Recordo quan el desaparegut Antoni Sabaté va presentar-se a les eleccions municipals per Tortosa, després de tota una vida dedicat a l’alcaldia de Flix. Recordo quan Francesc Miró, que havia sigut regidor a Amposta i després va ser alcalde de Godall durant molts anys, va fer una cosa semblant, presentant-se a l’alcaldia d’Amposta. Un mal símptoma veure com un partit, en aquell cas el PSC, recorria, a les dos ciutats més importants de l’Ebre, a candidats amb la seva carrera política ja feta -i que per qualitat democràtica potser hauria hagut d’estar també acabada-. No van tenir massa èxit, ho podem recordar perfectament.
Ara és Junts, hereus de l’antiga Convergència, qui presenta un candidat que ja havia sigut alcalde i regidor, que havia complit vàries dècades a la política municipal, deixant en aigua de borraïnes el canvi que semblava que havien iniciat fa quatre anys. A Barcelona, Trias també torna, en una campanya molt personalitzada en ell, després d’haver complit amb una llarga carrera política, havent sigut conseller i alcalde de Barcelona. I Esquerra presenta Ernest Maragall, que no ha estat alcalde, però sí conseller, i que ja ha fet tota una carrera també. Mal símptoma, no perquè no tinguin dret per edat, sinó perquè porten massa anys vivint en política, i haurien de deixar pas a altres. Mal símptoma també, perquè potser és que els seus partits no tenen prou capacitat de renovació, o no la volen tenir.
Esta observació que faig no obvia tampoc que ha hagut polítics que no han anat i tornat, sinó que han ocupat el càrrec durant diverses dècades, en ajuntaments i a la pròpia Generalitat de Catalunya. A Espanya, encara hi ha alcaldes que fins i tot van saltar del franquisme a la democràcia amb tota naturalitat. La democràcia guanya o perd?
Ara queda veure què en pensa l’electorat. Diumenge ho sabrem.
Fes el teu comentari