En el marc de les polítiques per establir uns governs més transparents i democràtics, molts organismes i institucions van decidir fer audiències públiques ciutadanes o balanços de mandat per tal de donar a conèixer tota la seva gestió de govern i fer-la arribar fàcilment a la gent.
El que no preveien els ideòlegs d’aquestes pràctiques de govern obert és que hi hauria ajuntaments que aprofitarien l’ocasió per fer un míting polític sense opció a preguntes i amb una visió sensacionalista buscada deliberadament per persuadir la ciutadania parlant d’allò que interessa i obviant els temes conflictius i la pròpia autocrítica.
Podríem considerar que, amb més o menys mesura, és això el que va ocórrer a la conferència del balanç dels cinc anys de mandat de Meritxell Roigé com a alcaldessa de Tortosa. Sí, cinc anys, perquè tot i que els mandats d’una alcaldia són de quatre, cal recordar que l’exalcalde, Ferran Bel, va cedir-li el lloc un any abans dels comicis.
La conferència va començar amb la lloança de la gestió solvent al municipi, l’aposta per la transformació cultural, sostenible i l’Smart City. Està bé que el govern situï la ciutat intel·ligent entre un dels seus eixos troncals de govern, tenint en compte que és un dels municipis cuers amb aquest tema a nivell de Catalunya i que, alguns dels petits canvis introduïts recentment, Barcelona o Gavà ja els tenien anys enrere.
Després de recordar que l’Ajuntament de Tortosa ha complert amb el 95% de les actuacions previstes al PAM, Roigé es dedicà a agrair la col·laboració de tots els grups municipals menys la del principal grup de l’oposició, el de Movem Tortosa. Segons Roigé, aquest partit sempre s’ha oposat a les propostes que eren bones per a la ciutat, tot dient-li a la ciutadania assistent que el bloqueig de l’oposició suposa “una afectació per a la ciutadania que no pot veure com els recursos que teníem estalviats com a ciutat es podien fer servir per fer avançar la ciutat i per atendre les seves necessitats” i que “van demostrar que no són capaços de construir res en positiu ni de presentar cap opció alternativa per a la ciutat, només pals a les rodes”.
Deixant de banda que durant la conferència no es va mencionar el nombre de propostes executades que havien estat idees originàries de Movem Tortosa i de la resta de partits de l’oposició a les sessions plenàries, quan es parla de “bloqueig” bàsicament s’està fent referència a temes cabdals per Roigé com l’ampliació de l’Auditori Felip Pedrell o la creació de la nova llar d’infants municipal.
És curiós que s’afirmi amb tanta rotunditat des del consistori que una ampliació d’un teatre per tal de construir una sala per a poder acollir congressos internacionals és una necessitat que demani la ciutadania. I és que al pobre auditori el que més falta li fa és una remodelació per fer-lo 100% accessible a les persones discapacitades o que s’instal·lin endolls al pati de butaques i s’adapti així al segle XXI.
D’altra banda, el tema de la reconversió de la llar d’infants de la Creu Roja amb una llar d’infants de titularitat municipal és quelcom al qual s’hi ha manifestat en contra tota l’oposició perquè se’ls va excloure de la comissió d’estudi que s’havia creat per a impulsar-la. Així ho van explicar en un comunicat conjunt totes les forces de l’oposició.
Entre els aspectes positius, cal destacar que, a nivell econòmic, Tortosa ha reduït en 7,3 milions d’euros l’endeutament en els darrers cinc anys i que la reducció d’impostos i de la pressió fiscal es manté des de fa 9 anys. L’IBI també se situa a un 26,20%, mentre que el pagament a proveïdors ha baixat als 19,41 dies.
S’han realitzat una sèrie d’obres públiques i d’inversions a la ciutat que han estat possibles gràcies als més de 35 milions d’euros rebuts per part d’organismes supramunicipals. Així doncs, de l’Estat espanyol s’han rebut 4,7 milions; dels fons europeus Next Generation un total de 12,7 milions i del Govern de la Generalitat, uns 2,4 milions.
Algunes de les més destacades d’aquests anys han estat la rehabilitació del barri del Castell, la plaça de la Catedral, l’Espai Cota 0 o el nou traçat, encara pendent de finalitzar, del carrer Cervantes. Però també n’hi havia d’altres de previstes que s’han trobat amb certes traves que han fet que encara ara estiguin aturades, com les obres de l’antic balneari d’en Porcar, on s’ha paralitzat el seu enderroc i ara s’han de rehabilitar els edificis i catalogar les restes dels enterraments descoberts. O les obres del pavelló esportiu de l’antic col·legi dels Josepets, en les quals la comissió de Patrimoni dels Serveis Territorials de Cultura acaba de desestimar-ne l’enderroc parcial de les antigues aules del complex.
Malgrat les crisis econòmiques i sanitàries derivades de la pandèmia sanitària del Covid-19 i de l’esclat de la guerra d’Ucraïna, han estat uns anys positius per a l’economia de les Terres de l’Ebre, ja que s’han implantat dues grans indústries al territori com Kronospan i Florette. A banda d’altres comerços que s’han ubicat a la zona dels Portals de la ciutat com l’Esclat, Leroy Merlín o Burger King. En el marc de la conferència es va anunciar també que s’anunciaria la implantació d’una altra indústria (ja se sap que és el grup Lucta) i de tres comerços més als Portals. Serà allà també on s’ubicarà la nova escola d’hostaleria i turisme de les Terres de l’Ebre.
Però, tot i això, una de les temàtiques més polèmiques continua essent l’ampliació o construcció del nou hospital. L’Ajuntament segueix reivindicant l’ampliació dels serveis, l’aparcament del fossar i els nous ascensors; però alhora també ha cedit els terrenys per al nou hospital.
Tortosa ha decidit també fer una passa endavant amb la igualtat amb l’aprovació del PLACI, la instal·lació del punt LGTBIQ+, la creació del consell de participació de dones i la instal·lació del punt lila a les festes.
Una altra de les grans fites que considera Roigé que ha obtingut el municipi és la inclusió al catàleg de ciutat verda europea i al llistat de Viles Florides, ja que s’han plantat més de 600 arbres. No obstant això, hi ha experts en enginyeria agrònoma que consideren que no s’estan fent correctament les podes dels arbres.
Mentre s’estan instal·lant noves zones enjardinades, com ho és el cas de la plaça de l’Escorxador, es perden llocs essencials d’aparcament per als veïns de la zona. Aquest no és un cas aïllat i, a la conferència, va tractar-se molt poc, només destacant la fal·làcia de la construcció d’uns nous aparcaments als antics terrenys de RENFE que tindran 409 places però que, en realitat, seran provisionals durant el temps que costi fer la remodelació de l’avinguda de la Generalitat.
I arribem a la regidoria de Turisme que, igual que la de Cultura, és una de les poques en les quals es troben més actuacions positives com la redescoberta del fortí de Bonet amb la recreació del Setge de Tortosa, la recuperació del Castaween, el Dia Mundial del Turisme, l’impuls de nous murals històrics al casc antic o la consolidació del Terres Travel Festival, entre d’altres. No obstant, també hi ha algunes accions recents que han despertat crítiques des dels mateixos teleoperadors turístics, com ara les millores del refugi número 4 de la Guerra Civil, que inclouen una mena de figures representatives dels refugiats de la guerra i que han generat ensurts entre els visitants més petits del refugi antiaeri. Sense oblidar que la instal·lació d’aquestes als corredors laterals ha impedit que la gent dels grups turístics pugui distribuir-se pel seu interior com feia abans, obstruint molt més el pas de la galeria principal.
D’altra banda, Roigé avançà també que s’està preparant un vídeo-màpping permanent amb llums i música que es projectarà a la façana de la Catedral de Santa Maria. Els darrers mesos s’han pogut veure des de diferents punts de la ciutat proves de les projeccions del màpping a la façana de la Catedral. Es tractarà d’una acció pensada per promocionar la ciutat turísticament i, especialment, la Festa del Renaixement, que durà per títol Tortosa, la llum de l’Ebre. Ara faltarà veure l’acollida que tindrà entre la ciutadania, ja que no és el mateix organitzar una projecció a sobre de la façana d’un edifici civil, que fer-ho a la façana barroca del segle XIV d’un edifici de culte religiós, pel simbolisme que comporta.
El consistori tampoc s’oblidà de parlar dels pressupostos participatius com a una gran eina eficient i efectiva de participació ciutadana que ha permès que tothom tingui la possibilitat de presentar les seves propostes de millora per a la ciutat de Tortosa i, fins i tot, aconseguir que superin tots els cribratges i s’acabin convertint en les propostes més votades com l’adquisició d’un piano de cua per a l’Auditori Felip Pedrell, les millores de l’skatepark o la creació del pumptruck.
Ara bé, aquest nou exercici de democràcia a Tortosa no acaba de ser transparent al cent per cent. I és que, entre els anys 2020 i 2022 han sortit escollides diverses propostes ciutadanes que no s’han arribat a fer mai a la ciutat. Algunes d’aquestes serien: la instal·lació de dos senyals lumínics pedagògics de velocitat al passeig de Ribera, la instal·lació de cartells informatius de bicis i patinets elèctrics als carrers per a vianants, la millora de les escales d’accés al Seminari Diocesà de la Sagrada Família, la instal·lació de plaques solars a l’escola de Ferreries, la renovació de les cistelles exteriors del poliesportiu del Temple, la col·locació de jardineres als carrers Blai, d’en Carbó i de la Sang, o la creació d’una àrea de lleure a la Xiquina, entre d’altres.
Però, curiosament, també entre els anys 2020 i 2022 apareixen als pressupostos participatius fins a un total de 17 propostes que demanen crear o renovar parcs infantils de diverses zones de la ciutat i dels pobles dels Reguers i Vinallop. A banda de demanar que alguns d’aquests incorporin elements inclusius per a nens amb discapacitat funcional, com el de la plaça de Les Corts Catalanes, o que tinguin circuits biosaludables per a la gent gran, com el del Parc Nivera, el del parc Lluís Companys o el del parc municipal Teodor González.
De totes aquestes propostes, no se’n va aprovar ni una a la ciutat de Tortosa i només va prosperar la de la renovació dels jocs infantils de la zona esportiva dels Reguers.
No obstant això, en el marc de la conferència, Meritxell Roigé va dir que una aposta important ha estat renovar els parcs infantils de la ciutat. “Això també era una obsessió meva com a alcaldessa i ara tenim parcs infantils nous i amb elements inclusius”, va afegir-hi. A banda d’anunciar que en els propers dies s’instal·larà un nou circuit biosaludable al parc Lluís Companys, es renovarà el de la plaça 1-O i es remodelarà el del passeig de Ribera.
És molt curiós, doncs, que durant tres anys consecutius, els pressupostos participatius hagin sabut reflectir tan clarament l’obsessió de l’alcaldessa i que, malgrat que la ciutadania tortosina no ho hagi tingut tan clar a l’hora de votar aquestes propostes i hagi preferit que se li arreglin els carrers, les seves necessitats no hagin estat ateses pel govern municipal i, per contra, s’hagin destinat els diners a renovar els parcs infantils que, tot sembla indicar, no eren tan prioritaris.
El balanç del mandat, com si d’un míting electoral es tractés, va acabar amb les propostes estrella per a la Tortosa que Roigé vol per als propers 20 anys. I aquestes passaven per la remodelació de l’avinguda de la Generalitat, l’ampliació de l’hospital, la creació d’una altra mena de bulevard a la Rambla de Catalunya de Ferreries, instal·lar contenidors intel·ligents a la ciutat, prometre el desdoblament de la C-12, construir el famós tercer pont i, per últim, avançar en exclusiva el render de la futura plaça d’Alfons XII que, més o menys, és una continuació del que s’ha fet al carrer Cervantes.
Per acabar reblant que “junts, som més forts”. Qui sap si aquesta frase no serà una picada d’ullet als seus exsocis de partit o un bon eslògan per a la campanya electoral de les eleccions municipals del 2023.
*IRENE LÓPEZ és periodista.
Fes el teu comentari