‘El més calent és a l’aigüera’, per Francesc Miró

NOMÉS han calgut cinc cents dies de desavinences contínues per arribar on estem, al govern més dèbil de Catalunya: dels 74 diputats que li van donar suport a la investidura, solament hi queden 33. Això no és normal, alguna responsabilitat tindrà el president Aragonès. No és conscient dels pocs suports parlamentaris que té, què són molt escassos. Presideix el govern més feble que ha tingut Catalunya en el seu autogovern.  

TOT I AQUESTA anomalia, ara no és hora de convocar eleccions, ara més què mai és l’hora d’arribar a acords pel bé del país, dels ciutadans de Catalunya. Una cosa que és de sentit comú i que entén tothom, menys el president i el partit que el sustenta ERC, amb Junqueras al capdavant, que prefereix la incertesa a la certesa, per treure rendibilitat política.  

CATALUNYA ho té tot per sortir-se’n, per no cometre errors. Per impulsar Catalunya endavant, és moment de responsabilitat, de sentit comú, de ser útils en un moment tan complicat i difícil com és la crisi econòmica, i combatre les dificultats i penúries que sofreix la gent. Per aquest motiu, el PSC, primer partit a Catalunya, s’ofereix per arribar a un acord per aprovar la llei de pressupostos per tal d’avançar en justícia social i protegir l’economia. Tot i això, la resposta del govern és: abans un pressupost prorrogat que aprovar-lo amb el PSC.

MALA PEÇA al teler si no s’aproven els pressupostos, perquè entre d’altres perdríem 3.000 milions d’euros de majors ingressos que vénen a Catalunya. I si no canvien molt les coses, aquesta possibilitat és més que possible, per la inestabilitat del govern al quedar-se en una minoria aclaparadora que l’impossibilita aprovar els pressupostos. Això és perquè li han marxat el socis d’investidura per l’incompliment dels acord pactats. Una irresponsabilitat anunciada des del primer dia en què van formar govern: només calia entendre per què el president no va sortit investit fins a la tercera votació. Recels, i més recels que no han fet més que incidir en unes males relacions. Així la cosa era impossible que arribés a bon port.

LA MÀ ESTESA que li ofereix el PSC sembla que és l’única alternativa que li queda a hores d’ara per aprovar el pressupost. El PSC està disposat a seure’s i enraonar, per fer un pressupost de país, no a qualsevol preu, és clar. Llavors, per què no s’explora aquest camí, si a Madrid sí que és produeix, i ERC arriba a acords amb el PSOE. Serà perquè el PSC és l’alternativa útil a Catalunya? 

ELS AGENTS econòmics i socials demanen arribar a acords perquè vénen uns mesos complicats. Ara, però, la decisió la té el govern, i li urgeix més que mai perquè és un govern feble. Pel PSC no quedarà, no deixarem a Catalunya sense pressupostos. Des del passat 27 d’agost que Salvador Illa reclama aquest acord, perquè és allò que ens convé a tothom. Per damunt d’interessos partidistes està l’interès de la gent. Ja arribarà el moment de les eleccions, de rendir comptes a la ciutadania, deixem-nos estar de càlculs electorals i anem tots a per feina, que n’hi ha molta després d’anys en què l’independentisme no ens ha portat a res de bo. Hem de treballar per remuntar la complicada situació en la que estem.

ANEM de malament a pitjor, ja fem tard per tenir el pressupostos aprovats a l’1 de gener, i aquesta sí que es una mala noticia. El mal que tenim a la política catalana és que es pensa massa en eleccions. Hi ha pensat ERC i hi ha pensat JuntXCat. És per això que ara estan embrancats en decidir qui dels dos té la culpa del trencament del govern. Tots dos la tenen, i no voler-ho reconèixer ens porta a la difícil situació per la que travessa Catalunya, donada la inviabilitat del govern. 

SI REALMENT, tal com diuen, ja els tenen fets, el que ha de fer el govern és aprovar el pressupostos i portar-los al Parlament, i veurem els suports que tenen fruit de la negociació i les esmenes que es puguin presentar, perquè alguna cosa s’ha de fer. L’immobilisme no porta enlloc. No ens podem permetre un pressupost prorrogat, i ara per ara, el més calent és a l’aigüera. 

*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC de les Terres de l’Ebre.