M’he fet ulleres noves i això em recorda que en porto des dels dotze anys… ja he perdut el compte de quantes n’he tingut i fins i tot de com eren. Suposo que alguna d’elles va ser fabricada a Tortosa.
A Tortosa? Sí, concretament a Ferreries, on durant gairebé quaranta anys es feien muntures i ulleres de sol per a una marca molt coneguda: la INDO. En algun moment aquesta marca arriba a ser la cinquena fabricant d’Europa. Ulleres fetes a Quatre Camins que voltaran pel món. Ara us ho explico.
L’estiu de 1973 la Sociedad Anónima de Manufacturas Ópticas -la SAMO- sol·licita llicència municipal per a la fabricació de “armazones de gafas”. Ho vol fer a una nau on fins l’any anterior havia existit una fàbrica de samarretes1.
![](https://www.marfanta.com/wp-content/uploads/2023/06/FOTO-01-2.jpg)
La SAMO és una nova filial del Grupo Indo Internacional. El grup en aquell temps té una plantilla d’unes 2.000 persones i ha decidit descentralitzar la seva producció. Trasllada a Tortosa la fabricació de muntures i ulleres de sol. Ho fa en uns anys de fortes mobilitzacions obreres al Baix Llobregat, els dos Vallesos i el Barcelonès. La seu central i la fàbrica estan a l’Hospitalet de Llobregat, són temps de fortes reivindicacions laborals, socials i polítiques davant del règim franquista que sembla enfonsar-se i que la premsa oficial de l’època ja no pot amagar. Suposo que es busca un lloc amb certa pau social i tranquil·litat sindical, però això és només una opinió personal.
![](https://www.marfanta.com/wp-content/uploads/2023/06/FOTO-02-2-1024x602.jpg)
La Industria Nacional de Óptica -INDO- es crea a Sevilla el 1938 pels germans Fernando, Rolando i Renato Cottet, que han hagut de deixar la seva òptica2 a Barcelona al Portal de l’Àngel per l’esclat de la Guerra Civil. A l’acabar la guerra retornen al Poble Sec de Barcelona per a fabricar muntures amb una plantilla inicial de 40 persones.
Aviat comença una etapa de gran creixement: el 1942 es constitueix el Grupo Indo3 amb factories i tallers a Madrid, Barcelona, Terol, Sevilla… També es contracta un dels pocs diplomats per l’Ecole d’Óptique de Paris que hi ha a Espanya: l’enginyer Cristóbal Garrigosa4, membre fonamental de l’empresa i number one en el món de l’òptica a Espanya. El 1946 es construeix la seu central i la fàbrica a l’Hospitalet -coneguda com Can Cottet– on estarà fins el seu tancament i enderroc el 2007. A la dècada dels anys seixanta l’empresa ja és competitiva i reconeguda a tot Europa i té una plantilla de 1.074 persones, la major part són dones. El 30% de la producció s’exporta a més de seixanta països. Estic parlant de muntures, lents i aparells d’òptica.
![](https://www.marfanta.com/wp-content/uploads/2023/06/FOTO-03-2.jpg)
El 1972 mor Cristóbal Garrigosa i es jubila el darrer fundador, Rolando Cottet, i és quan la nova direcció d’INDO decideix iniciar l’activitat de SAMO a Tortosa. Ben aviat (1976) s’amplien les instal·lacions amb més naus industrials. La nova empresa participa i s’involucra en la vida social i esportiva de la ciutat: té un equip de futbol sala (masculí i femení) i també de bàsquet femení; organitza campionats de Fútbol Sala… El 1980 té una plantilla de 208 persones, a principis dels noranta arribarà a 250. SAMO fa ulleres també per a marques conegudes com Paco Rabanne, Carolina Herrera, etc…
Amb els anys es van perfeccionant processos i s’automatitzen les tasques. A la dècada dels noranta arriben les deslocalitzacions a les fàbriques del Grup INDO: s’obren nous centres al Marroc, Portugal, Xile, Tailàndia (on es fan el 55% de lents del Grup), Xina (on es fan el 70% de muntures del Grup), etc… La raó és clara i la diuen els propis treballadors que comencen a ser acomiadats a la fàbrica de l’Hospitalet: el sou d’un xinès és 15 vegades menor que el d’un europeu; el d’un marroquí 7 vegades.
![](https://www.marfanta.com/wp-content/uploads/2023/06/FOTO-04-1-1024x719.jpg)
El 1999 es vol tancar definitivament la fàbrica de Tortosa però finalment s’acomiada a un terç de la plantilla. A l’inici del nou segle tanquen les plantes de Saragossa, Vilafant, Vilobí, València, el Papiol, Palau de Plegamans… Es fan absorcions i reorganitzacions al Grup Indo que llavors ja té 1150 persones en plantilla i 80 centres de treball per tot el món. El 2010 presenta concurs de creditors i és comprat per un fons de capital risc. A Ferreries, la SAMO tanca també el 2010. L’any anterior havia acomiadat 37 dels 43 treballadors que tenia. Els antics treballadors amb qui he parlat ho fan amb afecte: em parlen de l’inici de la seva vida laboral en plena adolescència, de l’aprenentatge i d’un bon ambient de treball i sentiment de cohesió de grup.
![](https://www.marfanta.com/wp-content/uploads/2023/06/FOTO-05-2.jpg)
El 2018 l’Ajuntament compra les naus a la Generalitat i ara les antigues naus de la SAMO acullen un equipament municipal: l’Espai Joan Moreira. Algú va tindre la genial idea de preservar la memòria industrial de les naus amb dues grans imatges murals de la fàbrica d’ulleres i de la fàbrica de samarretes.
Tal com us he dit abans, porto ulleres noves. Investigo ara la seva marca i resulta que han estat fetes per un gran grup del món de l’òptica nordamericà: té 2.700 treballadors a 20 països diferents. Segurament les fàbriques són fora de les seves fronteres, cap al Sud o cap a l’Oest. És una llàstima: les meves ulleres haurien de ser de Ferreries, unes autèntiques ulleres de quilòmetre zero…
![](https://www.marfanta.com/wp-content/uploads/2023/06/FOTO-06-2-1024x575.jpg)
*FERNANDO JAIME SOLER.
Agraïments: Josep Aixarch, Ernesto Melich.
Notes:
- La SAMO s’instal·la a l’antiga fàbrica de samarretes de Saturnino Sanz Martorell. La marca era SA-MAR.
- L’òptica del Portal de l’Àngel de Barcelona havia estat fundada pel seu pare Constantino Cottet, un francès establert a la ciutat des de l’Exposició Universal de 1888.
- El Grupo Indo inicial estava format per: Industria Nacional de Óptica (INDO), Manufacturas de Armazones y Gafas, S.A. (MAGSA), i Sociedad Anónima de Cristales Ópticos (SACO).
- Cristobal Garrigosa Ceniceros (1906-1972): enginyer industrial i diplomat per l’Ecole d’Óptique de Paris. Acabarà formant part de l’empresa. Va ser membre del PSUC. També era el pare de Diana Garrigosa (1944-2020), economista, professora i creadora de la Fundació Pasqual Maragall de lluita contra l’Alzheimer.
Fes el teu comentari