La ciutat d’Amposta ha encadenat, des de fa 32 anys, una successió de majories absolutes al seu ajuntament, que li atorga un comportament electoral diferencial i inaudit, tenint en compte que la composició del seu plenari és de 21 regidors i que per tant per governar la ciutat, en calen 11. Són molts regidors.
No és pas per manca d’oferta electoral, ja que habitualment es presenten entre 6 i 8 llistes per escollir, tot i que en general només obtenen representació la meitat de les candidatures.
He de confessar que aquesta resposta electoral tant pròpia d’Amposta i tant atípica d’una ciutat de dimensió mitjana, més de 20 mil habitants, m’ha tingut molts anys desconcertat. Als pas del temps he compres o almenys intuït, el mecanisme pel qual es produeix aquest vot en massa que salta d’un partit a un altre sobtadament d’unes eleccions a unes altres.
Es tracta d’una mena de procés de destil·lació lent, conduit conscient o inconscientment per diversos líders locals veïnals, socials, d’entitats, empresaris, gent de rellevància social en definitiva, que conclouen de forma col·legiada el nom de la persona que es mereix el suport de la població. No és un procés premeditat, ni actiu, és simplement una pluja fina que lideren aquests barons socials i que és capaç de penetrar fins al moll de l’os dels electors. Un comentari a la trobada de la colla d’amics, una sobretaula en les trobades familiars, una tertúlia dins l’entitat que representes, sempre provinent d’algú amb autoritat moral, i al final es crea un estat d’opinió majoritari que impulsa per sorpresa aquest vot massiu.
I això és el que més em sorprèn. Perquè aquest procés és típic de poblacions petites on mana més la pertinença a un grup social local o familiar, que el perfil del candidat o les sigles que representa. Amposta es mou electoralment igual que una ciutat de mil habitants. I això per mi és una anomalia, amb tots els respectes per als pobles petits.
Seran les eleccions del proper diumenge un punt d’inflexió en aquest comportament tan peculiar? Es trencarà aquesta dinàmica on el vot l’apunten les persones rellevants dels entorns individuals? S’encetarà finalment la cultura de la fragmentació política que obligarà a pactes i negociacions? Madurarà en definitiva el comportament electoral d’Amposta i s’equipararà al de ciutats semblants? Ho veurem diumenge la nit, tot i que com ja heu pogut percebre del meu escrit, a mi sí que m’agradaria.
*ANTONI ESPANYA FORCADELL és excandidat a l’alcaldia d’Amposta pel PSC.
Fes el teu comentari