El ministre Marlaska justifica l’espionatge descobert a Barcelona, per un policia nacional a diferents entitats socials, amb l’excusa de “prevenir delictes”. L’espionatge telefònic dels polítics catalans i dels advocats defensors també es degué produir per prevenir delictes. Crear proves falses contra polítics nostres des de la premsa de Madrid, també ho devien ser i els difamadors, declarant que alguns d’ells tenien milions amagats a Suïssa, campen com si res hagués succeït. Anul·lar 14 articles d’un Estatut aprovat seguint els passos marcats per la Constitució, també devia ser un delicte. Que el TC que estava controlat per la porta del darrere, fent el que el PP els manava, això no era delicte. Convocar un referèndum, que arreu del món és la base de la democràcia per preguntar el desig dels ciutadans, també era delicte. Que el rei emèrit fugís “campi qui pugui” a Abu Dhabi, d’això no cal parlar-ne perquè no és delicte. Que les irregularitats fiscals d’aquest senyor, són “inviolables”, o sigui que podia fer el que li donés la gana, passant-se la llei, la justícia i la dignitat, això no és delicte. I que el general Franco, amb la repressió que va imposar als seus enemics, havent enderrocat un govern democràtic i havent-se aixecat en armes, en guanyar la guerra que tants milers de morts va costar, va nomenar successor seu a un altre Borbó, això no era delicte. En haver-se aprovat la Constitució, no haver canviat jutges i policies que havien sotmès a tortura, presó i fins i tot assassinat a contraris polítics, això era raonable i era just. Per tant, era legal?
Mentre Espanya funcioni com fa el ministre Marlaska, amb el beneplàcit del PSOE i amb el suport del PP, Vox i Cs, hom pot fer creure al món que vivim a un país democràtic. La realitat visible i demostrable és el contrari; no existeix igualtat entre els ciutadans i els pilars que la fonamenten es belluguen com el terratrèmol que ha destruït part de Turquia i Síria. A Espanya hi ha ciutadans de primera i de segona, i els catalans sempre estem tractats com a inferiors. És que Marlaska infiltra algun policia fora de Catalunya? És que Marlaska i el seu partit el PSOE i amb Pedro Sánchez al davant, permet l’espionatge telefònic als polítics del seu gabinet, per conèixer els moviments dels seus ministres fins i tot en termes familiars? És que la malversació per haver convocat un referèndum, catalogat com il·legal, basat en la indestructible “unidad nacional”, és delicte i, en canvi, haver anat a robar la documentació de Bárcenas al seu domicili, per un capellà disfressat, per aconseguir les proves que incriminaven als líders del PP, no ho és? O els sobresous que rebia M.Rajoy en sobres de color sèpia de diner negre i altres membres del govern del PP, no són delicte? O haver jutjat al govern de Catalunya i haver-los condemnat a 100 anys de presó, aportant proves falses i a la vegada no permetre deixar veure els cops de porra dels policies als indefensos votants, és legal? Destruir vidres i trencar portes dels col·legis electorals per part dels policies, és legal? Com és que encara avui no coneixem el nom del responsable que va ordenar als policies atacar violentament els votants del referèndum “il·legal”? Això és legal?
Vet aquí que Marlaska, membre del “gobierno más de izquierdas de la historia”, pugui declarar sense embuts que infiltrar un policia agrupacions veïnals a Catalunya és legal per prevenir els delictes. I que aquest policia pugui mantenir relacions sexuals amb vuit dones dels col·lectius espiats per prevenir els delictes que aquestes podrien cometre. I a sobre el premien o condecoren per la seva heroïcitat. Tot és un despropòsit inqualificable en un país normal.
És inqualificable des del punt de vista democràtic, però mentre Pedro Sánchez predica que, gràcies a la seva política, ha desmuntat l’independentisme. És veritat que entre els governs, els jutges, les proves falses, les taules de diàleg, els quatre mil encausats pendents de passar pels jutjats i possiblement ser culpats, els espionatges telefònics o els policies infiltrats, han dividit els independentistes i han apaivagat l’ànim de manifestar-se i sortir al carrer per dir-los que no hi estan d’acord amb les clavegueres de l’Estat que les fan funcionar impunement en contra dels catalans. I queda clar que ens han dividit. Però també és veritat que, amb la repressió de tota mena imposada a Catalunya, la consciència dels catalans cada cop queda més amagada, però per això no menys manifesta. Queda la injustícia emmagatzemada amb profunda realitat i en algun moment saltarà per aconseguir la igualtat, fins avui denegada. Les paraules d’Espinàs són profètiques: “Hem de resistir amb la duresa del ferro, si volem aconseguir el premi de l’or que és com dir la independència”. Han passat més de 300 anys del deplorable Decret de Nova Planta i la conquesta de Catalunya per la força de les armes, però l’1-O ho teníem a les mans i no ho vam saber concloure. En algun moment aconseguirem “el premi de l’or”, malgrat que Sánchez cregui que l’ha desmuntat. A més injustícies contra la llibertat, més força guanya l’independentisme!
El PSOE va ser membre actiu del 155; li va donar suport i van rostir tota la carn a la graella per aconseguir-ho. Es va manifestar contra el govern de Catalunya juntament amb el PP, Vox i Cs sense caure’ls-hi la cara de vergonya. I governant ells han espiat, han infiltrat, han canviat la sedició per les “manifestacions agreujades” i tantes lleis i tants entrebancs com els convindrà per anar contra Catalunya i enfonsar la llibertat desitjada. Ara Illa i el PSC fan d’indulgents aprovant els pressupostos, parlant de taules de diàleg i fent de bons “xiquets”. I el que realment busquen es voler-nos enganyar i ens enganyen. Volen fer-nos barallar i fer-nos creure que el pèl que ens prenen, és beneficiós per nosaltres. Quantes contradiccions!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari