Va ser un parlament apropiat, però de dubtosa eficàcia, quan, per davant, sabia que els receptors no l’havien d’escoltar. Mai cap govern espanyol acceptarà el que el president va demanar. “L’ordeno y mano” d’Espanya, des del 1714, continua exercint-se en cada moment històric, com si la conquesta de Catalunya mai no hagués produït. Els guanyadors de les guerres escriuen les històries que els convenen i Espanya la va escriure a conveniència seva. El president Aragonès ja ho sabia abans d’entrar, però calia dir les coses pel seu nom, malgrat la disconformitat de la resta de presidents autonòmics. Els catalans han estat sotmesos durant tres-cents anys per la força i el que ha succeït des del 2005 és una autèntica vergonya per un país catalogat com a democràtic.
Vam ser conquerits per la força de les armes de Felip V i per l’absolutisme reial del moment. En temps posteriors sotmesos per, “los pronunciamientos, los alzamientos y los directorios”. Ara, en democràcia, el maltractament continua i vet aquí que ens acusen de “felones”, “huídos”, “malversadores”…i no sé de quants adjectius despectius més. La qüestió és atiar l’anticatalanisme. Això sempre els dona vots. Ara el practicant és el PP però si convingués ho seria el PSOE. El que passa en aquest estat, és que l’objectiu a batre sempre és Catalunya i mentre no siguem independents, d’una forma o altra, els tractes no canviaran.
Les conveniències polítiques marquen la profunditat de l’anticatalanisme. En aquest moment el PSOE ens necessita, i el PP per anar contra els socialistes, amb l’objectiu de desmuntar la candidatura de Pedro Sánchez, atia l’anticatalanisme, tàctica que sempre els funciona per destruir l’adversari. I també és veritat que si bé cap dels dos ens estima, el PSOE gairebé sempre és més discret. Si havíem de mesurar el pes, els uns estarien al 60% i els altres al 40. Però l’objectiu final de “antes roja que rota” és el que funciona a Espanya des de segles. Tots els catalans tenim el record d’Iceta, Illa i Borrell, quan es manifestaven al costat del PP, Vox i Cs. I d’això ho tenim present! Com quan Pedro Sánchez, parlava que “los fugados” s’havien d’empresonar. Ara no! Les coses han canviat per pura necessitat! I els del PP farien el mateix si ho necessitessin. Se’n recorden quan Aznar “hablaba el catalán en la intimidad”? O sigui que no ens en podem fiar de cap dels dos. Segons les necessitats obren en conseqüència!
Per això el discurs del president de Catalunya era necessari pronunciar-lo, inclús quedant-se curt demanant l’amnistia i un referèndum a l’escocesa, quan ja em vam celebrar un i es va guanyar. Però malgrat tot, el que va dir ho havia de dir; era necessari. Altres presidents catalans, de temps anteriors, no havien acudit a expressar la voluntat del poble, a bon segur perquè tant el PP com el PSOE, haurien contestat igual, de forma tan despectiva els uns com els altres. Aragonès ho ha fet en el moment més delicat però també més necessari. I calia que els 12 presidents del PP responguessin per sentir-se barbaritats com, “si la indignidad de la amnistia triunfa, pronto no habrán españoles”. Molts espanyols del PSOE, començant per Felipe i Alfonso, i acabant per Paje o Lambán, pensen el mateix que la Ayuso i rebutgen la política dels actual líders seus. Però els catalans “no hem d’amagar l’ala”. Hem de dir les coses pel seu nom, i Aragonès ha fet el correcte.
Els catalans sofrim un dèficit fiscal terrible, les obres públiques no es construeixen, no podem emprar el català com a idioma propi de Catalunya, els trens de rodalies no funcionen i viatjar d’Ulldecona a Barcelona costa el mateix que 80 anys enrere. Tots els que vivim a Catalunya patim la manca de diners per elaborar els nostres pressupostos. Els diners se’n van dels nostres impostos i s’esfumen pel camí. Això ho patim als hospitals, als serveis socials, havent de pagar més impostos autonòmics i municipals que la resta de les autonomies, sense arribar a cobrir les necessitats. Els socialistes diuen que ens hem de posar d’acord els catalans entre nosaltres, com a excusa, donant suport als seus adversaris del PP, quan de fet l’anticatalanisme impera a Espanya i mai se’ns concedeix el que necessitem. Som tots els catalans els que ho patim, també els del PP i els del PSOE. Tenim majoria al Parlament i vam votar un referèndum que vam guanyar. La voluntat popular no serveix?; no cal escoltar-la? Pura conveniència dels partits espanyols amb l’excusa de la Constitució quan ells són incapaços de complir-la deixant per renovar els càrrecs del poder judicial. Els catalans per donar suport a Pedro Sánchez volem l’amnistia per començar a parlar. Són massa les injustícies que hem hagut de sofrir, començant per les proves inventades per engarjolar els nostres polítics, las “Operaciones Cataluña”, les repressions judicials injustificables, i fins i tot, el tancament d’un banc andorrà o l’espionatge als telèfons de significats polítics i advocats catalans han sortit a la llum… i mentre els responsables passegen pel carrer sense que cap jutge els culpi de res. Són, per tant, realitats que els presidents autonòmics no volen veure, ni volen escoltar. Prefereixen parlar de “la igualdad de los españoles” i “de la lengua común” i de la Constitució, com si no passés res. Els catalans no ho podem admetre. El president Aragonès els ha dit al Senat el que els havia de dir malgrat no voler-lo escoltar. I el president Puigdemont, ha posat les condicions per donar la presidència a Sánchez. De no concedir el que demana, anirem a noves eleccions. No es desitjable però si no s’accepten, tornarem a votar. Una trista realitat que pot ser possible!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari