Hem llegit ‘Dersú Uzalà’, la novel·la gràfica de Miquel Cabal Guarro i Toni Térmens, que adapta el clàssic del rus Vladímir Arséniev, i que acaba de publicar Símbols Editors. Un còmic que tindré el goig de presentar el proper divendres, 1 de desembre, a partir de les 19.00 hores, a la llibreria La Irreal de Tortosa. Tenia molta curiositat per saber com s’ho farien per versionar en 120 pàgines de còmic una obra monumental, i el resultat final no podia ser més satisfactori.
Es nota que el guionista, que ja va fer una gran traducció al català de ‘Dersú Uzalà’ és un gran coneixedor de l’obra d’Arséniev. I ningú com Térmens, il·lustrador de patrimoni històric i natura, a més de professor de dibuix al taller Mà de Llapis de Roquetes, per dibuixar la immensitat i els detalls de la natura de la taigà. Ningú com ell per destil·lar la bellesa de les escenes amb un dibuix aparentment senzill, però que captura l’essència d’uns espais gairebé salvatges, i dels seus pobles ancestrals a mig camí entre Rússia, la Xina i Corea, just en l’últim moment abans de ser engolits pel progrés i per la civilització.
M’ha agradat com han conservat la manera de parlar de Dersú, cosa que no van fer ni el doblatge de la pel·lícula d’Akira Kurosawa ni la traducció al castellà de la novel·la original. I com han inclòs també una de les meues escenes favorites, quan Dersú ensenya al capità que aquella taca llunyana a la muntanya és en realitat un gran ramat de senglars, perquè és la primera vegada en què el caçador li diu que els animals de la taigà també són persones. Una escena, per cert, que Kurosawa va oblidar a la pel·lícula del 1975, suposo que per les dificultats de filmar animals salvatges.
De fet, si sou fans de Kurosawa, us serà molt difícil no pensar en les imatges de la pel·lícula, que va despertar la consciència mediambiental de tota una generació, i comparar-les amb les vinyetes de Térmens. El dibuixant, que també s’encarrega de les tintes, ha sabut captar que Dersú Uzalà és un cant a l’amistat, al respecte, a la natura i a la vida. També m’ha agradat com dibuixa i com narra els moments de silenci i de reflexió, així com de simple contemplació de la natura.
Fes el teu comentari