La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha presentat un recurs contra el Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre (PHE) aprovat per al període 2022-2027 al Tribunal Suprem. És el tercer cicle que la plataforma denuncia per incompliment de les lleis d’aigües i la directiva marc de l’Aigua de la Unió Europea, un tràmit on no tenen dipositades “massa esperances”, però pel qual “han de passar” si volen “anar més enllà”, a la Comissió Europea. Amb altres grups ambientals espanyols preparen informes i queixes pels incompliments d’aquestes normatives i demanen que arribin les sancions. La plataforma avisa que, com en la sequera del 2008, la gestió i els discursos “són calcats” i criminalitzen el moviment social i la societat ebrenca, ara dividida.
La PDE ha denunciat que el Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre per al cicle 2022-2027 “és igual” que els anteriors “amb petites variacions”, però un cop més “no protegeix el tram final del riu ni el Delta”. Tot i que presentar el recurs al Tribunal Suprem és un tràmit llarg – de molts mesos – i amb el qual no confien poder modificar res del PHE, la plataforma reconeix que “no té altra opció” i confien “no ser els únics que ho hagin fet”- el termini acabava el 10 d’abril -. “Perjudica a tota la conca i a totes les Terres de l’Ebre”, recorda la portaveu Matilde Font, i per això els estranya que “cap organisme, col·lectiu” ni tampoc el Govern n’hagin dit res al respecte. “Esperem que hagin callat, però ho hagin fet”, ha afegit.
Incompliment sistemàtic de la normativa
Per a la PDE, com els dos anteriors, el PHE de l’actual cicle incompleix les normatives europees i “no inclou canvis significatius” com havia demanat la Comissió Europea (CE) en diversos requeriments en el darrer cicle, “només mesures de maquillatge”. “Es veurà en pròxim informe de la CE i en un possible procediment d’infracció que es pot obrir aviat”, ha assegurat Susana Abella, portaveu de la PDE. “Si no es posen les piles, és hora que els caiguin els procediments sancionadors que toqui”, ha insistit.
En aquest sentit, la PDE creu que el pla de conca de l’Ebre 2022-2027 no inclou cap mesura per garantir el bon estat ecològic del riu (qualitatiu i quantitatiu) de cara les futures generacions, ni fa canvis en la gestió de les concessions i els regadius, ni augmenta el cabal mínim, ni es mobilitzen sediments. La CHE manté el cabal a Tortosa entre els 80 i els 150 metres cúbics per segon i per a la PDE “és insuficient”. “La prova és l’illa que es forma cada dos per tres davant de l’embarcador de Tortosa. No pot arrossegar graves i llims. Es queden allí acumulats perquè el riu no té força i no té força perquè el cabal és insuficient”, ha insistit .
“És el cabal que sobra després de repartir entre tots els usuaris i les demandes de la conca”, lamenta Abella. “No és un cabal tècnic i no té criteris per al bon estat del riu i del Delta. I perquè no el podien reduir més dels 3.200 hectòmetres cúbics (hm3) que ja establia el Pla Hidrològic Nacional (del PP), sinó ho haguessin fet”, ha assegurat.
La PDE ha demanat al Govern que defensi, “ara als tribunals”, els cabals ecològics que va establir la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, un cabal que oscil·lava entre els 6.500 hm3 i els 10.000 hm3, en tres escenaris diferents. També confien que la Generalitat hagi fet abans aquesta reclamació al govern espanyol i a la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) en les al·legacions al PHE.
A més a més, denuncien que l’aigua de l’Ebre no s’usa per garantir la “sobirania alimentària” de la zona, sinó per exportar bestiar i també farratge altres països. Abella ha assenyalat que la ramaderia intensiva va incrementar a la conca de l’Ebre un 37% entre 2009 i 2018 (bàsicament de granges de porcs).
“Cavall de Troia”
El nou Pla de conca preveu encara 63.000 hectàrees de regadiu noves, 13.000 de les quals a Catalunya amb els canals Segarra-Garrigues i el Xerta-Sénia. Aquest projecte de les Terres de l’Ebre és, segons la PDE, “un cavall de Troia” que deslegitima l’oposició a les noves concessions i detraccions d’aigua riu amunt. Conscients que aquesta oposició al Xerta-Sénia és “políticament incorrecta i incòmoda”, des de la plataforma insisteixen que “hi ha altres alternatives” i que és una inversió innecessària (40 MEUR). “No es pot defensar el Delta quan el Xerta-Sénia suposa menys aigua al riu. És una contradicció”, remarquen.
De fet, la PDE recorda que el 75% dels tres 3.000 milions d’euros d’inversions del PHE són per regadius o nous embassaments i que els governs “fan pressió psicològica” perquè la societat accepti “rius buits” amb el context del canvi climàtic. El Pla de conca preveu 18 MEUR per fer mostrejos i proves per moure sediments i cap recurs per al manteniment del riu. La plataforma també veu “insuficients” els recursos previstos en el Pla estatal de protecció del Delta. “Les inversions no van enlloc si es compara amb les previstes per al regadiu”, ha contraposat Abella.
Dividir i criminalitzar
També el portaveu Manolo Tomàs ha alertat que la gestió que el Govern fa de l’actual sequera és molt similar a l’anterior de 2008 i temen que acabi “criminalitzant el moviment social i la gent de les Terres de l’Ebre” com va passar llavors. La PDE no entén que mentre es parla de restriccions, es planegin 217.000 nous habitatges a l’àrea metropolitana de Barcelona, macroprojectes com el Hard Rock, o noves connexions al minitransvasament de l’Ebre a Tarragona.
Tomàs ha avisat que es tornaran a mobilitzar tot i la divisió i confrontació social que existeix ara entre diversos sectors de l’Ebre. La PDE reconeix que actualment “no hi ha entesa social”, no volen “entrar en campanya” en les eleccions municipals, però no descarten sortir de nou al carrer passats els comicis. “Continuarem amb la defensa del riu amb els mitjans legals que facin falta i cal començar a mentalitzar la societat ebrenca que tornen a per nosaltres i només hi ha una manera de respondre”, ha avançat Tomàs.
Fes el teu comentari