Com invertir els diners del Fons Nuclear

Des del primer dia que es va parlar de canviar la llei del repartiment dels Fons Nuclears, hi havia temes que em relliscaven; no ho acabava de veure clar. S’ha aconseguit eixamplar i més que doblar els 24 milions destinats al fons que resulta ser una bona notícia. També un altre als pobles fins als 30 quilòmetres, no tan clar, sense incloure municipis que estan dins d’aquesta circumferència pel fet de pertànyer fora de l’àmbit provincial. 

Aquest és el primer tema de discussió. El dret el tenen igual Faió o Maials, com el podem tenir les poblacions que estem situades dins de la demarcació afavorida. Una circumferència sempre ha de ser igual. No se’n val que avui diguem sí i demà no! Si així fos ho faríem tan malament com Espanya respecte a Catalunya quan ens tracten com a ciutadans de segona respecte a la llengua, les inversions i les llibertats parlamentàries. Si els pobles aragonesos i lleidatans estan dins d’aquesta esfera han de rebre les mateixes compensacions. Si es tractessin de poblacions grans que tenen entrades econòmiques d’altres sectors i no sofreixen despoblament, no ho afirmaria igual. Però la majoria són petites poblacions, amb greus dèficits econòmics, socials i culturals i totes elles, malgrat que 30 quilòmetres sobrepassa la realitat real de la influència de les nuclears, tenen els mateixos drets o els haurien de tenir.

Per tant, malgrat creure que incloure poblacions fins a 30 quilòmetres és injust, si la llei l’han marcada d’aquesta forma no podem caure en nous errors. El problema neix quan la llei es redacta precipitadament per raons electoralistes i en forma de “repartidora” sense haver estudiat els motius essencials per les quals es van establir les compensacions a les poblacions que rodejaven les centrals nuclears

La llei s’ha redactat com una simple “repartidora”. Aquest és l’error fonamental. Els alcaldes ja fan números de com podran fer servir aquests diners que els han caigut del cel, com si els Reis Mags haguessin arribat amb una aportació especial, i la majoria ja sabran com gastar-se’ls per poder guanyar quatre vots a les properes eleccions. Aquest és el gran error! 

Quan l’any 1971 es va començar a construir la central d’Ascó, les comarques que l’envoltaven vivien una depressió molt seriosa, perdien habitants constantment i se’ls anava esmicolant l’economia. Les obres d’aquesta central representaren un alliberament econòmic fantàstic per la ma d’obra que necessitava. Milers de treballadors, pagesos, paletes, obrers i menestrals d’aquests pobles engreixaren les files dels que hi anaren a treballar; marxaven a primera hora del matí amb autocars i tornaven a mitja tarda. També arribaren treballadors provinents de diferents llocs d’Espanya atrets pels alts sous que es pagaven. La construcció d’Ascó representà una llum que canviava les perspectives econòmiques de la Ribera, el Priorat, la Terra Alta, les Garrigues i el Baix Aragó. Tant que, amb cinc anys, l’economia en general d’aquestes comarques es va multiplicar per dos. Quan va començar l’activitat i producció elèctrica hi van continuar treballant obrers dels pobles més propers, com Flix, Vinebre, la Fatarella, Garcia o Móra, i amb menys intensitat de gent dels pobles de segona fila com Corbera, Gandesa o Riba-roja. Ascó, com és natural, concentrà el nombre màxim d’obrers.

Ho explico perquè gent d’aquests pobles, començant per Ascó i prosseguint a la primera i segona línia, encara hi segueixen treballant. Inclús els pensionistes de la construcció perceben més diners per la compensació dels sous que cotitzaven. Els que encara hi treballen tenen sous significats i molt més alts que la gent treballant a les indústries locals i per tant engreixen significament la riquesa de les poblacions on resideixen. Aquests pobles rebran un impacte negatiu si realment es tanquen les nuclears al 2030 o al 2035. Per Ascó pot significar una pèrdua en els propers cinc anys de més del 50% del seu PIB. Però també per les Móres, per Flix o per Riba-roja tindrà un impacte ben important. 

Per aquest motiu, l’exdiputat Joan Sabanza, exalcalde de Móra la Nova, va demanar en el seu dia l’estudi del Fons d’Energia Nuclear al Parlament. D’aquella petició s’ha derivat la llei actual, aplicada amb raonaments de poca lògica i sempre estudiats en benefici dels municipis on pertanyen els ponents respectius.

Amb l’explicació del naixement d’aquests fons, esmento l’opinió respecte al repartiment d’aquests ingressos extraordinaris. Tots ells i proporcionalment haurien d’anar a parar per revertir el despoblament rural dels pobles més petits. No representa igual cinc treballadors a un poble de menys de 500 habitants que a un de més 2.000. Gandesa, Móra i Falset, malgrat patir peremptòries necessitats pel dèficit fiscal que sofreix Catalunya i pel tracte rebut des d’Espanya, perceben entrades econòmiques superiors que la Fatarella o Maials o Bot, que no disposen dels mateixos serveis i llocs de treball oficials. Per tant haurien de percebre més diners en proporció a la pèrdua d’habitants i en relació als que hi estan treballant, sense obviar la possibilitat de crear també i alternativament centres de treball als caps de comarca o poblacions més grans que puguin donar feina a treballadors que les poblacions que els envolten.

També aquests diners haurien d’anar destinats a potenciar l’agricultura, la ramaderia i indústries paral·leles com forestals, formatgeres, viticultores o d’altres productes de proximitat. La meva opinió és que aquests fons en mans d’ajuntaments que poden patir moltes necessitats, com escolars, esportives, recreatives o culturals o d’altres departaments, mai s’haurien d’emprar en aquestes activitats excepte en casos molt justificats. Aquests diners haurien d’anar a parar, tots i exclusivament, per potenciar les economies, crear llocs de treball amb noves empreses i millorar les existents. I per atendre les necessitats d’habitatge que totes elles tenen. La majoria de les poblacions disposen de molts habitatges unifamiliars tancats en procés d’abandó que s’haurien d’arreglar per albergar els necessitats i abaratir els lloguers. Amb això es podrien atreure gent de fora si disposen d’habitatges assequibles. 

*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.