Demanar la unitat de l’independentisme, avui per avui, sembla que sigui predicar al desert. Però quan el president Aragonès ha convocat eleccions pel 12 de Maig, cal prodigar per la unitat i evitar la fragmentació política que s’albira. Aznar tenia raó quan va afirmar que “los catalanes se pelearán entre ellos”. Ho va dir coneixent experiències anteriors. Però davant l’atzucac actual, els que desitgem el millor, hem de reflexionar i actuar. Els nostres partits polítics es barallen per assolir el poder i davant del poble apareixen com a nuls defensors del benestar ciutadà. Existeix, doncs, la contradicció entre els partits i la gent del carrer que tots desitgem la unitat mentre el polítics no s’entenen. I davant d’aquesta realitat pot haver una actitud antipolítica i alguns independentistes es quedin a casa sense votar; malaurat error!
Avui l’independentisme està més dividit que mai. Quantes llistes es presentaran? Tots volen tenir raó i en canvi els votants tenim les nostres reserves, inclús d’aquells que preferim unes sigles sobre unes altres. Cap partit, ni ningú està lliure del pecat de la divisió. Però malgrat les culpes de molts i continuades, ens hem de sotmetre’ns a la reflexió i hauríem de fer l’esforç per fer votar tothom i aconseguir la unitat. Sempre hem dit que el poder el té el poble, i cap independentista s’ha de quedar sense dipositar la papereta!
No anar units afavoreix principalment el PSOE i també al PP. Sense unitat regalem els vots a les forces estatals. Com més partits independentistes es presentin, més diputats perdrem. Si realment els 800.000 abstencionistes que es quedaren a casa sense votar a ERC, Junts o CUP, en les darreres eleccions, depositessin el vot a qualsevol de les noves llistes que hom diu que es presentaran, també dividiríem el vot. Com més llistes es presentaran més vots perdrem. Amb una sola llista en perdríem menys perquè la llei d’Hondt així ho determina. Amb quatre, cinc o sis llistes, cadascuna d’elles perdrà els vots sobrants que debilitaran l’independentisme. I com menys vots recullin, més en perdran proporcionalment, fins l’extrem que sense arribar percentualment els poden perdre tots, com va succeir amb el PDECat, respecte a Junts. Puigdemont hauria guanyat les eleccions i es va quedar en tercer lloc. Qui va ser el beneficiat?, el PSOE de Catalunya. ERC ha tingut el govern però no per això n’ha sortit beneficiat; disposa de més cadires i de mes sous però havent-se destruït la unitat, Catalunya va perdre els que havíem aconseguit disposant d’un govern independentista.
Tenim pocs dies per evitar la formació de noves llistes que tenen molt a perdre i poc a guanyar. Improvisar mai no és bo per ningú. Per les improvisacions els nous partits o agrupacions que es presentin, sense encara conèixer els seus candidats, ho tenen tot en contra. I si algun d’ells surt elegit, un cop dins del Parlament actuarà com la resta. Primer perquè necessitarà a ERC o a Junts que seran els més votats per governar i segon perquè un cop disposin de l’acta a la butxaca, s’hauran de moure a remolc dels guanyadors. Per tant, més que unificar tornarem a dividir.
Existeixen idealistes que es creuen que podrien canviar la situació per arribar a la independència de Catalunya. Però la realitat ens fa creure que si es presenten més llistes mai no sortirem victoriosos. I malauradament si els partits dominants catalans plegats no assoleixen la majoria no tindran la força per actuar. Els espanyols inclements per naturalesa, continuaran la repressió des dels partits estatals, els estaments judicials, la policia, la premsa i, fins i tot, la conferència episcopal. Ho vam viure amb el judicis, les presons, la policia patriòtica, les inhabilitacions, les multes, els espionatges, les proves falses, el comptes inventats als paradisos fiscals… tot continuarà.
A Espanya malauradament només entenen la voluntat de “voler manar al preu que sigui” com ara succeeix amb Pedro Sánchez o amb Feijóo, si hagués tingut l’oportunitat d’aconseguir el vots de Junts. Els socialistes ens volen fer creure que dialoguen per posar la pau entre Catalunya i Espanya obviant que fa uns anys formaven part dels repressors, votant al costat de Rajoy el 155 i manifestant-se amb banderes espanyoles al costat de Vox. Ara han concedit l’amnistia, el diàleg i quatre regals però únicament per defensar la presidència del govern i la voluntat “del manar” al preu que sigui. La necessitat els obliga, a uns i als altres. Recordin que Aznar, “Hablaba el catalán en la intimidad”, quan va necessitar Pujol per “manar”.
Als catalans només ens queda la solució d’anar “tots” a votar per Catalunya, inclús els decebuts. Que no es cregui ningú que Illa, que va ser ministre de Sanitat, i va permetre enriquir “els propis i els aliens” per l’afer de les mascaretes i guants, pot ser un bon president per Catalunya. Seria el bon president per la Catalunya que vol Espanya, i resultaria la fórmula que Madrid necessita per continuar aplicant les seves actituds; reprimir la nostra llengua, la cultura i espoliar els nostres diners per empobrir-nos. Per tant, malgrat que sigui predicar al desert, reafirmo que tots els catalans hem d’anar a favor nostre, depositant el vot per Catalunya i mai per Espanya, que són i han estat durant segles els nostres opressors i per la seva forma d’entendre “la unidad nacional” ho continuaran essent. I demanant perdó als votants, ERC i Junts haurien de formar govern, i assegurant que plegats treballaran per Catalunya i no per les cadires pròpies i pel poder.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari