Illa o Collboni no manen als llocs que ocupen. Són simples escolans a les ordres del partit i fan el que mana Madrid. Les cadires, els sous, les medalles d’ocupar llocs de responsabilitat, sempre depenen dels seus superiors. Tindran influència al partit perquè Illa ha sabut fer una política que sonava bé a les orelles dels catalans, ens ha fet veure que es feien obres, que se’n farien moltes més i que amb la taula de diàleg s’havia diluït el sentiment nacional de la majoria dels catalans que demanaven la independència. Enganyen a pleret però la gent volen escoltar aquesta cançó d’harmonia i tranquil·litat. A més han guanyat en unes eleccions generals que res tenen a veure amb les autonòmiques o municipals i a la gent se’ls amenaçava que “venia el llop” del feixisme, conjugat entre el PP i Vox que podien destruir els pactes escarransits aconseguits en temps anteriors.
El PSOE ho tenia tot a favor per guanyar les eleccions generals. I fins i tot els resultats del PP també han estat els millors que podia aconseguir, pel sentit contrari perquè no guanyés Pedro Sánchez. Uns i altres són enemics declarats a Espanya, acusant-se de mentiders davant l’electorat espanyol, però al fons de la qüestió sempre està Catalunya. Entre ells s’odien a matar, però quan es tracta de Catalunya responen a l’uníson, “ni aigua”. Som diferents i no ho poden admetre, fins i tot, amb el nostre vot: a Espanya guanya la dreta i a Catalunya guanya l’esquerra. Tots dos, dretes i esquerres, ho tenen clar de negar els drets de Catalunya com a poble. Quan van conformar la Constitució, amb càrrecs de consciència de tots dos, es podia parlar de tot. Fins i tot de l’autodeterminació dels pobles i el PP va aprovar la normalització lingüística i, fins que no aparegué el Cs, mai van atrevir-se a parlar en castellà al Parlament.
Ara, uns i altres, escanyen les finances, no ens permeten expressar-nos en el nostre idioma a les institucions, inverteixen el 34% a Catalunya mentre a Madrid s’hi gasten el 184%, es construeixen 85 quilòmetres de metro a Madrid mentre que a Barcelona no arriba a 5, el Corredor del Mediterrani, on diuen que s’hi gasten diners, el fan passar a 300 quilòmetres del mar i trigarem anys a poder-lo disposar d’Andalusia a França on s’hi produeix el 60% de la riquesa estatal. I amb les Rodalies fan perdre a Catalunya milions d’euros perquè els usuaris arriben tard a les destinacions, o no arriben o estan avariats i els treballadors de fàbriques no poden entrar al tall a l’hora, perquè, dia sí i l’altre també, no funcionen com caldria. Són centenars de milions que han marxat a les arques de l’Estat i no han tornat amb els quals disposaríem d’escoles, trens moderns, comunicacions com cal, universitats, hospitals, i atencions de tota mena pels catalans que ara la Generalitat no hi pot arribar per manca de diners. Catalunya tindria el PIB tan alt com els països més avançats d’Europa. I en canvi, hem de dependre del FLA inventat per Montoro per controlar encara més les nostres finances.
Els líders del PSOE catalans són escolanets a les ordres dels seus superiors de Madrid. Recordin que a Collboni li va donar l’alcaldia el PP, malgrat ser enemics declarats, acordat a les seus centrals dels respectius partits, només perquè la capital de Catalunya no fos dirigida pel guanyador de les eleccions que era un independentista. En aquestes va ser el PP i a les altres Cs amb ERC. I la paradoxa escau quan els que manen a Collboni depenen dels qui li van prendre l’alcaldia amb traïdoria. Amb l’aberració que ens tenen als catalans, dies abans de l’elecció de l’alcalde, ja ho tenien pactat per evitar que Xavier Trias fos l’alcalde. En altres moments es va publicar a la primera pàgina d’un periòdic de Madrid que Trias tenia amagats diners a Suïssa i li van robar l’alcaldia. O sigui que sempre contra Catalunya perquè al periodista que va publicar la notícia resta indemne de responsabilitats. Pactar l’alcalde, segons les lleis espanyoles, és legal. En canvi no resulta tant legal que enemics declarats siguin capaços d’afavorir-se evitant que un independentista sigui l’alcalde. L’incomprensible és que el periodista que altera amb la mentida unes eleccions no se l’empresoni i no se’l castigui per alterar la democràcia. Així és Espanya; on jutges controlats per la porta del darrera accepten proves falses per empresonar independentistes i en canvi no castiguen als que amb la mentida suplanten els vots populars. On radica la igualtat entre tots els ciutadans d’aquesta Espanya?
El president Puigdemont no ha de donar els vots a Pedro Sánchez si no és per restablir els drets democràtics del poble català, en tots els seus aspectes. Ja estem cansats de taules de diàleg, obres promeses que no arriben, i ser tractats com a colonitzats i sense disposar dels mateixos drets per una Constitució feta a mida i que sempre se la fan jugar a la seva conveniència.
Collboni és l’exemple i Catalunya no hem de ser moneda de canvi, ni un joc per fer-nos passar pel tub amb una justícia controlada, ni uns polítics corruptes que manen als seus escolans de Catalunya per fer-los dir les falsedats que convingui per confondre‘ns i esmorteir les ànsies de llibertat. Ens van arravatar la llibertat per la força de les armes i únicament se’ls pot donar suport restituir-la en tots els seus aspectes. La llibertat hauria de començar retornant l’alcaldia de Barcelona a Xavier Trias i la presidència de la Generalitat a Carles Puigdemont.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari