El Palau Oliver de Boteller acull l’exposició itinerant On són?, sobre els resultats del pla de fosses que està duent a terme el Govern de la Generalitat de Catalunya.
Des de la direcció general de Memòria Democràtica s’està treballant per localitzar les fosses comunes dels assassinats durant el franquisme, reparar el dolor dels familiars de les víctimes encara desaparegudes, pagar les indemnitzacions per tots aquells que van ser expresos polítics del franquisme i continuar ampliant el banc d’ADN dels familiars perquè es puguin fer més identificacions.
Després de 85 anys d’exhumacions de fosses, la Generalitat va decidir organitzar aquesta mostra, que es va inaugurar al Palau Robert al 2022, per exposar a la ciutadania tota la feina que s’ha estat fent en aquesta línia, així com també explicar les exhumacions que s’iniciaren per part del Govern republicà durant la Guerra Civil.
Per la seva banda, el director dels Serveis Territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre, Lluís Montull, va destacar que “l’exposició és la memòria de la memòria de les exhumacions” i que “el relat expositiu intenta fer justícia a les famílies de les persones desaparegudes i des del valor i el compromís es vol interpel·lar tota la ciutadania”. Interpel·lar la ciutadania de la nostra era amb la narració d’un “passat traumàtic, la desaparició dels vençuts, que es relliga amb el present i amb un futur pendent encara de construir”.
L’exposició es divideix en sis àmbits temàtics: història i antecedents, l’actualitat, relats familiars, una fossa comuna, mapa de fosses i la metodologia científica.
El més impactant de tots els espais expositius és el que recrea una de les fosses comunes exhumades a mida real. Al terra hi ha sobreimpreses unes fotografies dels esquelets tal com se’ls van trobar enterrats i hi destaca la d’un soldat ferit que no va superar l’operació i que se’l va enterrar amb la cama enguixada. Una evidència més de la deshumanització amb la que durant tot el temps es van tractar els morts d’ambdós bàndols.
A més, en aquest espai s’hi exposen una sèrie d’objectes recuperats dels propis soldats com, per exemple, unes botes, unes pintes, una punta d’una ploma estilogràfica o llaunes de conserva, entre d’altres.
La mostra vol donar-li importància al fet de la recuperació dels cossos de les víctimes, per això, explica la història de tres famílies amb resultats diferents: una família ha recuperat el cos i ha estat enterrat al memorial de les Camposines, en un altre cas han descobert que el seu familiar està enterrat al Valle de los Caídos però encara no l’han pogut treure d’allà i, per últim, en un darrer cas no s’ha pogut identificar encara en quin lloc es troba.
El dia de la inauguració, la comissària de l’exposició, Queralt Solé, va pronunciar una conferència per explicar la complicació amb la que es troben antropòlegs, arqueòlegs, historiadors i forenses cada cop que exhumen una fossa.
I és que aquells que creguin que les tasques complexes només ho són a l’hora d’identificar els cossos, n’estan del tot equivocats.
Solé explicà que habitualment descobreixen que no consta cap mena d’identificació de les persones que estaven enterrades a cada lloc i que si hi ha alguna llista, apareixen els noms, però tampoc l’ordre amb el qual estaven enterrats.
D’altra banda, també van anar descobrint que després de la guerra, el règim franquista va decidir exhumar les fosses dels seus caiguts dels diferents cementiris municipals per tal de reunir-les al Valle de los Caídos. Però ells tampoc van seguir cap mena de tracte correcte d’aquests cossos, ja que, sovint apareixen amuntegats i sense identificar a les capelles del mausoleu franquista.
De fet, els documents consultats detallen que durant el franquisme es van continuar enterrant personalitats diverses vinculades al moviment al Valle i que, fins i tot, s’anunciaven als diaris perquè aquells que ho desitgessin, poguessin sol·licitar ser-hi enterrats. Però el seu moment més àlgid va ser al 1981 quan, en ple intent del cop d’Estat, van ser enterrats de cop un total de 304 individus, molts d’ells procedents de les fosses de la Guerra Civil. El darrer mort que s’hi va enterrar va ser a l’any 1983, quan els familiars d’un exalcalde de Vilafranca del Penedès van trucar al Valle com a recurs per tal d’estalviar-se de pagar els diners del manteniment del nínxol municipal, atès que la majoria d’ells havien marxat a viure a França.
Aquestes són només algunes de les allargades ombres que encara planen sobre els nostres caps, sobre les nostres famílies, de la Guerra Civil que s’endugué les vides, massa joves, de milers de persones sota un riu de tinta vermella, especialment, a la cruenta Batalla de l’Ebre, de la qual enguany fa 85 anys.
L’exposició, que ha tingut moltes visites durant els dies de la Festa del Renaixement, es podrà visitar fins al setembre en els horaris habituals dels Serveis Territorials de Cultura, però també totes les tardes de 18h a 20h.
En el marc dels actes de commemoració dels 85 anys de l’inici de la Batalla de l’Ebre, fa uns dies, l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, s’ha compromès a adherir el municipi de Tortosa a la llista dels integrants del COMEBE, així com la seva incorporació a la Xarxa de Memòria Democràtica de Catalunya.
Fes el teu comentari