El traductor d”Absència’ d’Abú Bakr Al Turtushí, 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

El traductor al català del poema ‘Absència’, d’Abú Bakr Al Turtushí, ha estat reconegut amb el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Josep Piera ha estat distingit amb el guardó que atorga Òmnium Cultural. L’entitat ha destacat l’extraordinària trajectòria literària del poeta, narrador, assagista, articulista i traductor nascut a Beniepa (La Safor), i també la seua defensa constant i persistent de la llengua catalana al País Valencià, des de la creació literària, la societat i l’escola. En este sentit, Piera ha estat una veu poètica inconfusible i ha fet de la literatura la raó de la vida personal i col·lectiva, convertint el territori on ha viscut en un dels motius centrals de la seua obra.

En rebre el premi, Piera s’ha mostrat sorprès i eufòric per rebre el guardó, i ha dit que és una petulància enorme “intentar escriure en nom de tots o en nom de nosaltres”. Per contra, opina que un ha d’escriure del que sap, del que sent i d’ell mateix, però això ha d’esdevenir a la vegada “compartible” amb els demés. “Aquí és on entra la literatura i les paraules”. De fet, Piera s’ha definit com un “animal de paraules”.

El Museu de Tortosa exhibeix un dels poemes d’Abú Bakr Al Turtushí, traduït per Piera. Es tracta del poema ‘Absència’, que diu així:

Sense parar recórrec el cel amb els meus ulls
Per si de cas puc veure l’estel que mires tu.

Als rodamons viatgers els demane insistent
Si cap d’ells ha sentit el teu perfum lleuger.

Només mouen els vents, em plante cara d’ells
Per si el més lleu em du qualque mot que fos teu.

Furtiu esguarde aquells que trobe arreu-arreu
Per veure d’entreveure del teu bell rostre un tret.

Rodant camins amunt, sense meta ni rumb,
Vaig buscant la cançó que em diga el nom volgut.

En un article al seu bloc Lletres Ebrencs, el professor Emigdi Subirats destacava que el mateix Piera descrivia ben acuradament el poeta àrba tortosí: “Nòmada d’esperit, At-Turtuixí va ser un pelegrí tota la vida, a la recerca constant de la saviesa. De la saviesa de Déu i, és clar, també de la dels homes. Ell dirà: «Quan vaig decidir marxar del meu país cap a Orient amb la intenció d’ampliar els sabers no coneixia ni l’art del comerç, ni tampoc cap ofici del qual treure profit. Em preocupava molt, per tant, la partença. Així, em deia a mi mateix: “Si se m’acaben els recursos, ¿què faré?”. La meua confiança més ferma era que, arribat el cas, em dedicaria a vigilar jardins per un sou i, de nit, m’ocuparia d’estudiar ciències.»

A més Abú Bakr Al Turtushí, Piera ha fet diverses versions al català de poetes, destacant el clàssic àrab Ibn Khafaja d’Alzira, i l’italià Sandro Penna.