb el món fenici. Les tècniques arquitectòniques són les mateixes”, resumeix.
El paper dels fenicis
Els descobriments d’aquesta campanya reforcen el paper estratègic de la Cogula dins de l’entramat polític format pels diferents poblats situats estratègicament en diferents punts de la zona que Garcia i el seu equip porten estudiant des de fa dècades amb el suport dels ajuntaments d’Alcanar i Ulldecona. És el cas dels jaciments canareus de la Moleta del Remei i, especialment durant els últims anys, el de Sant Jaume-Mas d’en Serrà.
En aquest últim nucli, precisament, i després de 24 campanyes, l’última de les quals el juliol passat, han trobat indicis de la presència d’un nucli estable de població fenícia. Tal i com va avançar l’ACN, de confirmar-se, seria el primer cas d’establiment d’una població colonitzadora mediterrània a Catalunya en el període antic, fins i tot abans de l’arribada dels grecs a Empúries.
De moment, el GRAP treballa bàsicament amb dos hipòtesis sobre el paper de Sant Jaume. La principal, és que es tractaria de la residència el cabdill que dominava la resta de poblats de la zona. “Però a mesura que treballem en el jaciment trobem més evidències fenícies”, indica Garcia. Això donaria força a la possibilitat que, en realitat, es tractés d’una “factoria fenícia” establerta a la zona. “Cada cop que excavem, i així ha estat la campanya d’enguany, seguim aportant informació en aquest sentit”, afegeix.
Fins aquests moments, l’assentament fenici documentat més al nord de la costa mediterrània peninsular és el situat a la desembocadura del riu Segura, al jaciment de la Fonteta –a la província d’Alacant-. La confirmació d’ aquesta presència a Sant Jaume capgiraria el relat historiogràfic dels grecs com a primers colonitzadors de Catalunya. És el gran objectiu que l’equip de la UB es marca per a les pròximes campanyes.
“Volem mirar d’acabar amb aquesta dicotomia entre les dues hipòtesis i en els altres jaciments, seguir treballant i excavar-los, per veure quin rol juguen en relació entre tots ells. No serà mateixa la relació si és la residència d’un cabdill o una factoria fenícia”, tanca Garcia
Fes el teu comentari