Tornarem a sentir que “Espanya ens roba”, manifesta la senyora Ayuso, presidenta de Madrid, a propòsit de la voluntat del president d’Andalusia, Juanma Moreno, de suprimir l’impost de patrimoni amb la voluntat i l’excusa d’atreure empreses catalanes a la seva comunitat.
Catalunya des de fa segles se sent robada per un Estat que ens tracta com a súbdits. Quan ens queixem i demostrem la nostra raó, els governs respectius d’Espanya ens prometen més inversions i “lluvia de millones”. Però mai no arriben. O passen d’un any a l’altre i parsimoniosos, arriben tard i malament. Mirin com funcionen les rodalies!
Durant el segle XVII, quan Catalunya es regia com estat independent malgrat tenir el mateix rei que Castella, amb la guerra que Espanya mantenia contra França, l’exèrcit imperial se’l va albergar als domicilis particulars dels catalans. No fou per dies, ni per setmanes…els va albergar per anys, abans i després de la guerra dels Segadors. Els catalans pagaven les estades de les tropes per la gran corrupció que existia a Castella, dirigida pel valid comte-duc d’Olivares, que s’enriquia descaradament però no podia pagar l’exèrcit, malgrat els vaixells que arribaven a Sevilla carregats d’or i plata. Com a càstig, les tropes les albergaven a les llars catalanes obligadament amb dret a menjar, dormir, i, molts cops, amb “dret a cuixa”. El poble i el govern, indignats, proclamaren la república i el president el M.H. Pau Claris fou enverinat. La força de les armes sempre te raó i amb foc i repressió Espanya imposà la seva llei.
L’espoli va continuar i ha continuat fins avui. Un simple exemple el tenim en la matriculació dels camions dels anys posteriors a la guerra civil guanyada pel cop d’estat d’en Franco; els mateixos camions matriculats a Madrid, podien carregar dos o tres tones més que els matriculats a Catalunya. No podien sofrir que l’economia catalana fos més activa i ho arreglaren d’aquesta manera. Continuem amb el dèficit fiscal que sofrim els catalans, no d’una sola anualitat, sinó perpètua, des del 1714. Avui, amb els diners que se’n van i no tornen, Catalunya seria un dels estats més rics del món, com a producte del treball i l’estalvi dels seus habitants. Quan demostrem els dèficits, ens diuen que som “victimistes”, que ens queixem per queixar-nos. I quan la troca l’han enredat prou, les togues dominades per la porta del darrera, ho acaben d’encendre més; el TC anul·là part dels articles de l’Estatut aprovats el 2005, de forma inconstitucional i arbitrària, i Rajoy no va acceptar cap rectificació demanada pel president Mas. Llavors, en resposta i emprenyament dels catalans a tanta injustícia, es convocaren els referèndums que els declaren il·legals. Un referèndum amb dret a vot igual per tothom, pot ser il·legal? I com el poble en massa va sortir a votar-lo, fou reprimit a cops de porra com si fóssim terroristes. Empresonen, humilien, multen, inhabiliten, apliquen el 155 i es queden tan frescos…i segueixen espoliant.
I la raó és clara. Catalunya de fa segles ha estat un motor d’Europa i d’Espanya. Tenim una llengua diferent, un estil de viure i treballar distint, ancestralment som procedents d’Europa i tenim una idiosincràsia pròpia que, amb València i Balears, res té a veure amb la resta de pobles peninsulars. Això no ho poden pair. Per això hem de pagar, callar i espoliar-nos segons la seva voluntat i sense discussió, i obligar-nos a parlar la seva llengua de forma imperialista.
Amb la decisió del president d’Andalusia al·ludint directament Catalunya que vol atreure els seus empresaris –no a altres de diferents comunitats- es demostra la fòbia que ens tenen. Amb l’agreujant que els latifundistes andalusos que són votants de l’extrema dreta i amb enormes patrimonis, deixaran de pagar l’impost. Propietaris que amb les seves riques terres les podrien fer produir més però com poden viure de les subvencions d’Europa no cal treballar-les com cal. Viuen de les subvencions i a sobre no pagaran els tributs patrimonials. Conseqüentment les millors terres del sud d’Europa resten desaprofitades, en perjudici de tots els espanyols que hem d’importar productes agrícoles que allí es podrien produir, empobrint la comunitat. O sigui que el president Moreno pretén atreure empresaris catalans però incomprensiblement prefereix que els latifundistes andalusos puguin viure sense explotar les seves terres, sense pagar pel seu patrimoni. El món al revés!
A sobre, Andalusia, la zona agrícola més rica d’Espanya, percep de la solidaritat interterritorial el 4,53% del seu PIB, -centenars de milions- en bona part dels impostos que els catalans paguem a l’Estat. O sigui que la barra de Moreno posa els pèls de punta a qualsevol persona honrada i honesta, quan pretén ofendre, menystenir per guanyar vots pel PP, fent veure que perjudica els catalans. Com sempre, anar contra Catalunya els afavoreix electoralment. Una vergonya més d’aquesta Espanya que els jutges es barallen per fer política, els periodistes per enganyar, el govern per seguir espoliant i ministres com Margallo capaç d’advertir abans dels atemptats del 17-A que quelcom molt gros passaria a Catalunya. Espiats, espoliats, empresonats i vulnerats ens obliguen a parlar en la seva llengua i si cal porten “els piolins” per repartir “llenya”, si el poble reacciona en massa manifestant la seva indignació. Per tot això, i més que no explico i els lectors ja saben, el conseller Giró, qui més coneix dels nostres pressupostos i de les espoliacions, ho diu clar i ras: “Hem de marxar d’Espanya el més aviat millor”.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari