• Qui som?
  • Anuncia’t
  • Contacte
Marfanta
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
Marfanta
No Result
Veure tots els resultats
Home Creació

‘The Cure: una banda amb personalitat única’, per Àlex Martínez

per Opinió
16 de juliol de 2023
4 minuts aprox.
0 0
0
‘The Cure: una banda amb personalitat única’, per Àlex Martínez

Hi ha grups que formen part de la teva vida i per a molts de nosaltres, els que vam viure els anys vuitanta com a adolescents a la recerca de la nostra identitat, The Cure va ser un reducte de foscor fascinant. Encara que els mil·lennistes no s’’ho puguin creure, als anys vuitanta hi havia gent amb criteris i gustos estètics-musicals diferents que cridaven l’atenció orgullosos pels carrers, sent englobats en la curiosa definició de tribus urbanes: rockers, heavys, punks, pijos i mods convivien amb una altra tribu etiquetats com a gòtics, que seguien a una banda estranya i extravagant anomenada The Cure. 

Quan parlem de bandes de rock icòniques, és impossible passar per alt The Cure. Aquesta llegendària banda britànica ha deixat una empremta inesborrable a la història de la música, gràcies al seu so distintiu, lletres introspectives i, per descomptat, la personalitat única dels seus integrants. Formada el 1976 a Crawley, Anglaterra, The Cure es va originar amb una alineació conformada per Robert Smith (veu i guitarra), Michael Dempsey (baix), Lol Tolhurst (bateria) i Porl Thompson (guitarra). Al llarg dels anys, la banda ha experimentat diversos canvis d’integrants, però ha estat la presència sempre constant i carismàtica de Robert Smith la que ha definit la personalitat distintiva de The Cure.

Anunci

Des del principi, The Cure es va destacar per la seva estètica ombrívola i malenconiosa. Els seus primers àlbums, com Three Imaginary Boys (1979) i Seventeen Seconds (1980), van mostrar un enfocament fosc i introspectiu, tant en la seva música com en les seves lletres. Aquesta combinació de sons gòtics i lletres emotives va fer que la banda es convertís en un referent del gènere post-punk. Hi ha una cosa essencial en els gairebé 50 anys de vida de la banda britànica, és la veu distintiva i única del líder. Sens dubte, el principal senyal d’identitat. Aquest to vocal que fa que quan sona una cançó a la ràdio, fins i tot sense haver-la escoltat abans, es reconeix a l’instant qui la canta: Robert Smith. La seva veu és força. I no només pel que diu, sinó per la manera com ho diu. La seva veu única i expressiva ha estat el vehicle perfecte per transmetre emocions intenses i connectar amb el públic de manera inigualable.

Al llarg de la seva carrera, The Cure ha llançat una sèrie d’àlbums que han deixat una marca indeleble a la música. Des de “Disintegration” (1989), amb la seva atmósfera malenconiós i temes com “Lovesong”, fins a “Wish” (1992), amb joies com “Friday I’m in Love”, la banda ha demostrat una versatilitat i habilitat per reinventar-se a cada nou projecte.

A dia d’avui, The Cure segueix sent una banda admirada i respectada a tot el món. L’alineació actual està formada per Robert Smith (veu i guitarra), Simon Gallup (baix), Roger O’donell (teclats), Jason Cooper (bateria) i Reeves Gabrels (segon guitarra). La seva música continua ressonant als cors dels seus seguidors, que no es poden resistir a cantar amb Robert Smith en els seus concerts en viu. Els seus directes són aclaparadors, més de tres hores de música, tot un plaer per als fans incondicionals de la banda. La personalitat única de la banda i el seu llegat perduraran al llarg dels anys

M’incloc en una generació que no vam créixer amb els Stones, ni amb els Beatles, i el punk ens va agafar en plena adolescència, però vam tenir la sort de descobrir la foscor, la malenconia i una forma de liturgia musical amb The Cure, aquesta que tots sabem celebrar al seu nou concert.

Dum, dum, dum, dum, dum, dudum,

Come closer and see

See into the trees

Find the girl

If you can

Come closer and see

See into the dark

Potser fa massa anys que aquella imatge, descuidada i estranya de Robert Smith es va convertir en un dels nostres referents. El seu estil característic, amb els llavis pintats de color roig, la pell pàl·lida, el cabell despentinat i amb aquella mirada trista mirant a l’infinit ens va captivar i tots volíem imitar. Veure’ls en directe era tot una experiència mística. Foscor, amb prou feines dos focus blancs a l’escenari, un baix poderós i un veu  fascinant que ens feia embogir i botar com a salvatges al ritme de les seves cançons.

