Aquesta setmana s’ha arribat a un acord entre el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya per tal de garantir l’arribada d’aigua amb vaixells al Port de Barcelona des de la dessalinitzadora de Sagunt, al País Valencià.
La mesura podria entrar en funcionament a partir del mes de juny i permetria transportar un vaixell diari amb un total de 20.000 metres cúbics d’aigua. El cost de la producció l’assumiria el govern espanyol, mentre que les despeses del transport i el subministrament anirien a càrrec del govern català.
Després de tornar a estar sobre la taula la possibilitat de transvasar l’aigua del riu Ebre cap a Barcelona, des del PSC ens vam mostrar contraris a aquesta mesura que, en cap cas, consideràvem que fos la solució a un problema hídric que ve de lluny. I és que el Delta de l’Ebre ja sofreix els efectes de la sequera arran del canvi climàtic i, a més, la manca d’un cabal digne també n’ha disminuït l’aportació d’aigua cap als canals de regadiu.
Entre els acords sorgits de la reunió bilateral entre la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, hi destaca la construcció de la dessalinitzadora del Foix (Cubelles) i l’ampliació de la planta dessalinitzadora de la Tordera (Blanes), que tindran un cost total de 467 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation i estaran operatives entre el 2028 i el 2029. Aquestes obres aniran a càrrec de l’empresa pública espanyola d’Acuamed i permetran que la planta de la Tordera quadrupliqui la seva capacitat passant dels 20 hectòmetres cúbics als 80, mentre que la del Foix podrà potabilitzar 20 hectòmetres cúbics a l’any.
Però, de fet, fa massa temps que Catalunya es troba immersa en una crisi de l’aigua que, per culpa del canvi climàtic, no ha fet més que agreujar-se en els darrers anys. Entre el 2008 i el 2009, el territori català ja va veure’s afectat per una situació de sequera. Aleshores, després d’hipòtesis diverses que volien transvasar l’aigua de l’Ebre o del Roine, el govern Montilla va aconseguir una mesura satisfactòria per solucionar les problemàtiques als municipis dels voltants de la conca del Baix Llobregat. En el seu mandat es van executar les plantes potabilitzadores de l’Arbreda i de Sant Joan Despí que van permetre millorar la qualitat i el gust de l’aigua que se subministrava a l’àrea metropolitana de Barcelona. Unes infraestructures a les quals es va sumar també la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, inaugurada el 2009 essent, en aquell moment, la més gran d’Europa i donant servei a més del 60% de la població de Catalunya.
No pot ser que l’actuació del president Montilla sigui encara la darrera mesura que s’ha pres per pal·liar els problemes de les sequeres. L’actual Govern de la Generalitat de Catalunya es queixa de la situació d’emergència climàtica en la qual ens hem vist abocats, però no fa res per corregir els seus errors com, per exemple, reparar les fuites d’aigua que hi ha a molts dels 202 municipis que ara es troben afectats per l’emergència decretada al sistema del Ter-Llobregat. Són evidents les dades que ens demostren que l’Agència Catalana de l’Aigua (l’ACA) ha reduït el seu pressupost total en un 48% entre el 2010 i el 2023, mentre que les inversions s’han disminuït en un 75%. Tot i que això no és el pitjor, ja que la baixa execució pressupostària entre el 2017 i el 2022 no arriba ni al 50%. Tant és així que, durant el 2022, l’ACA no va arribar a assolir ni el 21% de la inversió executada.
Des del PSC, en una nova mostra de la política útil, proposem apostar per la creació del Pacte Nacional de l’Aigua, reflectit en l’acord pressupostari d’aquest 2023, que consta d’un total de 760 ME per a la modernització de les canalitzacions del reg, les millores en les infraestructures de regeneració i reutilització de l’aigua per a garantir la disminució de la dependència de les pluges i per completar i ampliar, encara més, les dessalinitzadores.
La llei de mesures extraordinàries i urgents per fer front a la sequera va ser aprovada pel PSC-Units per Avançar, JxCAT, C’s i PPC al Parlament de Catalunya el passat 4 de maig. Té com a objectiu garantir l’abastiment domiciliari de l’aigua de boca a tota Catalunya, així com crear una línia d’ajuts per als ens municipals perquè millorin les xarxes de subministrament i la recuperació dels pous. A banda, convé prioritzar la redacció dels plans de sequera, que permetran que l’ACA assumeixi els costos derivats de l’adequació, millores o instal·lacions d’elements de control i gestió dels recursos hídrics, entre d’altres.
Estem al davant d’una evident situació d’emergència hídrica on, ara mateix, el 80% de la població catalana tenen restriccions d’aigua en el consum domèstic que no els permeten superar els 200 litres diaris per persona. A les Terres de l’Ebre no ens trobem en aquesta situació, però continuem sent especialment vulnerables, ja que les sequeres cada cop seran més abundants i, això, afectarà les llacunes, els aiguamolls, els arrossars… en definitiva, tot el nostre ecosistema. I, per tant, cal reorientar les polítiques de govern per garantir un cicle de l’aigua sostenible que no comprometi l’aigua de l’Ebre.
*MANEL DE LA VEGA CARRERA és primer secretari del PSC Terres de l’Ebre i senador.
Fes el teu comentari