L’empresa pública Tragsa començarà al febrer la retirada del recinte de palplanxa que aïllava la zona contaminada de l’embassament de Flix (Ribera d’Ebre). L’alcalde de Flix celebra que hagi arribat l’autorització del jutge de l’Audiència Nacional encarregat d’investigar el cas de corrupció al voltant del projecte. L’empresa pública ja havia començat a bombar aigua de l’interior de la zona confinada, a final del 2020, per desmuntar l’estructura i tancar el projecte l’estiu passat. Tot i que l’Audiència Nacional tenia els informes favorables de la CHE, l’ACA i fins i tot el CSN i altres organismes científics que avalen la descontaminació, l’autorització no s’ha emès fins aquest novembre.
Les reunions amb Acuamed per tancar el traspàs de l’abocador municipal que es va fer servir per a la gestió dels llots tòxics, han permès concretar una data per a “l’inici del final” del procés de descontaminació del pantà de Flix, “el projecte més gran de restauració ambiental mai dut a terme a Catalunya”. Com ha avançat el Diari de Tarragona i ha confirmat l’ACN, Tragsa, a qui Acuamed ha encomanat la finalització de les obres, treballa amb la previsió d’iniciar el desmuntatge de la palplanxa al febrer i així ho ha traslladat al consistori.
Barbero ha contat que la instrucció judicial de l’anomenat ‘cas Frontino’ deixarà de ser un impediment i s’ha aconseguit l’autorització del magistrat instructor, emesa aquest mes de novembre. Acuamed preveu començar a treballar per treure la palplanxa en dos mesos perquè caldrà reubicar maquinària i personal, que després de tant temps, ja havien retirat. La retirada estaria llesta a l’estiu. Els nous pressupostos generals de l’Estat preveuen uns set milions d’euros per al projecte.
Comptador ambiental a zero
Hauran passat més de dos anys per iniciar el final de l’obra i desconfiar la zona afectada, la llera a tocar del complex químic d’Ercros. Barbero ha celebrat que s’hagi superat l’últim escull judici i legal. “L’embassament de Flix estarà per fi altre cop en condicions normals, perquè ja està descontaminat, i podrem donar per acabat l’episodi i recuperar una visió del riu que molts flixancos i flixanques ni coneixen”, ha apuntat. I és que com assenyala el batlle, els veïns més joves del poble sempre han vist l’estructura de taulons de més d’un quilòmetre dividint el riu en dos recintes al pantà.
“Recuperar la morfologia i posar el comptador ambiental a zero” serà una fita que ha tardat dotze anys, com recorda Barbero, i ha aprofitat per agrair “els esforços” de diverses administracions, governs, i representants que “de manera sostinguda, han cregut en el projecte i han continuat invertint diners públics”. “Amb el temps es veurà que no era gens fàcil i no era gens obvi que es fes”, ha insistit. L’alcalde ha recordat que es van plantejar alternatives com el confinament permanent o fins i tot desviar el riu Ebre.
La descontaminació del pantà Flix haurà costat més de 200 milions d’euros –caldrà veure què resol la justícia respecte a la presumpta corrupció a Acuamed-, un esforç econòmic “altíssim” que converteix l’obra en la més important de reparació ambiental per retirar un focus de contaminació al país.
La descontaminació es va descobrir el 2004 i s’han retirat 700.000 de fangs contaminats. S’havia fet una inversió de 160 MEUR i el 2015 es van donar les obres per acabades , quan encara quedaven pendents uns 80.000 metres cúbics de llots tòxics per extreure. La maniobra que hauria inflat el cost real del projecte i se n’haurien beneficiat la mateixa empresa i exdirectius d’Acuamed. Finalment, el govern espanyol va haver d’aportar 46 milions d’euros addicionals per retirar els fangs contaminats que no s’havien extret, uns treballs que van finalitzar fa dos anys i mig.
Fes el teu comentari