Dimarts al migdia, mentre estava dinant, vaig rebre la trucada d’una noia la qual m’explicava que la nit del passat dissabte, en sortir d’un pub del seu poble, d’aquí les Terres de l’Ebre, i anant de camí cap a casa, es va trobar amb un cotxe aparcat amb cinc nois d’edats compreses entre els 20 i 30 anys. Ella no en va fer cas i va continuar caminant cap a casa, però, de sobte, va adonar-se que un dels nois l’estava seguint. Es va girar per veure’l i aquest, en ser descobert, va fer veure que canviava de direcció. Ella va accelerar el seu pas fins a acabar corrent, però el noi també va començar a córrer al seu darrere. En tota aquesta situació de pànic, la noia va intentar trucar els seus pares amb el mòbil, però l’aparell no funcionava, segurament que a causa de l’angoixa i dels nervis. Per sort, va trobar a la primera les claus de casa seva i va poder obrir la porta i entrar-hi a correcuita. Quan ja era a l’interior del portal de l’edifici, el noi, tot envalentit, va començar a trucar a la porta tot cridant: “Eiiii tuuu, sal!!! Eiii tuuuuu, sal!!!”.
Un cop va arribar a casa, la noia va despertar els seus pares per explicar-li el que li havia passat, en un visible estat de pànic i d’angoixa en el qual no podia gairebé ni respirar. En veure-la així, els pares van sortir al carrer a buscar al noi, però no hi havia ningú, ja havia marxat.
Per desgràcia, aquest no és un fet aïllat, ja que aquest tipus d’assetjament és un problema que afecta greument els drets de les dones a gaudir de l’espai públic i moure’s amb llibertat. Segons un estudi realitzat al 2021 per l’ONG Pla International, gairebé el 80% de les joves d’entre 15 i 25 anys han sofert algun tipus d’assetjament al carrer, però només un 3% d’aquestes ho denuncia i la resta es queden en converses informals amb familiars i amics.
Per aquest motiu és molt important visibilitzar aquests tipus de violència masclista i denunciar-ho, ja que, d’aquesta manera es crearà més consciència d’aquest fet i la ciutadania s’adonarà que és un problema social real que existeix a la majoria de les nostres poblacions.
L’assetjament de carrer pot manifestar-se de diverses maneres com, per exemple, mirades, xiulades, persecucions… i, en alguns casos, arribant al contacte físic. Segons aquest mateix informe, el 59% de les vegades les dones són assetjades per un home sol, mentre que el 34% de les vegades és en grup. A més, més de la meitat dels casos (54%) ocorren durant la nit o la matinada, tot i que un 20% de les dones assenyala que poden ser assetjades “en qualsevol moment”.
Davant la por a l’assetjament, les dones utilitzen estratègies individuals d’autoprotecció, com buscar companyia, modificar les seves rutes o usar el telèfon mòbil per a fingir que parlen amb algú més, compartir la seva ubicació en temps real o fins i tot fotografiar els assetjadors. Aquestes mesures reflecteixen la falta de seguretat i llibertat que senten les dones en enfrontar-se a l’assetjament de carrer.
És important destacar que aquest tipus d’assetjament no sols afecta la integritat física i emocional de les dones, sinó que també limita la seva llibertat i capacitat de gaudir d’espais públics de manera segura. És fonamental que es produeixi un canvi d’actitud en la societat, on els homes i els nens reconeguin que aquestes actituds sexistes són inacceptables i aprenguin a respectar les dones com a iguals.
La solució a aquest problema requereix un enfocament integral que involucri campanyes de conscienciació, diàleg a tots els nivells de la societat i la participació activa de les autoritats i les dones en el disseny de polítiques públiques. Així mateix, és necessari recopilar dades precises sobre la incidència de l’assetjament de carrer per a comprendre millor el seu abast i prendre mesures efectives per a combatre’l.
Aquest tipus de violència és una realitat que afecta moltes dones als nostres municipis i a tot el món. És essencial abordar aquest problema des de tots els fronts, promovent la igualtat de gènere, educant en el respecte i l’empatia, i garantint la seguretat i la llibertat de les dones en l’espai públic.
Des d’AvanTEbre, com a defensora de la igualtat de gènere en la infància i l’adolescència, s’insta que s’inclogui l’assetjament de carrer en la normativa per a combatre aquest tipus de violència masclista. A més, és molt important generar un canvi d’actituds en la societat, promovent campanyes públiques i converses a tots els nivells, per tal d’abordar de manera efectiva aquest problema.
*MARI PAU CID és educadora social i tècnica d’igualtat de gènere i diversitat sexual d’AvantEbre.
Fes el teu comentari