La lloable Laura Borràs

L’Operació Catalunya va començar l’any 2012. Passats 10 anys, ha entrat a un jutjat de Madrid per ser investigat. La fòbia contra Catalunya, no és un fet nou; ve de lluny. Al rei Ferran, dit el catòlic, i parlo del 1503, en morir la seva esposa, aquella “del tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernado”, perquè no volia ser menys que el marit quan Catalunya era l’imperi que dominava comercialment i militar tota la Mediterrània, quan tornava a Barcelona li van tancar totes les portes dels castells, titllant-lo de “viejo catalanote”. El rei procedia de la casa dels Tràstamara d’ascendència castellana per la resolució del Compromís de Casp del 1412, truncant l’hegemonia catalana dels comtes de Barcelona de la casa dels Bel·lònides des del segle IX. Aquest imperi català, on la nostra parla era l’idioma corrent, els castellans el van perdre els dos segles posteriors quan els reis espanyols hi introduïren comanaments de la seva procedència.

La fòbia continuà al tractat dels Pirineus del 1659, quan Catalunya formava part de la federació de la Corona d’Aragó i els castellans regalaren a França les comarques catalanes del nord dels Pirineus, sense convocar corts, acte preceptiu davant d’un fet transcendental com desmembrar el territori. O que el rei Felip V va regalar Menorca i Gibraltar als anglesos a canvi de no donessin suport als catalans a la Guerra de Successió. O que en ocupar Barcelona l’any 1714, a foc i sang, el rei va anul·lar els privilegis que teníem els catalans com a Estat independent que havien estat fins aquell moment. O que el 1717 pel decret de Nova Planta, va emetre l’ordre d’usar el castellà als judicis catalans, quan el poble català no el sabia parlar, ni l’entenia. O que el rei Carles III va prohibir l’ensenyament del català a les escoles. O que Barcelona, com van afirmar alguns generals en moments diferents, s’havia de bombardejar cada 50 anys. 

Són fets succeïts, entre molts altres, muntats per les corones dels Àustria o els Borbó, o pels governs de diferents moments històrics.  I així arribem al judici de Laura Borràs, que resulta ser la continuïtat de la catalanofòbia que s’ha venut des d’Espanya durant molts segles, passant pels dictadors Primo de Rivera i Franco, com l’anul·lació de la Mancomunitat, com l’empresonament del president Macià, o l’afusellament del president Companys o el creador de la normalització lingüística de la llengua catalana, Pompeu Fabra, empresonat per haver realitzat l’ingent feina a la nostra parla. O haver multat al President Mas o Puigdemont haver-se hagut d’exiliar i a Torra haver-lo inhabilitat. Aquests dies fa 49 anys que va ser assassinat Puig Antich al garrot vil. O sigui que en aquest moment amb democràcia controlada per la porta del darrere, no es condemna a mort, però empresonen, multen, inhabiliten, desprestigien i, si poden, trinxen; l’objectiu és sempre el mateix, destruir Catalunya, la seva llengua i la idiosincràsia.

Coincideix el judici de la presidenta Borràs, amb l’anunci que Ferrovial traslladarà la seva seu als Països Baixos. L’enrenou que s’ha armat a Madrid per aquesta decisió no té límits. És que no recorden les trucades telefòniques a la Caixa de Pensions, al Banc de Sabadell fins a 8.000 empreses catalanes que se les va obligar a canviar la seu i marxar de Catalunya, amenaçant-les com si fossin delinqüents? Hom diu que fins el mateix rei va trucar a Seat per treure de Barcelona la seu. La Presidenta de Madrid acaba de manifestar que “Lo de Ferrovial me preocupa, pero podria ser peor: podria irse a Cataluña”. Cada ofensa contra Catalunya d’aquesta dona, que per incompetent no és capaç d’escriure’s els discursos, li fan guanyar vots a Madrid i a Espanya.

Contra Catalunya tot s’hi val, començant pel President Pujol que com a símbol de Catalunya se l’havia de desprestigiar amb l’ardit muntat per la Sánchez Camacho, l’amistançada del fill del president, les gravacions al restaurant La Camarga i el policia corrupte Villarejo. Tot va encaminat sempre de cara el mateix costat; contra els catalans!

El judici de Laura Borràs, acusada de fraccionar contractes i malversació de fons públics, no permetent a la defensa aportar proves de les manipulacions al portal informàtic, estava sentenciat per davant per ser presidenta del Parlament i exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes. Això de la llengua se’ls indigesta. Voldrien que tots parléssim com ells imposant-nos una parla que no és la nostra dient que “el castellà es la de todos”. Van empresonar la presidenta Forcadell, van inculpar amb proves falses a Pujol, el govern Mas i a l’alcalde de Barcelona Trias, i al dirigent d’ERC, Junqueras. I tenen 4.000 independentistes encausats per delictes inventats per la seva condició d’independentistes, com Jové, Salvadó i Garriga. 

Al torn de la darrera paraula de la presidenta Laura Borràs, ha exclamat amb contundència “m’han trinxat, m’han criminalitzat, m’han caricaturitzat i m’han presentat com una corrupta”. Queda clar el perquè, el com i de quina manera. Contra l’independentisme no hi ha clemència. Hi ha lluita aferrissada tots a una, “a por ellos!”. I només ens falta que ens muntin trampes i rateres, i nosaltres, sense lògica, les piquéssim i ens deixéssim dividir. 

La feina de la independència l’hem d’aconseguir i cada acte aberrant, als catalans ens torna més independentistes. Pedro Sánchez i els seus acòlits fan córrer que ens han aniquilat. Si, amb les taules de diàleg i els canvis legislatius ens han enganyat però les consciències resten més indignades. Munten trampes que divideixen però les vexacions enforteixen el poble, més conscienciat cada dia i més encès, observada la maldat que es juga des de la justícia, des dels governs, la premsa, les administracions i les policies. I ens animen persones tan lloables com la Presidenta del Parlament, Laura Borràs, que es mereix el nostre aplaudiment. 

*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.