Fa uns dies, Marta Rosique, diputada d’ERC al congrés espanyol, anunciava que deixava la política institucional “perquè volia treballar fora dels partits, construir-se una carrera laboral forta i així guanyar independència.” En paral·lel, la festa de la democràcia ens donava doble ressaca emocional: la primera, tots els pactes i moviments de cadires dins dels partits, de persones abandonant la política per anar-se’n a qualsevol altre consell consultiu o càrrec institucional, posat a dit pel mateix partit; la segona, l’anunci del cartipàs municipal i les dedicacions d’alcaldes i regidors. Mentre que des de la CUP sempre hem dit que la participació política ha d’estar remunerada, la perpetuació de sous públics, només fa això, que la persona perga independència política i ideològica, ja que la seua manera de “guanyar-se la vida i llaurar-se un futur” dependrà totalment de la seua tasca institucional. I com deia Marta Rosique, per fer política deslligada de qualsevol interès personal, cal una experiència laboral forta per tenir una faena on tornar, perquè si no, és fàcil caure en la dinàmica de seguir volent mantenir-te al poder, per simplement tenir un puesto on estar i d’on poder cobrar.
A Alcanar, este debat durant el plenari, tampoc va faltar. Durant un dels moments més tensos del ple de cartipàs, l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, li va dir al regidor de la CUP, Lluc Ulldemolins, que es deixés la seua faena i anés a compartir mandat amb ell, que així veuria tota la faenada que hi ha a dins d’un ajuntament. Amb una condició, però, i és que hauria de fer tot el que ell feia: passar-se la vida a l’ajuntament i estar tots els caps de setmana i festius als actes que es feien al poble, el que vindria a ser un 24/7. I és aquí on diferim, ja que la forma de fer política del govern d’ERC és la de presidir tots els fronts, ser-hi a tota hora i sempre, a cada foto, a cada vídeo i a cada premi. Però després, quan mires la faena feta, brilla l’absència en moltes coses. Llavors? Alguna cosa falla. En això, no vull dir en cap cas que governar siga fàcil i que evidentment, una presència tant al carrer com a la institució no siga necessària, sinó que potser ens hauríem de plantejar les formes de fer política, per poder no acabar depenent d’ella, perquè no siga un sacrifici que has de fer durant molts anys (d’altra banda, un bon sacrifici, pagat amb més de 43.000 € anuals). Recordem que la renda bruta familiar del municipi d’Alcanar és de 13.300 €, segons l’Idescat.
I és que el nostre alcalde, fa ja uns quants anys que cobra de la política, convertint-la en la seua professió. I malauradament, no és l’únic, perquè la perpetuació de sous públics és la tònica general arreu. Però la política, amics meus, no és una professió. No és tampoc una via d’escapament d’aquells que prefereixen el despatx d’una institució a qualsevol faena que estiguessen fent abans, no és tampoc l’única oportunitat de tenir un salari tres vegades més alt que la mitjana de la població. No és un funcionariat, no és un salari vitalici que dependrà del joc de cadires que face el teu partit. No, no ho és. Hauria de ser una cosa temporal. I quan parlem de sous, no només parlem de dedicacions, sinó de sous encoberts a base de juntes de govern, plenaris, comissions informatives, etc I repeteixo, la política ha d’estar ben remunerada, però no els moviments de cadires a canvi de sou.
I per cert, al ple del cartipàs, no vaig poder ser-hi, pel simple fet que tenia una reunió important de faena compromesa des de feia mesos (per cert, un ple a les 12 del migdia avisat amb 48 hores d’antelació, la qual cosa complica la conciliació laboral). I és que allò de fer política les 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, també forma part de la vella política, aquella en què has de deixar la teua vida de banda per poder ser a tots els llocs a totes hores i sortir a totes les fotos, per simplement, pensar que això t’ajudarà a seguir mantenint-te al poder, i així, perpetuar la roda. Però és que potser els ciutadans dels diferents municipis, preferirien tenir, per exemple, els carrers arreglats, a tenir a algú del govern fent-se la foto de torn. O per exemple, les entitats i associacions potser preferirien cobrar les seues subvencions i convenis a temps, enlloc de tenir regidors agafant protagonisme als actes que organitzen. Això no va, potser, de sous, sinó de formes de fer política.
*MARTA SANS és regidora de la CUP a Alcanar.
Fes el teu comentari