La reflexió d’avui va especialment dedicada a totes i tots aquells que, quan parlen de política i dels polítics, sempre acaben rematant la jugada amb allò de: “tots són iguals”, i la faré, òbviament, amb comparacions molt fàcils d’entendre que parlen, entre d’altres coses, de les coses de menjar.
Jo no sé si les noves mesures per contenir la inflació, que ha aprovat el govern progressista d’Espanya, tindran o no resultats positius per tal d’abaratir la compra de productes bàsics que, des de la invasió d’Ucraïna per part de les tropes de Putin, han tingut unes pujades exponencials, obligant a restringir-ne la seva compra, tot i ser fonamentals per tal de tenir una alimentació sana i equilibrada. En principi, baixar l’IVA del pa, la llet, els ous, l’oli o la pasta, fins i tot posant un IVA del cero per cent a algun d’ells, hauria de tenir efectes positius d’immediat per tal que baixés el preu d’aquests productes. Veurem, però, si les grans cadenes distribuïdores d’alimentació apliquen aquesta baixada d’impostos al preu dels consumidors, o simplement els destinen a seguir engreixant els seus comptes de resultats, però això, si es produeix, serà objecte d’altres reflexions que no em farà peresa compartir amb tots vatros.
Aquests 10.000 milions d’euros més d’ajuts a les classes que habitualment pitjor ho passen quan venen crisi econòmiques com les que estem visquent, han anat acompanyades amb anterioritat d’altres, com la subvenció al preu dels combustibles, les baixades de l’IVA de la electricitat i el gas, les mesures associades a la repercussió que el preu del gas té en el cost de producció d’energia elèctrica (excepció Ibèrica), i la subvenció al transport públic, entre moltes més, que han permès en pocs mesos que Espanya fos el país de la Unió Europea amb un índex de preus al consum més baix. Algunes de totes aquestes mesures, a més, han estat copiades i possades en pràctica per altres països amb els que durant molts anys ens enmirallavem.
A tot això, deixeu-me dir-ho amb la satisfacció que dóna ser-ne beneficiari, el govern del PSOE i Unidas Podemos, que presideix Pedro Sánchez, ha complert la seva paraula, i el proper mes de gener ens pujarà a totes i tots els jubilats les pensions d’acord amb l’IPC. O sigui un 8,5% que permetrà que, els jubilats i jubilades, no perguem capacitat adquisitiva, a diferència d’allò que havia passat quan governaven altres. Per això, per ajudar a comprovar que no totes i tots els polítics, ni tampoc les seves polítiques, especialment davant situacions de crisi, són iguals, voldria acabar aquesta reflexió aprofundint-ne.
Mireu, cap d’aquestes mesures que he relatat d’allò que ha fet el govern d’Espanya per fer front a la crisi ha comptat amb el vot a favor del PP ni de la resta dels partits de la dreta estatal. La pujada de les pensions d’acord amb l’IPC, i la baixada d’impostos al gas i l’electricitat, o la subvenció a les gasolines i gasoils tampoc!! Ells, quan governaven, eren més partidaris de no pujar pensions i mantenir o pujar els impostos al consum. Fins i tot, ells, quan governaven, recordeu, destinaven 63.000 milions d’euros a ajudar els bancs amb els impostos de totes i tots, mentre ens retallaven serveis bàsics com la salut i l’educació. I, a més de tot això, ells, la dreta del PP de Rajoy i Feijoo, quan governaven (i ara també) ens mentien dient que aquests diners donats als bancs eren un préstec que els bancs ens acabarien tornant i, ja ho veieu, lo més calent està a l’aigüera (allò sí que va ser una gran innocentada).
En fi, no vull insistir més, si els fets no us han convençut tampoc ho farà aquesta reflexió, però no, veient al costat de qui està cadascú quan vénen mal dades, no és difícil deduir que no tots els polítics (ni les seves polítiques) són iguals.
Fes el teu comentari