Els adagis o dites populars són molt sàvies. Sempre encerten de ple. Són expressions nascudes amb els anys, per la gent, a vegades humil, que “no sabien de lletra”, però l’experiència, té, molts cops, més força que la humanística i que els coneixements universitaris.
Què vol dir, “Feta l’any, feta la trampa”? Tots ho sabem. I és que algunes vegades el lladre d’una gallina per la pura necessitat d’alimentar-se, els tribunals li apliquen penes i, en canvi, robar milions de cabdals públics, no cal ajusticiar-los perquè “Los jueces los tenemos controlados por la puerta trasera”. Les lleis poden ser tan flexibles que poden interpretar-se per savis juristes a conveniència de les parts. Aquesta és la justícia, malauradament que impera a un estat democràtic com és Espanya. Com es pot comprendre que per raons polítiques no es renovin els càrrecs de les altes magistratures espanyoles? El PSOE vol renovar-les i el PP no. La Constitució diu que fa cinc anys que han caducat. La raó de la paralització judicial és política, al 100%. Els interessos de partit estan per sobre dels de l’Estat. No haver renovat els càrrecs significa la paralització del poder judicial, els nomenaments de jutges i les seqüeles addicionals que provoquen. Si ja es vulnera la Constitució per raons polítiques, com no han d‘interpretar la justícia per conveniències polítiques? Quants centenars de sentències no es dictaminen amb perjudicis socials, econòmics per a milers d’espanyols per no haver renovat els càrrecs del poder judicial? Perjudicar la gent i cometre un frau de llei a la mateixa Constitució, pels màxims responsables polítics, sembla que no té importància.
I això ve al cas per l’amnistia de la que actualment tant se’n parla. La majoria dels espanyols manifesten que és il·legal i la majoria dels catalans el contrari. Juristes constitucionalistes, d’un i l’altre costat, tampoc es posen d’acord. En què quedem? És o no és constitucional? Com sempre les raons polítiques estan per sobre de les jurídiques, segons els interessos del PP o del PSOE en cada moment. Que no recorden el discurs a les Corts de Mariano Rajoy, quan manaven els socialistes, i deia que s’havia de convocar un referèndum per conèixer la voluntat dels catalans? Que no se’n recorden que el PP va indultar centenars de grans fortunes que tenien dipòsits a Suïssa pagant multes irrisòries? Que tampoc no se’n recorden que el PSOE amb Iceta, Illa i Borrell és manifestava al costat del PP, Vox i Ciutadans, demanant la presó als líders catalans? Com és que ara el PSOE concedeix –o vol concedir l’amnistia als catalans- incloent aquells policies espanyols que van destruir escoles i centres de votació a cops de mall, pegar a àvies i joves que volien votar? A quina Constitució es pot il·legalitzar un referèndum que és l’essència de qualsevol democràcia? Tot plegat, estimats lectors, són contradiccions que vulneren la intel·ligència i el sentit comú de qualsevol persona!
La conveniència política és la que impera a Espanya. Ara Sánchez diu, que s’ha de concedir l’amnistia com en uns moments anteriors es va concedir l’indult. Pura comèdia i pur insult a la democràcia espanyola! Aquí fem el que convé al PP o al PSOE que sempre –dretes i esquerres- es barallen per Catalunya, com a raó de fons. Ni uns ni els altres volen comprendre que Catalunya és diferent; llengua, cultura, idiosincràsia, naixement com a nació. Per tots val “el derecho de conquista” de la mateixa manera que Castella va conquerir Amèrica. Vet aquí la qüestió que els castellans van obviar la història del 1714 quan el rei Felip V va trencar l’armistici signat en haver rodejat Barcelona per les forces franceses i castellanes, dirigides per duc de Berwich, i dos anys més tard va dictar “El Decret de Nova Planta”. S’excusen que això és aigua passada, com tants esdeveniments contra Catalunya que s’han produït durant els segles, com bombardejar Barcelona cada cinquanta-anys, o la prohibició de l’ensenyament de la llengua catalana durant llargs períodes o la dictadura de Primo de Rivera o la incruenta del general Franco, havent-se indultat els jutges franquistes que van continuar en els càrrecs, com els policies, en aprovar-se la Constitució. O donar poders a un rei sense refrendar la voluntat popular quan els avis Borbons fugiren per cames havent guanyat les eleccions democràtiques la República. Tot ho tapen amb la Constitució que ara, per conveniència política, no la compleixen com a màxims governants responsables. Interessos i més interessos particulars d’uns i altres que posen per exemple la Constitució i la vulneren quan el convé i sempre per decidir afers sobre Catalunya. Escàndols que els tapen per conveniència quan els catalans demanem igualtat amb la resta d’espanyols d’acord amb el que aportem. L’excusa de la Sagrada Constitució, ens nega els drets, com a terra conquerida; en definitiva només tenim dret a obeir i a callar.
Per tant la conveniència està per sobre de qualsevol consideració; “feta la llei, feta la trampa”. Per aquest motiu és tan difícil que els castellans i els espanyols vulguin comprendre que els problemes entre Catalunya i Espanya sempre són polítics i mai judicials. I com els castellans manen des de fa segles, ens imposen les lleis dictatorials i quan vivim en democràcia les apliquen per via judicial, amb la flexibilitat adequada per tenir sempre la raó que els interessa.
El President Puigdemont té la clau. Els castellans ens volen tornar a enganyar i tant és el PP com el PSOE. Ho tenen tot al seu favor, els tribunals, els governs, les forces armades, la Corona i, fins i tot, la Conferència Episcopal. I nostre president ja ho ha manifestat des de fa setmanes, que el pacte amb el PSOE, si es produeix, abans és la realitat nacional de Catalunya que els problemes personals dels perseguits per la justícia espanyola. Puigdemont té la clau i l’ha de fer servir per deixar el tema lligat i lligat. Si no és així, hem d’anar a votar altre cop i que guanyi qui vulgui.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari