Tota la vida ha passat -i ara a través de les xarxes socials es fa més evident- que ocupem part del nostre temps en comentar temes banals: el contracte d’aquell futbolista, les banyes d’aquella parella famosa o no, el vídeo d’un gatet molt tendre, i mil exemples que fàcilment podríem citar.
Davant l’excessiva atenció que genera alguna d’aquestes qüestions menors, de seguida surt algú que ho critica, al·legant que hi ha matèries més importants per a dedicar-los temps i energies, i no li falta raó, o sí.
Crec que ens posaríem d’acord a l’hora d’establir una llista amb els temes fonamentals, amb els problemes urgents, amb les qüestions transcendentals, que haurien de ser prioritaris, en un o altre ordre segons els interessos i necessitats de cadascú: la justícia, els drets humans, la llibertat, la fam, la sanitat, l’ensenyament, la vivenda, la pau…
No hi ha dubte.
No valen excuses per a no posar-nos-hi de ple, i poc les exigim encara.
Però els humans som uns animals ben estranys, i no en tenim prou per a ser feliços, o per a viure un simulacre que ens ho faci creure, amb les coses bàsiques i prioritàries.
En una comparació gastronòmica, necessitem una mica de salsa per a afegir als plats principals, un vermut encara que sigui senzill, el pessic d’una espècia que ens faci salivar. I aturar-nos un minut a la feina per a escoltar l’acudit que ens explica un company, i gaudir de la brillant jugada del millor futbolista del món després de les notícies que arriben d’Ucraïna o d’Iran.
No sé si això ens va perdre el temps o ens l’enriqueix, si ens fa semblar patètics o encantadors. I ben segur que aquesta faceta nostra és aprofitada per un o altre poder per a desviar l’atenció i tenir-nos entretinguts.
Si ens vigila un observador extraterrestre, es posarà les mans al cap i exclamarà en el seu idioma “estan bojos aquests humans!”; o potser s’enamorarà de nosaltres. I jo li donaria la raó en tots dos casos.
Suposo que la clau està en aquell indefinit i necessari i difícil equilibri.
Fes el teu comentari