The Cure viuran eternament a la nostra memòria perquè no són només una banda a l’ús, ni Robert Smith és només un cantant. Tots dos són la mateixa figura mítica, les cançons de la qual, estètica i iconografia, ens acompanyaran eternament.

*Àlex Martínez és melòman.

Tags: Àlex MartínezCulturaDiumengeMRFMúsicaOpinióThe Cure

Anunci

Entrada anterior

Mor Francisco Ibáñez, pare de Mortadel·lo i Filemó

Següent entrada

El vot útil per Espanya és inútil per Catalunya

Related Posts

Del ‘váyase’ als aplaudiments
Diàleg

Del ‘váyase’ als aplaudiments

fa 2 hores
Monner, expresident del CITE: ‘Tarradellas volia prendre l’aigua per a Barcelona’
Diàleg

Com és que ens estimen tant als catalans?

fa 3 hores
‘El Fons Agrari, una eina útil’, per Joaquim Paladella
Diàleg

‘El Fons Agrari, una eina útil’, per Joaquim Paladella

fa 2 dies
El ceramista jesusenc Joan Panisello, recongut per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi
Creació

El ceramista jesusenc Joan Panisello, recongut per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi

fa 3 dies
Cal desgoogleïtzar les aules urgentment
Diàleg

Cal desgoogleïtzar les aules urgentment

fa 6 dies
Diàleg

’50 anys del tancament de la línia de tren de la Val de Zafán’, per Pau Ruiz Aubanell

fa 1 setmana
‘Josep Rollan, el mestre del pinzell i de l’aquarel·la’, per Irene López
Diàleg

‘Josep Rollan, el mestre del pinzell i de l’aquarel·la’, per Irene López

fa 1 setmana
Continuar reprimint Catalunya
Diàleg

Continuar reprimint Catalunya

fa 1 setmana
‘Treballeu en català’, per Marta Martínez Gellida
Diàleg

‘De què parlem quan utilitzem l’acrònim ADR?’, per Marta Martínez i Gellida

fa 1 setmana
Veure més
Següent entrada
Monner, expresident del CITE: ‘Tarradellas volia prendre l’aigua per a Barcelona’

El vot útil per Espanya és inútil per Catalunya

‘Els socialistes d’Amposta ja estem treballant per les eleccions del 2027’, per Lluïsa Lizàrraga

'Els socialistes d'Amposta ja estem treballant per les eleccions del 2027', per Lluïsa Lizàrraga

El Govern referma el compromís de retirar el monument franquista de Tortosa i s’oposa a reinterpretar-lo

El Govern referma el compromís de retirar el monument franquista de Tortosa i s'oposa a reinterpretar-lo

Fes el teu comentari

Facebook Twitter Instagram Youtube

QUI SOM?

Marfanta

Marfanta.com és el diari digital de les Terres de l'Ebre, a la xarxa des del 2005. Altres mitjans del grup Doble Columna són Canal 21 Ebre i el periòdic mensual Cop d'Ull.

ÚLTIMS ARTICLES

  • Del ‘váyase’ als aplaudiments
  • Com és que ens estimen tant als catalans?
  • Paladella (PSC) vol que un 20% de l’impost a les nuclears siga per finançar el Fons Agrari

Categories

  • Actualitat
  • AGÈNCIES
  • CONTINGUT ESPECIAL
  • Creació
  • Diàleg
  • Especial 28;-D
  • Fotonotícia
  • General
  • Pantalla Completa
  • Xalera Còmics

© 2019 Marfanta.com - Avís legal - Política de cookies - Made with ❤ by Incubalia.

No Result
Veure tots els resultats
  • INICI
    • QUI SOM
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ

Benvingut un altre cop!

Login to your account below

Forgotten Password?

Crear un nou compte!

Fill the forms bellow to register

All fields are required. Log In

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In
Aquest lloc utilitza cookies. Continuant amb la navegació estaras donant el consentiment per poder utilizar aquestes cookies. Visita la nostra Política de cookies.