Tenim president del govern espanyol. Pedro Sánchez ha sortit elegit per la majoria parlamentària necessària. Però l’espectacle entre l’actual president i l’oposició, durant la primera jornada parlamentària, ha sigut nefast. Un espectacle lamentable entre personatges que representen els interessos d’Espanya i es barallen intensament per controlar Catalunya. Sí, els catalans, sempre estem al fons de la qüestió dels espanyols! I en aquesta ocasió més, perquè la investidura depenia de Junts i del president Puigdemont. Vet aquí els maltractaments i els odis inversemblants vers la seva persona! No en va hi ha una desafecció general als polítics que arriba a un 90% de votants. Com ens els podem creure si, fins i tot, mentre parlava Sánchez va haver una exclamació d’una convidada a l’acte de “hijo de puta”?
La diferència entre el PSOE i el PP, en relació a Catalunya és que uns pretenen ser amables mentre que els altres, la bel·licositat i l’odi envers nosaltres l’arrastren de segles. El PP i els seus aliats de Vox són els mateixos –els fills, els néts o els renéts- de les dictadures passades que no volen perdre els suculents espais que ocupen al govern, a les empreses públiques, al poder judicial, a l’exèrcit, a l’Ibex 35, a la policia, a la premsa i, fins i tot, a l’església. Saben moure els ressorts necessaris quan perden el poder per defensar els seus interessos i moure “el populacho” com a preludi d’un cop estat com tantes vegades ho han realitzat . I Catalunya, la primera potència productiva d’Espanya, paga els impostos, se’n van a Madrid, i mai retornen segons la necessitat de la nostra societat. Som la mamella que aporta més llet que ningú, i l’han de dominar. Si ens queixem ens han de reprimir i actuar “por tierra, mar y aire” com a terra conquerida, destruint toleràncies, drets humans i respecte institucional. Tot se’n val contra Catalunya!
No accepten les diferències i ens imposen la llengua, els costums, les lleis i quan demanem la igualtat amb la resta dels ciutadans, ens tracten de mala manera, com ja ho hem vist durant els 13 darrers anys, amb tribunals de comptes, amb tribunals electorals i poders judicials. El tribunal de comptes ara reclama tres milions als líders catalans per convocar una consulta. Aquest tribunal reclama els sobresous de M. Rajoy i els membres del seu govern, diners recaptats il·legalment, pagats amb diner negre i no declarats a Hisenda? No. I per què? Està molt clar: uns són “fugados, traidores i malversadores” i els altres sants baixats del cel, amb la benedicció de la Conferència Episcopal. On és la separació de poders? A Espanya no en cal i està predisposada pel davant; uns són els bons i poden ser inviolables i els altres per queixar-se se’ls acusa de terroristes. On és la llei?
Per tant, el PSOE, amb més amabilitat, actua de la mateixa forma, segons els interessos del moment. No els va costar gaire, durant els 13 darrers anys, sumar-se al PP i exercir el control de Catalunya amb les males maneres exercides pel PP. Es van sumar a les seves iniciatives i van aplaudir la presó, les inhabilitacions i les multes; coneixien perfectament l’Operació Catalunya, sabien com s’estaven preparant proves falses per combatre les accions de la consulta i del referèndum, donaven suport a la presó dels polítics, dels responsables d’entitats i dels que es manifestaven pels carrers i els donaven suport. Al president Puigdemont el tractaven de fugado y traidor com encara ho fan ara el PP i Vox dins la seu de les Corts.
O sigui que l’amabilitat actual del PSOE és per conveniència ja que sense els vots de Junts no disposarien de la presidència del govern. Per tant, no són de fiar. Juguen el seu joc, i l’ambició personal de Pedro Sánchez. Per això, Junts, en aquests moments, té un paper transcendental per la nostra història. L’ambició de Sánchez l’obliga a dir que sí a tot i com ja ens han enganyat tants cops, igual el PSOE com el PSC, no ens en podem fiar. I per aquest fet Junts condiciona l’estabilitat de la legislatura a la negociació permanent, com no pot ser d’altra manera perquè no són de fiar.
Han d’assumir que l’1-O, declarat il·legal per uns jutges que ja coneixien la sentència abans de començar el judici, quan en democràcia, arreu del món és legal preguntar a la ciutadania quan tothom pot respondre segons la seva voluntat un sí o un no. Quan Catalunya ha volgut resoldre de bona fe el conflicte tot s’ha acabat amb presons, inhabilitacions, multes i “fugados”. I abans per reprimir i condicionar Catalunya com a terra de conquesta, ja es van inventar “Operaciones Cataluña” i relats per desestabilitzar Catalunya, prendre’ns el control de les empreses més grans com “la Caixa” o el Sabadell, fins a 8.000. Prendre’ns el diners que paguem i no retornen. Prometre’ns “la lluvia de millones” i encara tenim per construir el Corredor del Mediterrani, el trens de Rodalies no funcionen i a, Gandesa, que per davant de casa meva hi passa l’N-420, de fa 28 anys ens enganyen i la variant està per construir.
Catalunya és el fons de la baralla entre els espanyols perquè l’odi que reparteixen contra nosaltres se’n passa de la ratlla. Si la possibilitat de governar a Sánchez hagués depès d’Extremadura, Astúries o Canàries, no es pegarien pels carrers, ni s’exclamaria amb veu potent “hijo de puta” i manifestacions amb banderes franquistes i salutacions nazis. Catalunya, durant segles, hem estat el que diu l’expressió tan coneguda de “cornuts i pagar el beure”. I això s’ha d’acabar. Puigdemont ho pot aconseguir!
Fes el teu comentari