L’Ajuntament de Vinebre ha decidit sumar-se a les al·legacions de la Torre de l’Espanyol en contra del projecte del parc eòlic d’ABO Wind, que preveu instal·lar 21 aerogeneradors al nord de la Ribera d’Ebre. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, l’alcaldessa Gemma Carim ha detallat que tenen l’assessorament d’un ambientòleg, per preservar el paisatge i que l’impacte per la construcció siga el mínim possible. A més, han començat un inventari del patrimoni de pedra seca i de les coves, que també van tenir un paper destacat durant la Guerra Civil. “Nosaltres no som parc natural, no tenim agenda paisatgística, però estimem molt el territori, i hem de cuidar que l’impacte sigui el mínim possible”, ha dit Carim.
A més de Vinebre i la Torre de l’Espanyol, el parc eòlic també afectarà els termes de Flix i Ascó. El projecte s’està tramitant des del govern de l’Estat perquè supera els 50 megawatts de potència. I és que els 21 molins, amb uns 200 metres d’altura, generaran 126 megwatts. Segons Carim, els ajuntaments estan “indefensos”, ja que d’esta manera el projecte ha aconseguit evitar la normativa del nou decret de renovables de la Generalitat. “Es tramiten a través de la llei espanyola. Sí que el nou decret de la Generalitat deia que havia d’haver-hi consens, però comences a parlar i després et diuen que a partir d’ara es tramiten a través de la llei estatal”, ha lamentat.
La també presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre s’ha referit al nou Fons de Transició Nuclear. Més enllà del debat polític sobre els percentatges del nou impost, Carim ha detallat quins tipus de projectes es podran finançar amb els diners que rebrà el territori. “El que hem de fer és que aquest fons pugi servir per fer més atractius els nostres polígons, que puguin vindre empreses que generen llocs de treball, per fixar gent al territori”, ha remarcat Carim, que també ha destacat que el repte és gestionar la totalitat del pressupost anual.
Finalment, Carim també ha repassat els projectes més importants fins al final del mandat a Vinebre. És el cas de l’adequació de l’antic convent de les Teresianes com a biblioteca, espai de coworking i residència d’artistes, que hauria d’estar a punt a principis del 2023.
*També podeu veure l’entrevista íntegra:
Fes el teu comentari