Objectiu del PSOE : reprimir la força de la gent

El PSOE, amb l’ajuda del PP i Vox, ho té clar. Treuen la sedició i inventen els “tumultos”. La cosa resulta evident; la independència només pot arribar per la força de la gent. Quanta por els fan dos milions de catalans manifestant-se pels carrers, aixecant la veu, amb total urbanitat però demanant independència i que sigui reproduïda per les televisions de tot el món! I mentre per un racó o altre, dins la manifestació, un infiltrat que algú haurà pagat per cremar un contenidor o xafar els vidres d’una botiga, ja disposaran d’excusa material per qualificar els pacífics manifestants de “tumultuosos”. I amb la consideració que adaptaran, quan, com, i de la forma que desitjaran, arribaran les conseqüents represàlies. Aquest és el joc emprat per eliminar del codi penal la sedició -que no existeix a cap país democràtic perquè atempta contra els drets humans- i a Espanya el mantenen des de principis del segle XIX. Era la fórmula i excusa per reprimir els catalans quan es manifestem pels carrers defensant els interessos com a Nació. Abans era la sedició que no s’aplicà quan un general com Franco colpista es va rebel·lar contra el govern legítim i en canvi sí l’empren quan als catalans els neguen uns drets que la mateixa Constitució els permetia, eliminant 14 articles d’un nou Estatut aprovat i aplicant totes les normes constitucionals. 

Amb un cop d’Estat, Franco va guanyar una guerra que costà milions de morts i la ruïna de l’Estat, com anteriorment ho havia fet Primo de Rivera, sense morts, però emprant les seves lleis de la força i repressió per anul·lar la Mancomunitat. La història es repeteix; Primo de Rivera, Franco i el PP, emprant les togues que tenien controlades per la porta del darrere.

Aquesta és la seva Constitució, amb la qual castiguen els seus adversaris polítics, si cal canviant una coma o aplicant una variant, i amb molt poca cosa aconsegueixen l’objectiu. El concepte Espanya es basa amb la llei que sempre els afavoreix, d’una forma o altra. Al rei li permeten totes les irregularitats hagudes i per haver, i la llei el defensa, i, si cal, els governs li amaguen les corrupteles. Rajoy, segons els papers de Bárcenas, com altres membres destacats del seu govern, cobraren sobresous de diner negre. Rajoy, amb el seu equip, van fer tancar un banc a Andorra perquè no els agradava, van aplicar el 155 per restringir més i millor el catalans, van empresonar els seus polítics i els dos activistes socials, els Jordis, quan pretenien calmar els ànims dels manifestants. I tot succeeix d’acord amb la Constitució.   

El mateix succeirà amb la malversació. Rajoy, cobrant sobresous en diner negre com quedà demostrat pels papers de l’administrador de finances del PP, o el rei recaptant maletes repletes de milions, dels seus amics, no cal jutjar-los. Però si les autoritats catalanes compren ordinadors per les escoles i un dia s’empren pel recompte dels vots d’un referèndum, això resulta ser un pecat imperdonable que s’ha de pagar amb presó, multes, inhabilitacions i no sé quants delictes més que s’inventaran per tallar d’arrel qualsevol iniciativa catalana, en nom de la Constitució. O sigui que el PSOE amb l’acord establert per les “taules de diàleg”, a bon segur, en farà alguna de les seves i, com la sedició, trobaran la manera d’enredar la qüestió i se’n buscaran alguna per matisar-la, sempre en contra dels catalans. 

El problema d’Espanya és que quan es va redactar la Constitució, amb suposada bona fe dels seus redactors, no es van demanar responsabilitats als repressors que en nom del dictador van actuar amb total impunitat contra els opositors polítics. Continuaren en democràcia actuant professionalment jutges, policies, militars i polítics, amb el beneplàcit de la premsa i els poders fàctics. Sobretot la justícia que, arribada la democràcia, van continuar dirigint-la els mateixos togats que havien participat als judicis polítics del general colpista, uns policies que a la Via Laietana havien estomacat dissidents polítics, i ministres que ordenaven fets que atemptaven contra els drets humans. El general va imposar a dit una monarquia corrupta des de fa segles, obviant el poble i fou considerada com a inviolable segons la Constitució. Però el monarca posat a dit pel dictador, es comportà com un  corrupte i un llibertí sexual, seguint els passos dels seus antecessors. I malgrat les irregularitats comeses, la Corona pot venir a Catalunya a pronunciar el discurs del 3-O ofenent tots els catalans i amb el beneplàcit de la Constitució i dels magistrats controlats per la porta del darrere. 

Són molts els motius de la intranquil·litat dels catalans i també ho hauria de ser pels espanyols en veure que la Constitució és la norma que s’usa quan els interessa però en canvi l’obvien quan els convé. L’exemple el tenim al CGPJ i els nomenaments del TC. Fa quatre anys que s’haurien hagut de canviar els càrrecs segons la Constitució. Però es barallen per ideologies polítiques. Els jutges son polítics o defensen la justícia? Anteposant la política per sobre de la justícia,  s’explica la inquietud dels catalans però també els espanyols estimadors de la rectitud que no s’hi poden sentir orgullosos i, fins i tot, preocupats. La inquietud –la de la gent de Catalunya- no desapareixerà si continua la repressió i les conseqüències posteriors que alteren el respecte i un tracte desigualtat entre els ciutadans. Per això els fa por la força de la gent que te tanta repercussió internacional. Vet aquí les constants accions que provoquen les nostres divisions, amb “taules de diàleg”, amb les forces de dreta que cada canvi del codi penal el cataloguen d’inconstitucional, els exilis, les inhabilitacions i les multes. Tal com marxen els esdeveniments, aquesta Espanya té solucions respecte a la gent de Catalunya? 

*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.