L’Arquitectura i el servei públic sempre han estat les meves passions. La passió per l’Arquitectura em va portar a estudiar-la i a dedicar-li gran part de la meva vida en tots els seus aspectes. I en este sentit, me sento totalment identificat amb una frase, que no em cansaré de dir, del gran arquitecte Rafael Moneo quan dona gràcies a l’Arquitectura perquè li ha permès veure el món amb els seus ulls.
La gent que em coneix sap que jo veig el món a través de l’Arquitectura entenent que l’Arquitectura és un servei públic. Habitualment s’associa la figura de l’arquitecte com aquella persona que té un desenvolupat sentit estètic i es dedica a dissenyar edificis, i és cert. Però la tasca de l’arquitecte va molt més enllà, perquè l’Arquitectura té una importantíssima funció social que t’ensenya a veure la vida d’una altra manera.
L’Arquitectura per sí mateixa únicament té sentit si penses en les persones, l’espai i en la manera de viure, i és l’Arquitectura la que, al final, determina com viurem les persones en aquell espai, en aquell hàbitat o en aquella ciutat.
Crec fermament que la funció principal de l’Arquitectura és la de transformar i adaptar el medi a les demandes de la societat. I el dia a dia i els avenços socials ens defineixen com ha d’adaptar-se l’Arquitectura als nous escenaris que se’ns plantegen. Un clar exemple ha estat la pandèmia de la covid-19, que ha deixat palesa la necessitat de fer prevaldre espais per al gaudi personal per davant d’altres, en la que cobren interès i protagonisme els espais públics i els àmbits per al desenvolupament de la vida quotidiana.
L’Arquitectura social ha de treballar per solucionar els problemes de la ciutadania, des de l’accés a un habitatge digne, fins a vetllar per a que les ciutats i comunitats siguin sostenibles i donin compliment als Objectius de Desenvolupament Sostenibles de l’Agenda 2030, tot satisfent les necessitats estètiques i funcionals de totes les persones, sense importar la seva situació econòmica o cultural.
I en esta funció social de l’Arquitectura hi juguen un paper fonamental els Col·legis d’Arquitectes que fan una gran feina, entenent que els col·legis professionals, molt més enllà del merament gremial i de donar servei als seus col·legiats, han de ser aquells espais que donin servei a la ciutadania en aspectes com ara el foment de l’Arquitectura, el Patrimoni i la Cultura a través d’activitats, debats, visites, exposicions, etc., fent que l’Arquitectura es conegui a tots els seus nivells; informant de temes com els ajuts procedents dels Fons Next Generation de la Unió Europea per a la rehabilitació i millora energètica de vivendes i edificis; o donant solució a les possibles consultes que pugui tenir la ciutadania al voltant d’altres temes de ciutat, urbanístics, etc.
Esta tasca d’aproximació amb la ciutadania és una de les principals voluntats a les que han d’aspirar els Col·legis d’Arquitectes. I des d’ells, a través del servei públic, treballem dia a dia per donar resposta a les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes. Una tasca que assumim amb la clara voluntat de treballar per apropar l’Arquitectura a la ciutadania, per resoldre els seus problemes, cobrir les seves necessitats, així com per difondre i preservar el nostre patrimoni cultural i arquitectònic, desenvolupant així la funció social de l’Arquitectura, centrada en millorar la vida de les persones.
*ENRIC ROIG és arquitecte, secretari i vocal de Cultura del COAC a les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari