Sempre m’ha agradat llegir la premsa local. És una eina molt útil per a crear connexions, informar-nos del que passa al nostre voltant, i cultivar una sensació de comunitat. A casa nostra, quan jo era petit, ens arribaven tres o quatre diaris locals cada setmana i els devorava. De fet, fa moltes llunes vaig treballar repartint diaris abans d’anar a classe i després vaig intentar ser periodista local en un moment de lucidesa, però això ja són coses d’una altra vida.
Per tant, des que visc aquí a les Terres de l’Ebre que també he seguit, primer en paper, i ara només pescant articles per les xarxes socials, els diferents mitjans de premsa local. Aquesta mena de periodisme és una tasca molt important i cal agrair-la als periodistes, ja que estic segur que pateixen per a fer la feina amb una manca de recursos humans i econòmics i, encara així, allà els tenim, buscant i explicant les noticies cada dia.
Però (sempre hi ha un però!), acostumat a l’estil de diaris locals britànics que tenen un enfocament majoritàriament basat en histories humanes o explicant coses que passen a la ciutat fora de l’àmbit polític (si heu vist la sèrie After Life a Netflix, sabreu de què parlo), a estones trobo a faltar aquells continguts. O, més ben dit, em sorprèn que sovint aquí els diaris es basen en vuit pàgines d’articles d’opinió d’una amplia gamma de figures del món de la política i les institucions públiques, seguit per unes quantes pàgines explicant les accions que estan fent aquests mateixos polítics als seus pobles (com asfaltar un carrer o inaugurar una plaça; vaja, la seva feina per la qual els paguem), i després passem a les pàgines de resultats de futbol. Tot molt interessant, però em falten les histories de la plebs…
Bé, per casualitats de la vida, aquesta setmana, en una tarda calorosa de ple estiu em vaig topar amb una petita botiga pel barri vell de Tortosa que no havia vist mai. Hi vaig entrar, i vaig trobar un nou, o vell, diari local que no coneixia en absolut, La Gaseta de l’Ebre, que té tota la pinta d’estar redactat per algun periodista britànic que s’ha perdut per aquestes terres. Passo a resumir alguns dels articles que he llegit…
La notícia de portada, com és habitual, ha de ser alguna història per a tocar la fibra humana i alegrar-nos el dia. Resulta que els xiquets del Col·legi l’Ebre Sona han recollit 5000€ venent pastissets fets a classe per a donar a l’hospital infantil de la zona. Només hi ha hagut dos casos de clients intoxicats.
Passem pàgina, i hi trobem una altra mena de noticia clàssica que ha de sortir cada setmana. Un home assegura que ha vist la cara de Messi en un plat de paella que li van servir en un restaurant del Delta. No hi ha foto del milacre ja que la gana podia més amb ell que les possibilitats de fer-se famós. Continuem llegint. Pàgina tres; una dona jubilada d’Amposta explica que fa 40 anys que pinta quadros amb les deixalles que baixen pel riu i ara faran una exposició de totes les pintures. Una mica més avall a la mateixa pàgina, una foto d’un gat prim que per fi ha tornat a casa. Es veu que va pujar a un tren a l’Aldea fa quatre anys i aquesta setmana ha tornat a casa – i porta un collar que diu “Welcome to Istanbul”. Seguim. Segons la notícia de la pàgina següent, la policia pensa que hi ha algú que es dedica a robar les flors del parc i deixar-les davant de les cases de la gent que viu sola. Ho estan investigant.
La pàgina cinc ens porta notícies més greus, o bones – segons com les mirem. Aquell home que havien detingut per una baralla de beguts sortint de la discoteca, doncs, sis mesos de presó; aquell altre que van enxampar venent drogues i samarretes falses de Freddie Mercury, doncs, li han caigut 600 hores de ‘labors socials’ cantant en un karaoke de Queen a la residència de gent gran cada tarda.
No podia faltar alguna història exitosa d’un negoci local. Diuen que la llibreria de Tortosa ha venut un llibre aquesta setmana. Al propietari li va agafar alguna cosa al cor amb la notícia, però els metges ja li han donat l’alta. També ens expliquen a la mateixa pàgina que una empresa ‘start-up’ de joves ebrencs obrirà un nou gimnàs i restaurant fast-food a la Ràpita dins d’un mateix edifici, així que hi surts tal com has entrat.
Anuncien que la setmana que ve tindrà lloc l’habitual trobada de gossos (i propietaris) al parc de Tortosa on es farà una mena de concurs desorganitzat per decidir quin és el gos més guapet, el més ben comportat, el de la cua més llarga, etc. Seguidament hi ha tres pàgines de fotos dels participants (gossos, no propietaris) de l’any passat. Llavors surten algunes pàgines amb fotos escolars de totes les classes que han acabat els estudis de l’ESO i de Batxillerat aquest any, i entrevistes diverses als joves sobre quina feina volen fer pels propers 50 anys de la seua vida.
Un altre milacre, un pagès de Tivenys ha trobat l’aixada que va deixar el seu iaio amagada baix la casa quan la guerra. L’home diu que la lliuraran al Museu, un cop hagi plantat les tomateres d’enguany.
Seguim llegint. Aparentment hi ha un noi a l’Ametlla que sap tocar l’himne del Barça amb la dolçaina mentre busseja baix la mar. De moment l’han gravat per a sortir al Canal 31 però l’empresa local de scuba li ha demanat que aprengui a fer-ho a la banyera de casa i no pas a la mar, per no espantar els polps i peixos que volen veure els seus clients.
Sembla ser que un jove de Santa Bàrbara ha tingut la sort de trobar un Val Daurat dins d’una rajola de xocolate Creo, i així ha guanyat un viatge a Sud Amèrica per a veure els orígens del xocolate. Segons la notícia, s’ha deixat uns dos mil euros gastats en xocolate aquest any, fins que li ha tocat la sort.
Més intents de recollir diners per una bona causa. Una dona de Roquetes i el seu fill diuen que caminaran fins a Freginals, passant per Masdenverge, amb els cordons de les sabates lligats entre ells per a recaptar diners per a construir una nova piscina pública a la ciutat.
Després ve la pàgina de cartes de lectors. Hi ha una carta d’un gat, fent burla de la trobada de gossos (i propietaris). Una altra carta d’una dona que fa referència a una notícia de la setmana anterior en la que algú va dir que havia trobat la semblança de la cara de Jordi Pujol dins d’un kebab (aquest cop amb foto). Doncs, la dona escriu una carta per a dir que, en la seva opinió, no s’hi assembla gens. També hi ha una carta felicitant l’Ajuntament per la nova rotonda que han fet, i una altra carta criticant-la.
Després, ens trobem amb quatre o cinc pàgines amb tota mena d’informació cultural sobre esdeveniments programats, pel·lícules que passaran al cinema, els sabors de crispetes que tenen al cinema, llibres nous, una poesia divertida d’un humorista local, i una llarga llista de fires i festes per a xalar. A l’última pàgina hi surten els resultats del futbol.
I les opinions i notes de premsa polítiques, doncs, ara que ho dius, no les he vist. Espera, que torno a fullejar-lo…
Fes el teu comentari