Des de petita sempre m’ha agradat el Nadal, el seu significat, el simbolisme que ens han ensenyat, les tradicions, el retrobament, la germanor… és com si en aquests temps el teu cor bategués més fort que mai, com si tot el cúmul de sentiments es reuneixen en aquests dies. Recordem les ensenyances des de petits, el pesebre, Déu és nat!, la missa del gall, les nadales, el tronc, la cavalcada dels Reis Mags d’Orient que si no et portes bé et portaran carbó… Venim d’una educació catòlica, tenim present la Sagrada Família… Les tradicions heretades i les acollides per la influència d’altres cultures.
Nosaltres ho acollim tot: ortodoxes, musulmans, agnòstics, budistes, evangelistes…no hem tingut mai cap problema amb conviure amb diferents ètnies i amb integrar-los al nostre país. Amb sanitat, educació, feina… tampoc ens costa gens lluitar pels seus interessos i per la seva integració. Sempre ho hem fet, i no serà diferent ara que ens ho imposaran…
Però, i el nostre Nadal?
El nostre Nadal queda reduït, hi ha un tant per cent del país que ha deixat de creure en la nostra tradició i en la seva màgia. Estan decebuts amb tot, no veuen llum perquè no hi ha ningú que els defenso, és com si fos un sector del país que és invisible.
Fem recollides d’aliments per gent necessitada i potser el botiguer del costat no pot ni comprar a partir de la tercera setmana del mes. O aquells que van a la fàbrica o els pagesos, ramaders, pescadors… que fan mans i mànigues per tirar endavant la seva explotació i es troben pals a les rodes començant per l’administració, passant pels combustibles i acabant amb què la gent compra abans una mandarina de Sud-àfrica que una mandarina d’aquí… no pararíem si realment busquéssim. Mos omplim la boca que ajudem amb els productes de proximitat i no mirem les etiquetes.
Aquesta gent, per vergonya, per por al que diran, prefereixen passar necessitats abans que demanar ajuda. Possiblement alguns han buscat ajudar i potser tenen alguna finqueta heretada que la vendran i no val un perrot. Només per això ja no reps ajuda.
Ull viu amb aquestes coses, hem de comprar presents? Comprem al territori, comprem producte local, si comprem al territori no només ajudem el veí sinó que ens ajudem col·lectivament. Encara ens queixem si l’oli és car o si la fruita és inaccessible.
Sortim d’una pandèmia aprenent a caminar tots junts, ara estem en mode “sálvese quien pueda”. L’ésser humà tendeix a tapar el dolent amb una piconadora, però hi ha una realitat a cada casa, una realitat tapada pel què diran… El món està capgirat, hi ha guerres per llocs, canvi climàtic, noves lleis, gana, moviments polítics que porten aromes del passat que ja creiem o esperàvem que ja haguessin desaparegut, i estan fent-se visibles i provocant odi.. No recordem… Som més del que ens adonem, cada un de nosaltres, desempalleguem-nos de complexos i siguem d’aquí o d’allà… creiem en la màgia de Nadal, impregnem-mos de la seva essència i gaudim com a xiquets uns dies… i sobretot, COMPREM TERRITORI!
*DIANA VALIMANYA és portveu de Som per Gandesa.
Fes el teu comentari