Els productors de musclos del delta de l’Ebre han posat en marxa una prova pilot per comprovar si és viable l’ús de cria captada en piscifactories a mar obert, en aquest cas de la costa de l’Ametlla de Mar. El sector busca urgentment una alternativa al proveïment de llavor davant els episodis de mortalitat de la captada a les pròpies badies per la creixent temperatura de l’aigua del mar amb el canvi climàtic. També per estalviar-se els cada cop més elevats costos de la importació a l’hora de reposar-la. Aquests dimarts s’han penjat a les muscleres dels Alfacs les primeres cordes amb cria procedent de la piscifactoria Acuidelta, on l’acumulació constant de mol·luscos a les seves estructures genera problemes a la seva activitat.
Aquest dimarts al matí s’han submergit a les aigües de la badia dels Alfacs els primers 50 quilos de cria de musclo captats a la piscifactoria situada a la costa de l’Ametlla de Mar. Les cordes que els contenen, un cop degudament preparades prèviament, s’han penjat a una musclera. Allí s’estudiarà i controlarà, durant els seus pròxims mesos, el seu creixement i supervivència, com s’adapta a les aigües de la badia.
És la gran aposta del Departament d’Acció Climàtica i dels productors del delta de l’Ebre, agrupats al voltant de la Federació de Mol·luscos del Delta (Fepromodel), per fer front als problemes de producció que s’han agreujats especialment les últimes campanyes amb l’accentuació dels efectes del canvi climàtic. “Primer teníem problemes de comercialització. Ara ens en trobem de producció. El canvi climàtic fa impossible cria llavor de musclo a les badies. Ho captàvem naturalment aquí als Alfacs i quan va arribar l’estiu passat es va morir el 100% de la cria”, explica el gerent de Fepromodel, Gerardo Bonet.
Amb temperatures de l’aigua que cada cop més fàcilment escalen fins el 30 graus a l’estiu, la supervivència de les cries a les badies es fa cada cop més difícil. L’any passat, on als Alfacs a banda de les cries va morir tota la collita de musclo per l’alta temperatura, els productors van haver de comprar de nou, a Itàlia i a Grècia, la llavor per poder a tornar a sembrar. Segons Bonet, van ser 1,5 milions de quilos en 75 camions. Amb el cost del transport disparat, apunta, van haver de fer front a una despesa sobrevinguda d,1’5 milions d’euros, el doble que fa tres anys. “Això fa molt difícil la viabilitat econòmica del cultiu”, sentencia.
“La bona notícia és que tenim una producció massiva de llavor just una mica més en fora, a mar obert. Tenim un ecosistema natural que produeix aquest musclo petit en grans quantitats. Què hem de fer? Sortir i prendre’l. No anar-lo a comprar als mercats internacionals com s’ha fet aquests darrers anys. Estem davant una solució estructural per un problema estructural, que és el del canvi climàtic”, ha subratllat el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela. “Estem davant d’un cas paradigmàtic d’adaptació al canvi climàtic, de resiliència del sector primari”, ha reblat.
Així les coses, els productors confien ara que la captació a mar obert els permeti no només disposar de llavor més assequible econòmicament sinó d’una qualitat equiparable que es pugui cultivar a les mateixes badies del Delta, com fins ara. “Creiem que tindrà la qualitat del musclo de les badies. Als productors els ha agradat molt. Creiem que anirà perfecte, millor i tot que el que ens ve de fora”, ha apuntat Bonet. Verificar aquest extrem més l’objectiu més immediat de la prova pilot posada en marxa aquest dimarts. Posteriorment, es treballa amb la idea d’instal·lar cordes a les gàbies de tonyines de l’empresa Balfegó per poder captar directament la llavor.
Si el resultat finalment és positiu, en el futur es treballarà per produir aquesta cria a mar obert a partir d’unes concessions administratives regulades per la mateixa administració, ha avançat Tudela. “Tindrem el millor dels dos món: produirem i captarem la llavor al mar obert, sense les interferències del canvi climàtic; i podrem continuar criant els musclos dins les badia on hi ha unes condicions de fitoplàncton ex excel·lent, que produeix un musclo de gran qualitat”, ha certificat el director general, convençut que es tracta, en aquest sentit, d’un cas “únic” al món.
La meitat del cost
De moment, i un cop finalitzada la sembra per aquesta campanya, assumeix Bonet que molts dels productors tornaran a captar cria dels les badies assumint, novament, el risc de perdre-la tota. Fepromodel calcula que disposar d’aquestes cries procedents de mar obert permetria arribar a estalviar la meitat dels costos que suposa sembrar amb les procedents d’altres punts de la Mediterrània.
Això, a més, segons ha emfasitzat Tudela, esdevé també una forma de col·laboració “modèlica” entre dos sectors i compartir sinergies, com el dels productors de musclos i les piscifactories, amb beneficis per a totes dues parts. De fet, l’abundància de cria de musclo a les piscifactories d’empreses com Acuidelt i Balfegó els genera nombrosos problemes en la seva activitat quotidiana. “Allò que per ells és un problema, que és el creixement no volgut d’aquest musclo a les seves gàbies és per als productors de musclo la solució davant la manca de llavor”, ha sentenciat.
El responsable de l’empresa Acuidelt, Spyros Smponias, confirma que la iniciativa beneficia als dos sectors. Confirma que la presència de musclos a les seves instal·lacions suposa un problema i la seva neteja representa un cost afegit per a la seva activitat de cria d’orades en piscifactories. “Entren els bussos amb instruments per netejar les xarxes i instal·lacions subaquàtiques perquè les gàbies respirin millor i el funcionament correcte de la instal·lació. El musclo es tira: és un pes afegit que desequilibra i produeix problemes”, ha tancat.
Fes el teu comentari