M’he fet ulleres noves i això em recorda que en porto des dels dotze anys… ja he perdut el compte de quantes n’he tingut i fins i tot de com eren. Suposo que alguna d’elles va ser fabricada a Tortosa.
A Tortosa? Sí, concretament a Ferreries, on durant gairebé quaranta anys es feien muntures i ulleres de sol per a una marca molt coneguda: la INDO. En algun moment aquesta marca arriba a ser la cinquena fabricant d’Europa. Ulleres fetes a Quatre Camins que voltaran pel món. Ara us ho explico.
L’estiu de 1973 la Sociedad Anónima de Manufacturas Ópticas -la SAMO- sol·licita llicència municipal per a la fabricació de “armazones de gafas”. Ho vol fer a una nau on fins l’any anterior havia existit una fàbrica de samarretes1.
La SAMO és una nova filial del Grupo Indo Internacional. El grup en aquell temps té una plantilla d’unes 2.000 persones i ha decidit descentralitzar la seva producció. Trasllada a Tortosa la fabricació de muntures i ulleres de sol. Ho fa en uns anys de fortes mobilitzacions obreres al Baix Llobregat, els dos Vallesos i el Barcelonès. La seu central i la fàbrica estan a l’Hospitalet de Llobregat, són temps de fortes reivindicacions laborals, socials i polítiques davant del règim franquista que sembla enfonsar-se i que la premsa oficial de l’època ja no pot amagar. Suposo que es busca un lloc amb certa pau social i tranquil·litat sindical, però això és només una opinió personal.
La Industria Nacional de Óptica -INDO- es crea a Sevilla el 1938 pels germans Fernando, Rolando i Renato Cottet, que han hagut de deixar la seva òptica2 a Barcelona al Portal de l’Àngel per l’esclat de la Guerra Civil. A l’acabar la guerra retornen al Poble Sec de Barcelona per a fabricar muntures amb una plantilla inicial de 40 persones.
Aviat comença una etapa de gran creixement: el 1942 es constitueix el Grupo Indo3 amb factories i tallers a Madrid, Barcelona, Terol, Sevilla… També es contracta un dels pocs diplomats per l’Ecole d’Óptique de Paris que hi ha a Espanya: l’enginyer Cristóbal Garrigosa4, membre fonamental de l’empresa i number one en el món de l’òptica a Espanya. El 1946 es construeix la seu central i la fàbrica a l’Hospitalet -coneguda com Can Cottet– on estarà fins el seu tancament i enderroc el 2007. A la dècada dels anys seixanta l’empresa ja és competitiva i reconeguda a tot Europa i té una plantilla de 1.074 persones, la major part són dones. El 30% de la producció s’exporta a més de seixanta països. Estic parlant de muntures, lents i aparells d’òptica.
El 1972 mor Cristóbal Garrigosa i es jubila el darrer fundador, Rolando Cottet, i és quan la nova direcció d’INDO decideix iniciar l’activitat de SAMO a Tortosa. Ben aviat (1976) s’amplien les instal·lacions amb més naus industrials. La nova empresa participa i s’involucra en la vida social i esportiva de la ciutat: té un equip de futbol sala (masculí i femení) i també de bàsquet femení; organitza campionats de Fútbol Sala… El 1980 té una plantilla de 208 persones, a principis dels noranta arribarà a 250. SAMO fa ulleres també per a marques conegudes com Paco Rabanne, Carolina Herrera, etc…
Amb els anys es van perfeccionant processos i s’automatitzen les tasques. A la dècada dels noranta arriben les deslocalitzacions a les fàbriques del Grup INDO: s’obren nous centres al Marroc, Portugal, Xile, Tailàndia (on es fan el 55% de lents del Grup), Xina (on es fan el 70% de muntures del Grup), etc… La raó és clara i la diuen els propis treballadors que comencen a ser acomiadats a la fàbrica de l’Hospitalet: el sou d’un xinès és 15 vegades menor que el d’un europeu; el d’un marroquí 7 vegades.
El 1999 es vol tancar definitivament la fàbrica de Tortosa però finalment s’acomiada a un terç de la plantilla. A l’inici del nou segle tanquen les plantes de Saragossa, Vilafant, Vilobí, València, el Papiol, Palau de Plegamans… Es fan absorcions i reorganitzacions al Grup Indo que llavors ja té 1150 persones en plantilla i 80 centres de treball per tot el món. El 2010 presenta concurs de creditors i és comprat per un fons de capital risc. A Ferreries, la SAMO tanca també el 2010. L’any anterior havia acomiadat 37 dels 43 treballadors que tenia. Els antics treballadors amb qui he parlat ho fan amb afecte: em parlen de l’inici de la seva vida laboral en plena adolescència, de l’aprenentatge i d’un bon ambient de treball i sentiment de cohesió de grup.
El 2018 l’Ajuntament compra les naus a la Generalitat i ara les antigues naus de la SAMO acullen un equipament municipal: l’Espai Joan Moreira. Algú va tindre la genial idea de preservar la memòria industrial de les naus amb dues grans imatges murals de la fàbrica d’ulleres i de la fàbrica de samarretes.
Tal com us he dit abans, porto ulleres noves. Investigo ara la seva marca i resulta que han estat fetes per un gran grup del món de l’òptica nordamericà: té 2.700 treballadors a 20 països diferents. Segurament les fàbriques són fora de les seves fronteres, cap al Sud o cap a l’Oest. És una llàstima: les meves ulleres haurien de ser de Ferreries, unes autèntiques ulleres de quilòmetre zero…
*FERNANDO JAIME SOLER.
Agraïments: Josep Aixarch, Ernesto Melich.
Notes:
- La SAMO s’instal·la a l’antiga fàbrica de samarretes de Saturnino Sanz Martorell. La marca era SA-MAR.
- L’òptica del Portal de l’Àngel de Barcelona havia estat fundada pel seu pare Constantino Cottet, un francès establert a la ciutat des de l’Exposició Universal de 1888.
- El Grupo Indo inicial estava format per: Industria Nacional de Óptica (INDO), Manufacturas de Armazones y Gafas, S.A. (MAGSA), i Sociedad Anónima de Cristales Ópticos (SACO).
- Cristobal Garrigosa Ceniceros (1906-1972): enginyer industrial i diplomat per l’Ecole d’Óptique de Paris. Acabarà formant part de l’empresa. Va ser membre del PSUC. També era el pare de Diana Garrigosa (1944-2020), economista, professora i creadora de la Fundació Pasqual Maragall de lluita contra l’Alzheimer.
Fes el teu comentari