LA TEMPORADA de castanyes comença al mes d’octubre i arriba fins a finals de novembre, així què s’ha d’aprofitar. Aquest fet evolutiu de la natura deu ser el que van tenir en compte les ments pensants de l’administració local, quan van determinar que aquesta era l’època ideal per programar la pujada d’impostos per l’any següent. Allò de què ens han fotut ‘una bona castanya’, té un significat molt explícit pel tema que ens ocupa dels impostos.
ÉS LÒGIC i comprensible que quan hi ha hagut canvis en el govern municipal, fruit de les eleccions, els nous governants no sàpiguen en quina situació es trobarien les arques municipals, i ara se sorprenguin al comprovar, en molts casos, que les mateixes no estan en el millor moment, i les vulguin sanejar. Ara bé, repercutir directament sobre el ciutadà tota la mala gestió econòmica que hagin pogut trobar és el que els ha de fer pensar allò que la medicina s’ha de començar administrant en dosis petites, i no que com més forta és al principi més cura, alhora que cal analitzar si s’ha actuat per damunt de les possibilitats del municipi, perquè potser la millor opció per parar el cop d’una pujada és optimitzar els serveis, la qual cosa em consta que ja ho estan intentant.
EL QUE NO és de rebut és la pujada d’impostos tan elevada que ens administren aquells que ja fa vuit anys que governen, com és el cas d’Amposta. Ja fa temps que Adam Tomàs, any rere any, ens els va apujant: la nova taxa de clavegueram (50 €/any), la del cementiri (19 €/nínxol), la recollida d’escombraries (20 €/família), sumat a l’actualització cadastral. D’ençà que Adam Tomàs governa la ciutat d’Amposta, la pressió fiscal dels darrers anys ha suposat 1,8 milions d’euros més d’ingressos a les arques municipals, en detriment dels ampostins i ampostines.
ARA, DE NOU, per l’any vinent una nova pujada que no té precedents en la història democràtica d’Amposta. Apujades d’impostos, taxes i preus públics desorbitants: la recollida de la brossa un 36%, l’IBI – la contribució-, un 10%, l’impost de vehicles o els guals, un 25% . Una cosa queda clara: la ciutadania cada cop més empobrida, i al carrer no veurem cap millora. Segons es desprèn de les paraules de l’alcalde a un mitjà de comunicació, “ens obliguen a fer aquesta pujada per poder mantenir tots els serveis”.
I A TOT AIXÒ, per què en campanya electoral no ens va dir què apujaria els impostos? Senzillament, perquè hagués posat blanc sobre negre que durant aquests anys de govern no ha fet una òptima gestió de lo públic. Ara s’excusa en l’augment de l’IPC, el salari dels treballadors, l’augment del cost de la llum i l’augment del cànon de la brossa.
NO VAL aquesta excusa, senyor Tomàs: el cànon de la brossa, que puja un 36%, representa un 30% del cost total, la resta del servei de recollida de la brossa no supera el 8%. La llum aquest any és més barata que abans de la crisi d’Ucraïna. La previsió de l’augment de l’IPC està en el 3,9%, i el sou dels treballadors un 2,5%. I el què no diu és que la participació de l’Estat en els ingressos municipals ha pujat un 12%, més d’1,2 milions d’euros que ingressa l’Ajuntament respecte d’altres anys, per ajudar-lo a pagar totes aquestes despeses. Aquestes dades tan contrastades li porten a vostè a apujar-nos els impostos en més d’un 15% de mitjana. No serà que amaga una mala gestió econòmica?.
PAGUEM impostos de ciutat rica quan la renda per càpita disponible mitjana a Amposta és clarament inferior (19.824€) a la de la resta de Catalunya (26.976 €), i lo que és pitjor. la qualitat dels serveis és inversament proporcional a lo que ens repercuteix en la butxaca. Solament cal fer una passejada per Amposta i comprovar-ho.
SI AQUEST FET el passéssim a l’àmbit empresarial, la hipotètica empresa que és l’ajuntament no vendria res, amb aquests preus tan abusius – impostos –, i hauria de tancar portes. L’altre dia un autònom em deia: jo no repercutiré l’augment de cost dels productes en els clients, el que faré és apretar les empreses proveïdores perquè el seu marge de benefici ha augmentat un 16%, segons dades del Banc d’Espanya, alhora que m’espavilaré en optimitzar els recursos que tinc, com fem les famílies a casa quan patim dificultats econòmiques. Prengui exemple, senyor Tomàs, dels petits autònoms que cada dia pugen la reixa, i no faci com les grans empreses que augmenten els beneficis en detriment de la ciutadania.
Fes el teu comentari