Què li podia succeir a l’eurodiputada Clara Ponsatí, traspassant la frontera d’Europa a Espanya, quan per condició de parlamentària europea disposa d’immunitat de trànsit arreu dels països dins de la Unió? Posava en ridícul les autoritats espanyoles considerada per ells com a “fugada” i conseqüentment l’havien de detenir. I detenint-la, demostraven que Espanya interpreta la justícia segons els seus desitjos, al marge de la justícia europea. Als catalans se’ns considera presumptament delinqüents, per sentir-nos independentistes; és el seu criteri i, com a guanyadors de guerres per la força de les armes, s’ho creuen, actuen com a amos i senyors, i ens reprimeixen castigant-nos per defensar els nostres interessos.
Ells manen, ells fan i desfan, ells interpreten i tenen els jutges, i disposen de la policia per actuar amb interpretacions de la llei segons les seves voluntats. Vet aquí que les relliscades siguin constants quan practicant la força detenen una eurodiputada perquè no els agrada la seva cara i la seva planta independentista, de dona tal com cal. Ens volen sotmesos, callats i amb taules de diàleg fer-nos creure que s’han menjat l’independentisme i que han guanyat la contesa. La van començar bruta, quan no van respectar les idees polítiques aprovades al Parlament de Catalunya; van jutjar, multar, empresonar i humiliar els nostres polítics trencant les regles democràtiques i interpretant les lleis sota l’imperi de “Una, Grande y Libre”. Però els sentiments de milions de catalans, continuen íntegres, tant o més que abans. Ells creuen que se’ns han menjat; l’error és molt gran, i que equivocats van!
Per això la prèdica de jutges dominats per la porta del darrere, i dels polítics del govern i de l’oposició, igual del PP com del PSOE, és la de riure-se’n de “la fugada”, menystenint-la per traspassar la frontera, malgrat haver-los ridiculitzat davant Europa i haver-los irritat en grau superlatiu. I per venjar-se la feren detenir pels mossos d’esquadra. Com és que no va usar la guàrdia civil o la policia nacional? No! Van utilitzar la policia catalana amb l’objectiu que poguéssim qüestionar-nos entre nosaltres, quan son ells els únics responsables. Han actuat com Pérez de los Cobos, Villarejo, Marlaska o Rajoy, aplicant la seva justícia que res té a veure amb la llei europea, usant la policia patriòtica, formalitzant el 155, i empresonant els nostres polítics, amb la pretensió d’esquarterar-nos com a poble sobirà
Per mateix motiu usen polítics catalans de les sucursals espanyoles, com Montserrat, Borrell, Fernández Díaz, o Cañas, per dividir els independentistes i enredar la troca. Utilitzant els mossos d’esquadra posen el dit a l’ull del govern d’ERC, del conseller Elena i del president Aragonès, amb l’objectiu de dividir-nos, de la mateixa manera que amb la sentència de la Laura Borràs, provoquen la discòrdia partidista dels polítics independentistes quan centenars d’institucions han seccionat pagaments per agilitzar els procediments administratius i no se’ls ha jutjat, culpat, multat, ni inhabilitat. Fer-nos barallar és una formula que els dóna el millor resultat. I dins d’aquest enrenou la sucursal del PSOE a Catalunya surt com a moderador, amb bones paraules, amb cara de bons xiquets però amb la clara intenció d’enredar més la troca.
Tot plegat no és altra cosa que la repetició de la famosa “taula de diàleg”. “Eh, que voleu dialogar?”, ens diuen. Doncs, “parlem, però nosaltres convocarem quan voldrem, decidirem què volem fer o no volem fer, i direm de què hem de parlar… i vosaltres a callar” Però, com a contraprestació, us permetrem expressar-vos per la veu de Rufian, de Junts o de la CUP, en alguna intervenció que no ens agradarà al “Congreso” o al “Senado”, naturalment en castellà perquè “és la llengua común”, i assumpte acabat!
Però la Clara Ponsatí els ha plantat cara i, encara que no sabem com acabarà, demostra a Europa que la justícia espanyola està polititzada, ben lluny de l’equitat i la igualtat entre tots els ciutadans. Possiblement no acudirà a Madrid a “parlar” –com ella diu- amb el jutge Llarena i potser continuarà desobeint per la seva condició d’eurodiputada. De moment ha aconseguit que la presidenta Metsola activi el procediment de protecció i d’immunitat, posat en marxa els serveis jurídics de la cambra.
Vet aquí la feina que fan els exiliats a Europa; enerva, intranquil·litza i ridiculitza Espanya. Saben que la justícia europea resoldrà diferent a la interpretada per ells i per aquest fet fan veure que la Clara Ponsatí, com va manifestar la Dolors Montserrat al Parlament Europeu, “ha fet un numerat electoral presentant-se a Barcelona i era una pròfug de la justícia”. Tindrem temps per veure com s’acaba l’afer de la Ponsatí. Per ara, la bufetada que els ha donat ha estat ben forta i… continuarà!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari