HI HA VEGADES que les coses no són com esperem i això ens porta a un atzucac. Entrem en un ritme de vida en què els problemes i les dificultats ens acorralen, entrem en rutines i ens adonem que necessitem recuperar de nou la il·lusió, l’energia vital per continuar vivint (que no és el mateix que sobreviure). Tots passem per situacions difícils que ens pertorben. Podem perdre la il·lusió per alguna persona, per una activitat, per alguna afició o fins i tot la il·lusió de viure. Quan sentim desil·lusió, hi ha una manca d’interès i de motivació per tot o per gairebé tot. Ens sentim buits i tristos. Per descomptat, abandonem tota meta o objectiu que poguéssim tenir, i a més, això afectarà el nostre rendiment en qualsevol cosa que intentem fer. En general, quan ens sentim insatisfets en una de les àrees de la nostra vida, de retruc acaba afectant totes les altres àrees.
LA IL·LUSIÓ és “l’espurna de la vida”, tal com deia l’eslògan d’una beguda ensucrada dels anys 80. Sense il·lusió, la vida perd color, tot es torna monòton, apagat, i res no té sentit. Recuperar la il·lusió o tornar a il·lusionar-nos comporta buscar-la i sortir del moment apàtic en què vivim. La il·lusió fa que cada moment de la vida sigui especial i únic. A més, viure amb il·lusió ens permet avançar el moment desitjat, ja que la il·lusió ens motiva a visualitzar, a projectar i desitjar allò que volem viure, de manera que ho gaudim abans que arribi.
LA VIDA amb il·lusió és una vida plena de bons moments, petits instants que val la pena viure, perquè ens omplen de satisfacció i felicitat, encara que hi hagi altres moments menys feliços. Si mirem d’encarar la vida amb il·lusió, la vida es converteix en la suma de petits instants que ens apropen a moments desitjats. Fins i tot els mals moments són necessaris per avançar per una vida que valgui la pena, és a dir, la que estem projectant a cada moment. Arribat a aquest punt, un pot pensar: “M’identifico totalment amb l’article i ara què he de fer? Com puc recuperar la il·lusió perduda?”.
NO HI HA una fórmula màgica per recuperar la il·lusió perduda. Quan s’ha perdut la il·lusió, la clau és saber reaccionar. El que és essencial no és el que et passa, sinó el que penses en cada moment, l’actitud que adoptes per afrontar els moments tristos i dolorosos. Al llarg de la vida desenvolupem una sèrie d’hàbits i esquemes mentals que poden ser nocius per a la nostra salut mental. Si sovint ens martiritzem i focalitzem la nostra vida en els problemes, pensant en el passat i en el futur sense viure en el present i amb un afany excessiu de perfeccionisme i competitivitat, això ens comporta un desgast emocional, que no serveix per res! Tots els consells per recuperar la il·lusió tenen una mateixa finalitat: aprendre a raonar sota un prisma adequat i adoptar la millor actitud per afrontar la vida de manera satisfactòria. Allò que ens pertorba no són les coses que passen, sinó el que en pensem al respecte.
PUC SORTIR del cercle viciós del pensament negatiu on em trobo? Tot i que estigui molt interioritzat, el pessimisme es pot vèncer amb actitud. Per això és important que et convencis que es pot aconseguir. Hauràs de fer canvis en la teva vida i això no és fàcil de materialitzar, perquè tot depèn de tu. Hauràs d’implicar-te, els canvis no es fan sols, ni tot surt a la primera. Necessitaràs entrenament, constància i motivació. Els èxits s’assoleixen a través de petites però rellevants accions.
-OBSERVAR-NOS nosaltres mateixos: Observar-nos per detectar quines són les nostres necessitats, què em va bé i què no em va tan bé.
-IDENTIFICAR les nostres emocions: Quines són les emocions que estem sentint a cada moment ajuda a saber si estem més a prop de recuperar la nostra il·lusió o no. Si hi ha tristesa, ràbia, o potser por, ens allunya de la nostra il·lusió, i convé poder treballar-ho en teràpia amb un psicòleg o psicòloga.
