1/ Fa unes poques setmanes, l’estrena d’un nou mètode d’aplicació de la
pena de mort als Estats Units tornava a activar una dicotomia falsa. Era
o no aquest sistema inhumà i cruel? Però escolteu, no és la mateixa pena
de mort la que és inhumana i cruel? I encara que el reu no pateixi?
2/ Això darrer tampoc sembla ser el cas, de totes formes. Si no, de què
cada cert nombre d’anys s’inventen en aquelles contrades nous mètodes
d’execució? I sempre per a eliminar els “dubtes” sobre els anteriors. La
denostada cadira elèctrica, sìmbol especial de la ignomínia, va ser
creada com a alternativa humanitària a la forca… I la injecció letal,
com a substituta a la cadira elèctrica per la mateixa idea.
3/ Alguna cosa falla, i no és el “com”.
4/ Hi ha un argument encara més indecent en tot plegat, malgrat que amb
parròquia. Perquè assumir les despeses de mantenir un condemnat de per
vida, via cadena perpètua, si surt més barat executar-lo? Però no és
veritat: la pena capital (2,3 milions de dòlars per barba) costa tres
vegades més que tenir algú en una presó d’alta seguretat durant 40 anys
(700.000 dòlars). Si la presó és de baixa seguretat, ve a ser la meitat.
5/ Això és així per les despeses jurídiques que generen dècades de
recursos i apel·lacions. Dècades durant les quals al condemnat també se
l’ha de mantenir.
6/ El cost material d’una execució és autèntica xavalla. Els productes
de cada injecció letal costen actualment entre 1.200 i 1.300 dòlars.
Penseu, però, que l’any 2010 eren 86 dòlars. La diferència no està pas
en la inflació, no, sinó en què un dels barbitúrics de la fórmula
original ha estat retirat del mercat i han hagut de recórrer a un altre
que és molt més car.
7/ Part del “problema” és el paper d’estrassa d’algunes farmacèutiques.
D’un temps ençà, han tingut un atac de mala consciència i no volen
vendre a l’Estat fàrmacs dels que se “xuten” en les execucions. A bones
hores, tanmateix, l’atac d’ètica…
8/ No ens volem sumar a la immoralitat matriu i ens costa parlar de la
qüestió en termes econòmics. Però la realitat és la que és: la pena de
mort no és només ineficaç (no baixa les ràtios delictives), sinó que és
profundament ineficient.
9/ Hi ha dades que posen els pèls de punta. A l’estat de Texas, el que
executa més persones any rere any, hi ha un passadís de la mort
“unificat” a la presó ubicada a Hunstville. Sabeu quina és la primera
activitat econòmica del PIB local? No ho endevineu?
10/ Doncs és tot el que està relacionat amb la pena de mort. Des de la
mà d’obra que treballa directament a la presó, en el munt de funcions
que hi ha relacionades, i els tribunals i un gran nombre de despatxos
d’advocats, a les empreses que hi serveixen menjar i altres productes,
passant per consums de tota mena i qui fabrica taüts i proveeix serveis
funeraris.
11/ És tal el pes de la pena capital en l’economia local, que en una
població de 38.500 habitants, més de 8.000 tenen feina en aquest insòlit
sector. Són el 22,3% de tots els habitants. Pràcticament, la meitat de
la població activa.
12/ En anys com 2023, en què Texas “només” va executar 8 condemnats,
cadascun va donar feina a 1.000 persones. Déu n’hi do.
13/ Amics que ens llegiu a Tortosa via Marfanta.com… Us imagineu que a
una ciutat com la capital del Baix Ebre, si fa o no fa com Huntsville,
8.000 persones visquessin del fet que l’Estat “peli” gent? Que, per
exemple, la població conjunta dels pobles i EMD del municipi (Jesús,
Campredó, Bítem, els Reguers i Vinallop) freguen sense arribar-hi el
mateix capital humà que la indústria de la mort de Texas?
14/ Us sembla bèstia? Doncs per si no queda prou clar, penseu que tot
Campredó, inclosos jubilats i menors d’edat, fins i tot la canalla de
l’escola bressol, i per descomptat els contraris a la pena de mort, que
si no hi faltaria gent, no fes altre en un any que dedicar-se a matar
una persona… I guanyant-s’hi la vida. És una barbaritat, però una
barbaritat de la qual estem parlant des de fa estona.
15/ Tornem als Estats Units… Una part de la qüestió és l’opacitat que
envolta la pena de mort. Les xifres generals mai són completes.
L’estadística existent sorgeix de prolongades investigacions dels
mitjans de comunicació, no de fonts oficials que facin sumes.
16/ Una derivada surrealista… Hi ha estats que informen que el darrer
menjar dels condemnats no pot passar de 40 dòlars. I fins i tot
publiquen detalls sobre si ha estat carn o peix, aigua, café o
coca-cola. Però si un simple sumatori de persones passades per la pedra
de l’esmolet és un dels treballs d’Hèrcules, compteu calcular minuts i
patiments des que hom prem un interruptor fins que a algú se’l declara
mort.
17/ Unes dades oficials completes desmuntarien tantes coses… Les del
punt 4, les primeres. Altres punts de vista, també. Hi ha un récord que
no podem evitar compartir: el cas de pena capital més “car” de la
història va ser a Califòrnia i va costar 114 milions de dòlars. És a
dir, 163 cadenes perpètues.
18/ Lautèntic tema de fons, igualment quatificable, és l’ampli suport
social que la pena de mort té als Estats Units, malgrat que està
reculant. Fa dues dècades, era del 80%. Actualment, és del 60%. Aquesta
evolució és pràcticament idèntica a la que ha tingut l’aprovació popular
de la tinença d’armes de foc. Curiós, oi?
19/ El dia que les proporcions s’inverteixin, i estar contra la pena de
mort i les armes pugui donar una majoria de vots, potser algun polític
serà capaç de renunciar a les campanyes electorals pagades per tota mena
de lobbies. Tampoc esperem miracles, però també podria ser. I serà
pervers, però només un “only business”.
20/ En un proper lliurament d’aquesta secció, també monogràfica,
parlarem d’aquesta qüestió des d’altres punts de vista geogràfics. També
tindrà a veure amb ineficàcies i ineficiències. Fem-ne un avenç: no
sempre tot és el que sembla.
Fes el teu comentari