La contrarietat entre la malversació i la traïció a la presidenta Borràs, té una clara perdedora. Serà ella qui perdrà la batalla. El que no sé si perdrà la guerra; encara queden el Suprem i els tribunals d’Europa. Però de moment el PSOE i la seva sucursal catalana del PSC faran el possible perquè hagi d’abandonar el càrrec amb el suport dels catalans sipais que mai li haurien de donar. La justícia espanyola, clarament partidista quan es tracta de l’independentisme, ho ha deixat clar: no hi ha hagut malversació. Però Laura Borràs és un botí preuat per Espanya i, amb justícia o sense, ha de caure. Representa el far que il·lumina milions de catalans vers l’alliberament nacional i això els pica i els enrabia. Que hagi o no malversació, que era pel que se la va acusar, i fou l’excusa per treure-la del Parlament, no és important. El que val és treure-se-la del davant. Això de “ho tornarem a fer” no ho perdonen. L’han de destruir i no poden permetre que aparegui un nou estel que mobilitzi Catalunya.
D’aquí neix la contradicció de l’independentisme català, tants cops advertit amb la voluntat d’aniquilar-lo al preu que sigui; des d’Espanya sempre ho proven i de Catalunya, quan s’hi barreja la política, s’accepta. Ens paren la ratera i la piquem, i ja tenen la solució. És fàcil dividir la gent que vol la independència; posen en moviment la justícia controlada per la porta del darrere i, amb la sentència i els comentaris periodístics acusatoris sense fonament, ja tindran l’excusa expiatòria per tal que cadascú vagi pel seu costat, amb Illa al capdavant.
Per què l’alta justícia d’Espanya, que s’atribueix separació de poders i es proclama com un país democràtic, no opera amb la mateixa eficàcia contra les escoltes telefòniques als polítics catalans, advocats i a les famílies dels polítics catalans? El PSOE s’hi oposa. Per què l’Operació Catalunya, en un país tant democràtic com és Espanya, com ells diuen, el PSOE s’oposa a que s’investigui? Al fons tot està molt clar. Contra Catalunya tot s’hi val i és permissible. Poden emportar-se les seus socials de 8.000 empreses i ho prodiguen des de la premsa madrilenya com una heroïcitat. Iberdrola se’n va als Països Baixos, per pagar menys impostos, i posen el crit al cel. Periodistes malignes poden acusar que polítics catalans tenen diners als paradisos fiscals, i el dia següent s’adverteix que és fals però la fiscalia fa la vista grossa malgrat que la notícia fa perdre eleccions, regalant l’alcaldia als opositors.
Contra els defensors dels drets ciutadans que pensen el contrari a la “Unidad Nacional”, se’ls pot aniquilar, culpar, multar, inhabilitar i, fins i tot, empresonar. Aquesta és la llei que impera a Espanya i els catalans piquem la ratera i ajudem els contraris per raons de partidistes. Vet aquí la pregunta de l’article: Malversació o traïció? Al fons existeixen uns separatistes i uns separadors que emprant les armes d’una justícia controlada per la porta del darrere divideixen l’independentisme, i aquí tothom es queda tan fresc! Els separadors paren la trampa i nosaltres piquem la ratera. Així ens fan anar a cadascú per un costat fent-nos oblidar els nostres sentiments.
Que el PSOE i el PP actuïn d’aquesta forma és ben natural. Són espanyols i des de fa segles ens tracten com a terra conquerida, i nosaltres, com a colonitzats, no sabem respondre, ni podem respondre a la seva iniquitat; saben com dividir-nos i ho aconsegueixen fàcilment per la dualitat dels camins de la repressió o la divisió. Ens diuen que som espanyols però la nostra llengua la maltracten. Ni ens la deixen parlar al Parlament ni a les Corts, com tampoc a Europa. Fins i tot hem de demanar permís per usar-la als judicis i a les notaries. Ells manen i nosaltres, com a poble conquerit, hem de callar i aplaudir. Aquesta és la realitat del que succeeix a Espanya.
Les inversions a Madrid es multipliquen, concentrant-hi el poder i despoblant els territoris que l’envolten. A Catalunya tenim variants com la de Gandesa aprovada l’any 1995 i ara el PSOE diu que l’estudien per poder-la construir d’aquí dos anys, o sigui el 2025. Hauran passat 30 anys patint les conseqüències del pas a diari de centenars de camions per dins de la localitat convertint una anormalitat en una realitat. I encara ens queda l’interrogant que la promesa, com la de les anteriors vegades, no es compleixi i quedi “en aigua de borraines”. Igual que el Corredor del Mediterrani o la presa de pèl del finançament autonòmic, entre altres centenars d’exemples, com els trens de rodalies o mantenir-nos amb el dèficit fiscal més alt d’Europa. Contra Catalunya, tot s’hi val i el PSOE i els seus escolans del PSC se’n foten, ho ratifiquen i a sobre molts els aplaudeixen.
Quan l’aberració va arribar al màxim, en suspendre l’estatut aprovat dins de la llei, el poble es va aixecar amb les manifestacions com mai s’havien produït a Europa. Ara el PSOE adverteix als espanyols i als europeus que han pacificat Catalunya. Illa fa d’escolanet, d’home bo, se li permet posar ordre a Catalunya, suspendre la presidenta del Parlament i els oïdors catalans que es manifesten independentistes li donen la raó. Se’ls enreda amb les “taules de diàleg” i la supressió del delicte de sedició que només existeix a països com Rússia o Turquia, però interposant com a delicte “les manifestacions tumultuoses”. Tot queda clar; els jutges dominats per la porta del darrere podran actuar impunement contra els manifestants i tancant-ne uns quants a la presó, l’independentisme, altre cop, reprimint, serà aturat.
Aquesta és la raó entre la malversació o la traïció de la presidenta Borràs. Sense malversació no pot existir destitució. Però Espanya juga el joc i nosaltres piquem la ratera que ens posen una i altra vegada. Quanta innocència!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari