Òmnium, llengua, cultura i país

A Espanya els fa nosa el català. Per aquest fet n’han prohibit l’ensenyament durant segles i en aquest moment pretenen des dels governs i dels tribunals reduir-ne el 25% a l’ensenyament, quan a l’universitari la majoria de les classes es fan en castellà, i a l’escola primària i secundària ja se’n dóna més d’aquest tant per cent. La reducció és, doncs, una excusa encaminada a anar-lo aniquilant fins que el puguin fer desaparèixer, que és el seu objectiu final. És una forma més de dividir els catalans i confondre la bona entesa que existeix al carrer, perjudicant els nostres fonaments ancestrals com a poble. L’Òmnium Cultural, l’associació cultural més gran d’Europa, amb gairebé 200.000 socis, lluita per fomentar la llengua, la cultura i fer País, des de la generositat i l’altruisme d’aquests milers de catalans que amb les seves quotes i el seu treball ho fan possible.   

Tot perquè la llengua és el fonament bàsic de Catalunya. La nostra Nació perdria la seva essència si deixéssim de parlar l’idioma dels nostres antecessors i la canviéssim per la llengua imposada. La nostra parla pròpia ha perdurat malgrat els intents que s’han produït prohibint-ne l’ensenyament i a les institucions, i tractant-la com un dialecte del “lemosín”, com m’ensenyaven els mestres a l’escola quan aprenia les primeres lletres. Sense ella, que és el nostre segell d’identitat, els catalans abandonaríem bona part del sentiment nacional. I és per aquesta raó per la qual Espanya vol destruir-la. Pretenen fer-nos a tots iguals, imposant les seves lleis, els seus costums i el castellà “como la llengua de todos”, sense tenir en compte que no és la nostra. Ho han insistit durant les dictadures i els absolutismes reials, i actualment, en democràcia, actuen des dels tribunals controlats per la porta del darrere per malmetre un extraordinari sistema d’ensenyament que proporciona als escolars un perfecte coneixement dels dos idiomes. 

La llengua ens distingeix com a poble, ens diferencia i ens acredita com a Nació i l’hem de conservar per aquesta raó, molt els pesi als espanyols i als governs del PP i del PSOE, a la premsa, a les elits espanyoles i a l’administració. Va ser la llengua predominant quan l’imperi català dominava el mar de la Mediterrània, d’un extrem a l’altre, i fins el segle XVIII, quan els espanyols perderen militarment els territoris conquerits i catalanitzats. A més de perdre les nostres possessions mediterrànies, a partir del 1714, ens imposaren les seves lleis i la seva llengua per la força les armes. Ara com una imposició més, sense respectar la nostra parla tan antiga com la seva, ni ens permeten parlar-la a les Corts, al Senat, ni a Europa, i pretenen reduir-ne el seu ensenyament a les nostres escoles. 

D’un estudi realitzat pel ministeri de Cultura de França, referit a l’any 2022, la llengua catalana està escalant posicions gràcies a la seva presència a Internet i a les xarxes socials. La valoració no és pel nombre de parlants sinó per altres criteris com el rol que cada llengua té dins la societat que la parla i sobretot pel seu ús internacionalitzat des de plataformes tecnològiques i la distribució en els diferents països del seu domini lingüístic. Segons aquest estudi, ocupa la 12ª posició dins de tot el món gràcies a l’ús tècnic que se’n fa. I aquest fet contrasta quan al nostre territori s’han de portar accions per mantenir el nombre de parlants, sobretot entre els nous arribats per la immigració.

L’Òmnium, amb a seva lluita constant, pacífica i honorable, ha creat una “Guia de l’activista pel català” per sensibilitzar-nos i per fer-nos entendre la necessitat que tenim de conservar en l’ús diari la nostra parla. La idea principal és que el català necessita un impuls, especialment entre els infants, els joves i els nous parlants. La llengua seguirà viva si la compartim sempre i amb tothom. A continuació en faig un recordatori per aquells que es vulguin adherir a l’activisme lingüístic, socis de l’entitat, o catalans conscienciats que no ens hem de deixar trepitjar. 

Com ho podem aconseguir? Cal començar per saludar, mantenir la conversa en català, enraonar–hi a la feina i amb els amics, influir a les xarxes socials, enganxar-se a sèries en català, llegir en el nostre idioma i fer que els aparells el parlin. Cal tenir present que si es canvia la llengua, es nega a l’altre l’oportunitat d’aprendre el català. Els infants comparteixen la llengua amb més naturalitat i menys perjudicis. Si hi ha qui diu que no parla el català i potser l’entén, amb amabilitat s’ha de continuar parlant-lo. Hi ha alternatives perquè un Erasmus segueixi la classe sense canviar de llengua. En un xat, un grup de WhatsApps o en un e-mail, l’essencial és crear el precedent d’iniciar-lo sempre en la nostra parla.

Cal mantenir el català a la conversa perquè la llengua és una porta oberta a la igualtat d’oportunitats. Cal compartir el català sempre i amb tothom, i descobriràs que, més sovint del que et penses, el teu interlocutor també parla, entén o l’està aprenent. Si no et segueix d’immediat, la paciència i l’amabilitat són les millors dreceres. Treu la llengua per treballar i fes créixer l’ús entre l’equip de companys i amb els clients. La feina, l’amistat, les reunions entre amics poden ser espais ideals per aprendre-la, practicar-la i millorar qualificacions i habilitats. Ampliar i visualitzar les capacitats lingüístiques sempre suma.

Aquestes són unes quantes idees lingüístiques sorgides des d’Òmnium. Servar la nostra llengua és indispensable i estimo que entre tots ho podem aconseguir. Espanya la vol aniquilar i els catalans, i l’Òmnium com associació, la volem conservar pels nostres fills, néts i pel futur de la nostra Nació. És el nostre patrimoni amb més de 1.000 anys d’història que mai hem d’oblidar!

*ANTON MONNER és cronista de Gandesa i soci d’Òmnium.