Molt s’ha parlat i escrit aquestes darreres setmanes del que col·loquialment hem anomenat “Llei del Fons nuclear”. Des d’un principi m’havia imposat a mi mateix que quan estessem al final de la tramitació faria un article que com a mínim aportes claredat on hi ha hagut molts interessos que han volgut treure del debat públic tota la llum.
Primer que res, caldria situar-nos en l’aprovació de l’impost per part del Parlament de Catalunya el 29 d’abril de 2020, i la posterior creació del Fons el desembre de l’any 2021, mitjançant el que es coneix com la llei d’acompanyament dels pressupostos de l’any 2022.
Què és la Llei d’acompanyament dels pressupostos? És una Llei que obligatòriament acompanya i complementa els pressupostos, en la que s’acostuma a posar diverses normes, modificacions, i aclariments a moltes i molt variades normatives, que molts cops res tenen a veure amb els pressupostos. És veritat que no és la forma més idònia de legislar, però els governs acostumen a fer-ho, aprofitant aquesta eina per fer modificacions que els interessa passin desapercebudes en mig de normes i modificacions diverses, dispars i diferents.
Aquesta eina legislativa té una altra peculiaritat, i és que es debat en conjunt, és a dir, es dilueix el debat entre un conjunt de matèries fent que no sigui possible un debat individualitzat per cada una de les normes modificades allí establertes.
És en aquest context que s´aprova la modificació de la Llei i es crea el fons nuclear, i el que era més important: imposava i determinava que el 20 % de l’impost havia de nodrir aquest fons, sense cap debat i amagat entre articles, normes i xifres diverses i diferents.
Per què es fa així? Senzillament, la resposta és molt senzilla, perquè sabien que el 20% era una xifra molt menor per un impost que era de caràcter ambiental i que havia de donar resposta i tenir el seva repercussió on es generava aquest impacte ambiental. El 20% era el mal menor per les arques de la Generalitat i era una xifra de la qual no es volia generar ni el més mínim debat ni discussió.
Després de quatre intents per part del PSC, utilitzant tot tipus d’iniciatives parlamentàries per canviar el percentatge del 20% i posar-lo en un mínim i més just 50%, i de sempre rebre el vot en contra del Govern de la Generalitat i de VOX, va sorgir la possibilitat d’intentar-ho amb més opcions d´èxit després que ERC es quedés al Govern sola amb els seus 33 diputats.
Així neix la proposició de Llei que ha acabat modificant la norma i que (per fi!) ha pogut establir que el 50% de l’impost es destinarà a les nostres terres.
No cal dir que no ha estat gens fàcil. Des d´un principi es va dir que no es podia debatre, que no es podien fer esmenes, que es perdrien els diners, que marxarien tots a Salou i Reus, fins i tot algú va dir que m’havia pujat el vi al cap… Així un seguit de mentides que, si tingueren vergonya els que les han dit, no podrien sortir al carrer.
També voldria aclarir que no és exacte, ni correcte, dir que la norma nova que hem aprovat al Parlamen amplia el radi de beneficiaris del fons als 30 quilòmetres. El cert és que la norma en vigor fins fa pocs dies no determinava cap radi. Per tant, no podem parlar d´ampliació quan no hi havia definit cap àmbit.
El que passava, de fet, és que el Govern, o millor dit ERC, es basava en els pobles que estaven a 10 quilòmetres de radi i també en alguns de més enllà d´aquest radi i de forma aleatòria, prometent que rebrien diners del fons nuclear, impulsant una redacció d´un reglament que mai ha estat aprovat. Era una forma de “repartidora” totalment arbitrària i clientelar que s’utilitzava per fer “partit”, amb l’excusa de la necessitat dels pobles més propers de la central nuclear per la proximitat al seu tancament.
Necessitat aquesta d´inversió i de reindustrialització que és certa, que no està en discussió i que hi donem tot el suport, però que no s’ha de produir d’aquestes formes ni maneres, dignes de règims que volem oblidar.
Era per això que calia posar ben clar quin era l’àmbit d’aplicació del fons i també fer més transparent i reduint la discrecionalitat al màxim, donant més i la màxima participació possible als alcaldes i al conjunt de les institucions locals del territori.
L’àmbit de beneficiaris és ara molt clar, el que està determinat pel BOE i que identifica el grau d’afectació ambiental i de risc en cas d´accident, el que coneixem com el PENTA I i PENTA II, determinant a més que el fons es basa en el reequilibri territorial. És ben clar, aleshores, que els pobles petits han de ser també els beneficiaris i cal excloure les ciutats que tenen més facilitats de finançament i unes millors i més segures perspectives de futur.
Ningú té dret a excloure a cap poble de lluitar pel seu futur, i ni ERC ni ningú pot enviar a l’oblit a cap ciutadà que visqui en aquests pobles. Aquesta és una oportunitat que cal que la sapiguem aprofitar.
Ara surten veus que demanen consens, són les que han volgut amagar les bondats de la nova norma. No entenc, personalment, a quin consens s’apel·la quan la norma és llei i s´ha de complir, i sobretot és infinitament més beneficiosa i clara que l´anterior.
El consens ha d’estar a l’entorn del benefici d’un territori i de la gent, en cap cas s’ha de basar en dificultar l´aplicació d´una llei que aporta més recursos, que beneficia a més gent i que el seu àmbit de desplegament té més participació de les nostres administracions locals.
Per cert, al Parlament, amb els seus documents de negociació, ERC proposa tornar a modificar la llei recentment aprovada, mitjançant de nou la llei d’acompanyament dels pressupostos per al 2023, i tornar-la a deixar en un 20%… És aquest el consens?
La Llei del Fons nuclear s’ha d’aplicar i aquest any 2023 han d’arribar els recursos en benefici de la gent, per crear ocupació i per donar opcions de vida a una gent que molt sovint ens han tingut oblidats.
*JOAQUIM PALADELLA és diputat del PSC-Units per Avançar.
Fes el teu comentari