Anem dins Tortosa: el tramvia a sang de Roquetes i Jesús (II)

A finals del segle XIX les ciutats creixen i creixen perquè reben grans masses de treballadors i les seves famílies, que arriben des del camp i necessiten habitatge i transport. Per tot l’Estat s’han obert serveis de tramvies a sang: Carcaixent (1861), Madrid (1871), Barcelona (1872), Tarragona (1883), Saragossa (1886), Sant Sebastià (1886), Sevilla (1887)…

A Tortosa, l’any 1889, quatre anys més tard de la inauguració del tramvia, la companyia ja es planteja canviar la tracció a sang per la tracció a vapor, i un representant viatja a París per a informar-se sobre els anomenats tramvies de foc. Es tracta de petites locomotores a vapor carenades, amb l’aspecte d’un cotxe de tramvia. Aquest canvi de tracció no arribarà mai.

A principis del segle XX l’electrificació és la tendència als tramvies (Bilbao,1896; Sant Sebastià, 1897; Madrid, 1898; Barcelona i Sevilla, 1899; València, 1900…) però el 1917 encara hi ha tramvies a sang a Alacant, A Corunya, Oviedo i… Tortosa. Aquí hem començat el segle amb dos temes que es van repetint amb certa periodicitat. Un és el possible canvi de les mules per la tracció elèctrica. L’altre tema són diversos projectes de tramvia elèctric: el de Roquetes a la Ràpita i Vinaròs (1903); de Roquetes a Amposta i Vinaròs (1913); el d’Amposta a l’Aldea (1913); el de Tortosa a la Cava (1914)…

Per tractar del tema elèctric i del nou tramvia a la Cava, el 1914 s’espera l’arribada a la ciutat del principal accionista de la companyia del tramvia, el ministre Gabino Bugallal¹. No vindrà: delegarà en el seu secretari personal, però res de tot això es farà mai.

També hi ha hagut idees de prolongar la línia: el 1892 un incendi destrueix totalment el Pont de Barques i aviat es pensa que la línia arribi al centre de la ciutat sobre el nou pont privat que allà s’ha de construir: el Pont de La Cinta (1895). Tampoc ho farà pel nou pont de l’Estat (1911), construït una mica més avall vora la nova església del Roser. El tramvia no passarà mai el riu.

Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), la companyia diu que no rep subministraments europeus de maquinària per a fer el canvi elèctric: el tramvia continuarà funcionant al pas de les seves mules amb centenars d’anècdotes, incidències o accidents. La premsa local recull casos d’atropellaments, xafades de peus, braços i cames, aldarulls per falta de seients, multes als tartaners, multes a l’administrador, carros encallats als clots de la via, robatoris, descarrilaments… fins i tot la mort d’una mula electrocutada perquè el vent ebrenc tomba una línia elèctrica.

El 1920 comença la decadència. Hi ha un nou servei d’autobusos a Jesús i Roquetes: no estic segur si el fa Esquerré (La Hispano del Ebro, d’Amposta) o Sabaté (no sé qui és), o potser Homedes (no en sé detalls). La carretera de Jesús sempre està en mal estat i es vol empedrar. La de Roquetes està intransitable: els autobusos i els carros han d’anar per la via. Diuen que la companyia del tramvia obre forats a la via per a boicotejar els autobusos. També es troben claus de ferro sobre la via per boicotejar les mules. La Rambla Catalunya de Ferreries es vol empedrar i caldria desplaçar la via al centre del carrer. La companyia del tramvia sempre està a l’ull de l’huracà.

Acaba la dècada amb rumors de tancament. El ministre, principal accionista, envia a Tortosa el 1928 un delegat per buscar solucions: Luis Usera Bugallal. Investigo qui és i tinc una sorpresa: és el seu nebot i resulta que poc després serà president del Real Madrid (1929-1935). Es torna a parlar d’electrificació, de prolongació de la línia, de nous tramvies, de fer una companyia pròpia d’autobusos… Res de res: se suspèn el servei per les obres de l’empedrat de la Rambla Catalunya durant un temps. El servei es fa de forma parcial i també intermitent i, finalment, al març de 1929, el tramvia deixa de funcionar. La foto que ha originat aquest escrit mostra que la línia a Roquetes va ser tapada, la de Jesús serà desmuntada poc després, el 1931. Les estacions, enderrocades. Suposo que els cotxes van ser desballestats, i les mules, venudes.

La mort del darrer tramvia a mules de Catalunya no té cap cerimònia de comiat. Ho dic pensant en la que es va oferir al darrer viatge del Carrilet de la Cava, el 1967. Més aviat ha estat una lenta agonia.

Puc imaginar-me el pas de les mules, els tocs de campana de la Catedral donant sortida al tramvia, els conductors, els cobradors, l’ambient de la cotxera amb les mules, els ferradors, els basters, l’esquilador, el menescal (veterinari), el mecànic… No trobo enlloc quants treballadors tenia l’empresa. Tampoc he vist mai un bitllet del tramvia… Un altre univers perdut.

Encara avui parlem de nous projectes de tramvia elèctric a les Terres de l’Ebre. Són les coses del progrés i de la història que es repeteix. La història, que sempre avança en espiral i no ho fa en línia recta. Temps al temps. A pas de mula.

*FERNANDO JAIME SOLER.

Agraïments: Joan Ramirez

Notes:

1: Gabino Bugallal Araujo, comte de Bugallal (1861-1932). Polític conservador que va ser Ministre en diverses ocasions. Fiscal del Tribunal Supremo i President del Congreso de los Diputados.

2: Luis Usera y Bugallal (1890-1958). Advocat i polític conservador fill de Luisa Bugallal y Araújo (1859-1948), germana del Comte de Bugallal.

Bibliografia:

REVISTA CIUDAD Y TERRITORIO. Ministerio de Fomento. (1996). Transporte y crecimiento urbano, mediados s. XIX, finales s.XX. Francisco Javier Monclús, José Luis Oyón.

LA COMPAÑÍA DEL TRANVIA DE SAN SEBASTIAN (1887-2012). 125 AÑOS DE TRANSPORTE PÚBLICO EN LA CAPITAL GUIPUZCOANA. Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Colección Tesis Doctorales. 2017. El motor de sangre: un sistema preindustrial en el transporte ferroviario. Juanjo Olaizola Elordi.

Hemeroteca:

Període 1879-1931: Correo de Tortosa, Diario de Tortosa, Diario de Tarragona, Heraldo de Tortosa, El Restaurador, La Vanguardia, La Verdad.

Webs:

https://railsiferradures.blogspot.com/

https://www.spanishrailway.com/