En l’últim article publicat a Marfanta, vaig escriure que obrir un programa de festes a Alcanar era com entrar en una màquina del temps. I bé, en mirar els pressupostos del 24, que van aprovar-se en plenari el 28 de desembre, la sensació és bastant similar. En una entrevista a Canal 21, l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, deia: “Per l’experiència que hem tingut els anys 2018, 2021 i 2023, el que farem és invertir tota la nostra capacitat pressupostària per fer que Alcanar sigui un poble més resilient a les pluges torrencials en els propers anys”. Però resulta que no, que si parlem d’inversions per arreglar les destrosses dels aiguats la majoria venen de l’Estat (que són subvencions que ens han donat precisament per això) i, en canvi, quan mirem les inversions en fons propis de l’ajuntament no arriben al 2%, la qual cosa és una misèria. Quan parlo d’inversions parlo de millores d’equipaments, de carrers, de parcs… d’espais públics, en definitiva.
M’agradaria fer una comparativa, la mateixa que vaig fer al plenari, perquè exemplifica a la perfecció la manera com sempre s’ha governat a Alcanar, una manera que ens ha portat, en la meua opinió, on som ara. Hem dit que Alcanar invertirà dels seus fons propis menys d’un 2% al 2024, en canvi, quan parlem de festes majors (festes com a tal, sense incloure-hi actes concrets culturals, ni programació de caps de setmana festius, ni auditori…) és un mínim de 4% – i dic mínim amb molta certesa, perquè en els sis mesos que porto de regidora s’han fet modificacions de crèdit per pagar, entre altres coses, festes –. Estem parlant que enguany, entre festes de maig, d’agost i d’octubre, podem acabar pagant quasi mig milió d’euros. I aquí vaig al cap de carrer, perquè això és un gran reflex d’este vaixell que porta ERC navegant durant tant de temps i que ara mateix va a la deriva. No tenim diners per a inversions, el poble fa pena (zona escolar sense asfaltar, parcs infantils en greu estat de decadència, la zona esportiva del CEM pareix que siga la fi del món, pistes esportives que fa anys no es milloren… en fi, un llarg etcètera), i el govern, què fa? Xampany i pastes: Continuar fent festes “a lo grande” com si aquí no passés res.
Si això es reflectís amb el poble, i diguéssem; és que durant les festes el poble té moltíssima vida, els carrers estan plens de gent, i això repercutix al llarg de l’any… encara ho podria valorar positivament. Però és que no és així, perquè com ja vaig dir en algun article anterior, durant les festes majors pels carrers del poble no hi ha ambient.
Enguany hi ha Quinquennals, perfecte. Això implicarà que en un any, hi haurà més de quatre setmanes senceres de festes majors. I pressupostem 170.000€ en orquestres, i després anem al ball i la majoria dels dies no hi ha gent. Per tant, plantegem-nos la manera com ho fem. Plantegem-nos si en lloc de deu dies al maig no en podríem fer quatre, o si ens podem plantejar unes festes més populars, i no continuar fent les mateixes que al 2000 – en la diferència que aquells anys se gastava molt en festes però, com a mínim, el poble estava ple –. Evidentment, potser en un any només estalviarem 20.000 euros, per dir alguna cosa, però potser si ho fem cada any, durant cinc anys n’estalviem quasi 100.000, i potser ara no tindríem el desastre que tenim. Opinió inpopular, n’estic segura, però de vegades s’han de prendre decisions inpopulars que portaran beneficis a llarg termini.
A canvi, podríem promoure festes genuïnes com són Sant Antoni o el Festival Tyrika (més popularment conegut com el festival iber), perquè si no ho fem precisament en estes, ens quedem fora d’este mapa de tradicions que dibuixen les nostres terres – i no, els bous no compten –. A Tortosa tenen el Renaixement, a la Ràpita tenen els Orígens, a Amposta la Festa del Mercat, a Ulldecona… a Ulldecona tenen un munt de coses. A nosaltres sempre ens quedarà no tenir projecte de poble, però a canvi podrem fer-mos fotos obrint xampany i pastes.
*MARTA SANS és regidora de la CUP a Alcanar.
Fes el teu comentari