-ODENAR la nostra vida: Cal poder ordenar la nostra vida i posar-hi uns bàsics d’estructura, és a dir, horaris, bona alimentació, temps de qualitat per passar en família, amb amics, amb la parella… serien els mínims per establir les bases de la il·lusió.
-COMENÇAR a valorar els petits moments: la vida es compon de petits instants. Si els donem importància i en gaudim, tot és més fàcil i ens facilita el camí per recuperar la il·lusió. Xalar d’un bon àpat, d’una passejada, del temps amb la família, és el primer pas per recuperar aquesta il·lusió. És la manera perquè l’optimisme i l’esperança s’instal·lin a les nostres vides.
-DONAR-NOS petits premis: Podem recuperar alguna activitat que ens agradés en el passat, per exemple, el ball, el cant, practicar esport, dibuixar… Una cosa que ens proporcioni plaer i ens ajudi a desenvolupar una petita il·lusió.
-PERDONAR-NOS a nosaltres mateixos: En general som molt durs amb nosaltres mateixos, i ens jutgem i barallem internament perquè no volem estar malament, ho estem i ens enfadem. Donar-nos una mica de treva, pensar que aquest estat té un sentit a les nostres vides en aquest moment, ens ajudarà a enfocar la nostra vida amb més positivitat.
-LA DITA que diu, “De tota experiència, s’aprèn”. Pot ser que no estiguis vivint el millor moment de la teva vida, però de totes les experiències que vivim sempre en podem treure una lliçó per al futur. De vegades cal tocar fons i és aleshores quan ens donem impuls i recuperem la il·lusió per les coses i les persones.
-QUE LES nostres il·lusions siguin possibles. De vegades, posem les nostres il·lusions en objectius que són poc probables. Per exemple, que ens toqui la loteria. Però si ens enfoquem en activitats que puguem fer, fomentem la nostra imaginació i creativitat. D’aquesta manera ens responsabilitzem del que pensem, del que sentim i tot pot ser una mica més suportable.
-TREBALL de formiga i l’esforç. Si no tenim il·lusió, l’esforç s’apaga. Sense petits esforços, no podrà mai existir la il·lusió, perquè si abandonem qualsevol petit esforç, la desesperança ens torna a atrapar. Anar forjant aquesta petita esperança ens ajudarà a construir la nostra vida amb més il·lusió diàriament.
-REALITZA una feina o activitat que t’agradi. Connectar amb coses que ens agradin, que ens donin plaer i energia, ens porta a notar aquesta il·lusió, que de mica en mica podem anar construint. El que és important no és la meta, és anar cap al que ens mou, i ens apassiona. Això serà allò que al final faci que les nostres vides siguin més interessants.
SIGUEM sincers… No ens agrada perdre!! I no obstant això, no hi ha pèrdua sense guany. Només aconseguirem allò que estiguem disposats a apostar. Tot té un preu. Si no apostes per tu ningú ho farà per tu. I és just que sigui així. La major part de les vegades és en la solitud i en el “desert de la guerrera” on ens enfortim i aprenem a afrontar les crisis en il·lusió, resiliència i valentia. En realitat, el procés és preciós. Molta gent viu esfereïda perquè els han venut un model de felicitat prefabricat, basat en la seguretat. Un parany.
LA IL·LUSIÓ no és el contingut de la felicitat, però si el seu embolcall. I està en el nostre AMOR PROPI (que no és narcisisme), en la nostra connexió amb els altres i en la nostra pròpia superació. Tenir il·lusions és viure. Mirar endavant i en conseqüència tenir metes, reptes, objectius i plans per complir. Vivim en el present, sí, però xops d’un futur que es cola dins nostre i ens empeny a seguir endavant. Tenir il·lusions és estar viu i cuejant.
Fes el teu comentari