L’escriptor senienc Joan Todó acaba de publicar, a través de l’editorial Barcino, una versió adaptada de ‘Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa’, l’obra magna del Renaixement català que va escriure el cavaller Cristòfol Despuig al segle XVI. La versió de Todó, fidel però molt accessible, pretén superar la barrera de la llengua antiga i l’apropa a la sensibilitat moderna, tot permetent que per primer vegada esta obra cabdal de la literatura del Renaixament puga arribar a tots els lectors. I és que, tot i la distància que ens en separa, els temes tractats són de plena vigència, i tenen un innegable interès per als nous lectors: la llengua catalana, les relacions amb la Corona Hispànica, el desenvolupament de Tortosa i les Terres de l’Ebre…
Todó va presentar la seua versió el 19 de juliol a la llibreria La Irreal de Tortosa, un dia abans de la Festa del Renaixement. L’obra original té sis col·loquis, però la versió de Todó recull els tres millors. Tots ells diferents, tracten temes que component-se de forma dialogada entre els tres interlocutors que tracten de temes tan diversos com la llengua catalana, la situació de Catalunya i la Corona d’Argó dins la monarquia Hispànica, o l’activitat política de l’època. El diàleg s’estableix entre ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l’autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. Però l’obra ultrapassa l’àmbit local i tracta també d’aspectes dels Països Catalans, de la Corona d’Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l’època del Renaixement.
Així, Despuig hi aborda temes tan diversos com l’estructura política de la monarquia espanyola i la incardinació de Catalunya dins d’aquesta, tot denunciant l’ofensiva dels intel·lectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre Castella i Espanya, aleshores incipient, tot menystenint els regnes perifèrics. També la situació lingüística als actuals Països Catalans, tot fent una sentida defensa de la llengua catalana, la política eclesiàstica (sense estalviar crítiques a la institució pontifícia), les relacions socials i la representativitat política, o la descripció del recursos naturals de les Terres de l’Ebre i la proposta de projectes de desenvolupament econòmic.
Fes el teu comentari